(2019) | |
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de música |
Història | |
Creació | 2017, Minsk |
Activitat | |
Activitat | 2017 – |
Segell discogràfic | Detriti Records Sacred Bones Records (en) |
Gènere | Coldwave (en) , post-punk, synthpop i new wave |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | molchatdoma.com |
Molchat Doma (en rus: Молчаt Дома, traduït com Cases en Silenci) és una banda de post punk belarussa.[1] La seva música combina elements de post-punk, new wave, darkwave i synth-pop.[2][3]
La banda es va fundar a inicis de l'any 2017 a Minsk, per Egor Shkutko i Roman Komogortsev.[4] Al principi el grup estava format per Komogortsev i Shkutko, aquest últim com a baixista. Mesos després s'incorporà Pavel Kozlov, establint-se com un trio musical.[5]
El grup va signar pel segell independent alemany Detriri Rècords, llançant els àlbums С Крыш Наших Домов en 2017 i Этажи a l'any següent. Aquest últim es va incloure en "Els 20 millors àlbums de 2018", segons els crítics britànics.[6]
En 2019, es van presentar en festivals com a Pop-Kultur (Berlín, Alemanya) i Tallinn Music Week (Tallinn, Estònia), on van ser elogiats pel periodista britànic Kiron Tyler, indicant que "són un grup de classe mundial" i "la comprensió instintiva del trio és especial".[7][8][9] Del 5 al 8 de novembre de 2019, la banda va girar per Espanya.[5] El mateix any, l'empresa Hugo Boss va triar la cançó del grup "На дне" per l'anunci de la col·lecció "pre-primavera 2020".[10]
Al gener de 2020, van signar amb el segell novaiorquès Sacred Bones, reeditant els seus dos primers àlbums en format de disc de vinil per a Amèrica. Sumat a això, la banda tenia previst per Amèrica del Nord per primera vegada, al costat de Chrysta Bell, junt a una presentació al festival indepentent txec de harcore punk Fluff Fest.[1][11] Aquesta i totes les seves presentacions han estat cancel·lades a causa de la pandèmia del COVID.[12]
La banda va contribuir a un àlbum tribut a Black Sabbath, titulat What Is This That Stands Before Me?, juntament amb altres bandes de Sacred Bones. Van interpretar la seva pròpia adaptació de "Heaven and Hell" en rus.[13] L'àlbum va ser llançat al maig de 2020, i a fi de mes publicada com a senzill en plataformes digitals.[13][14]
El 25 d'agost de 2020 la banda, al costat de Molly Nilsson, The Youth Underground i diversos músics d'origen europeu, van participar de l'àlbum For Belarus, de vint-i-dues cançons, on Molchat Doma va cedir la cançó "Я не коммунист". Els fons obtinguts de la venda de l'àlbum (el preu del qual és a voluntat) seran destinats per a Belarus Solidarity Foundation, entitat que fa costat als ciutadans que han estat reprimits o han perdut el seu treball degut a la seva participació en les vagues i protestes pacífiques de Belarús.[15]
El 15 de setembre de 2020 el grup va anunciar el seu tercer disc, Monument, que fou llançat el 13 de novembre.[16] El 2022 es van convertir en el primer grup russoparlant en actuar al Festival de Coachella.[17]
El setembre de 2024 van llançar el seu quart disc, Belaya Polosa.[18]
Molchat Doma ha declarat que van ser influenciats pel rock rus dels anys 80, de l'era de la Perestroika, especialment de Kinó.[19] També han citat a The Cure, Joy Division i Depeche Mode.[20]
En el seu lloc web, el trio descriu el seu so com a "post-punk, new wave i un extremadament fosc synth-pop".[21] Sent la seva música etiquetada en aquests subgèneres, a més de coldwave.[12] També destaca la substitució de la bateria per la caixa de ritmes.[22] El lloc web Emerging Europe va descriure les seves lletres com "no explícitament antisoviètiques" sinó "[pintant] una imatge ombrívola de la vida sota el comunisme, així com la vida contemporània a Belarús, un país que encara intenta alliberar-se dels grillons del seu passat comunista. Si haguessin existit fa quaranta anys, la censura estatal soviètica hauria negat a la banda el dret de gravar".[23] Molchat Doma sovint s'ha relacionat amb la música doomer, un tipus específic de música que conté atmosferes fredes i ombrívoles, lletres tristes i introspectives generalment centrades en la solitud, i un so distòpic en general.[23][24] Com a resultat, moltes de les seves cançons han aparegut en "llistes de reproducció doomer" de YouTube, la qual cosa va tenir un paper clau de popularitat a través de la plataforma.
Una crítica del seu primer disc de 2017 senyalava que:
No han fet trampes, han escrit textos grans i sincers, les línies dels quals es poden treure de context com vulgueu i gairebé a l'atzar, però malgrat això seguiran sent rellevants, memorables i perfectament citades; han gravat una música impressionant en l'esperit de les llegendes del gènere com Joy Division, Bauhaus i The Cure; i finalment, d'alguna manera van tocar la tecla, van fer un concert on calia, i així van trobar el públic interessat en la seva música, el públic objectiu específic que qualsevol creador necessita tant. Finalment, esteu llegint aquesta crítica.[25]