Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | François Dupeyron |
Protagonistes | |
Producció | Michèle Pétin i Laurent Pétin |
Dissenyador de producció | Katia Wyszkop |
Guió | Eric-Emmanuel Schmitt i François Dupeyron |
Música | Dov Seltzer |
Fotografia | Rémy Chevrin |
Muntatge | Dominique Faysse |
Vestuari | Catherine Bouchard (en) |
Productora | ARP Sélection i France 3 Cinéma |
Distribuïdor | Palerm i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 17 setembre 2003 |
Durada | 94 min |
Idioma original | francès (principalment) |
Rodatge | rue des Degrés (en) |
Color | en color |
Recaptació | 11.600.000 $ |
Descripció | |
Basat en | M. Ibrahim and the Flowers of the Koran (en) |
Gènere | drama, comèdia i pel·lícula basada en una obra literària |
Lloc de la narració | París, Istanbul i Anatòlia |
Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran (pronunciació francesa: [məsjø ibʁaim e le flœʁ dy kɔʁɑ̃]) és una pel·lícula dramàtica francesa de 2003 protagonitzada per Omar Sharif i dirigida per François Dupeyron. La pel·lícula és basada en el llibre i l'obra de teatre d'Éric-Emmanuel Schmitt.[1][2]
La pel·lícula comença a un barri obrer del París dels anys seixanta. El personatge principal, Moїse Schmidt (Momo), és un jove jueu que creix sense mare i amb un pare afectat per una depressió. Momo es veu fascinat per l'ancià musulmà turc Ibrahim Demirci (demiɾˈdʒi), que regenta una botiga de queviures al carrer davant del seu apartament (on Momo acostuma a fer la compra), La seva relació es desenvolupa i aviat Momo se sent més proper a Ibrahim que al seu pare. Ibrahim anomena afectuosament a Moїse Momo, i l'adopta quan el seu pare se suïcida. Momo i Ibrahim viatgen en el seu nou cotxe (una Simca Aronde Océane) a Turquia, el país natal d'Ibrahim, on Momo coneix la cultura d'Ibrahim. Al final de la seva aventura, Ibrahim mor en un accident de cotxe i Momo torna a París per fer-se càrrec de la botiga.[3]
També fou nominat al Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera i al Goya a la millor pel·lícula europea.[5]