Morir de riure

Crisip de Soli suposadament mort de riure, en veure que un ase se l'hi havia menjat les figues[1]
Der Tod des Dichters Pietro Aretino d'Anselm Feuerbach.

Morir de riure fa referència a un cas molt poc freqüent de defunció, generalment com a resultat d'una aturada cardiorespiratòria o asfíxia, provocada per un atac de riure. Els casos de mort de riure s'han anat registrant des de l'antiga Grècia fins a l'actualitat.

Fisiopatologia

[modifica]

Morir de riure pot ser el resultat de diverses patologies que es desvien del riure benigne. L'infart de la protuberància anular i de la medul·la oblonga del cervell pot provocar riure patològic.[2]

El riure pot provocar atonia i col·lapse ("síncope gelàstic"),[3][4][5][6] que al seu torn pot provocar un trauma. La crisi gelàstica pot ser causa de lesions focals en l'hipotàlem.[7] Segons la mida de la lesió, la labilitat emocional pot ser un signe d'una condició aguda, i no la causa en si mateixa de la mort. El síncope gelàstic també és associat amb el cerebel.[8]

Defuncions històriques atribuïdes al riure

[modifica]

Al segle iii aC, el filòsof grec estoïc Crisip de Soli va morir de riure després de donar a beure vi al seu ruc i veure com l'animal intentava alimentar-se d'uns ficus.[9]

Martí l'Humà va morir a conseqüència d'una indigestió i un atac incontrolable de riure el 1410.[10]

Pietro Aretino "es diu que va morir d'un fogot per riure massa" el 1556.[11]

Segons algunes fonts, el rei de Birmània Nandabayin «va riure fins a morir quan un mercader italià que era de visita a Birmània li va explicar que Venècia era un estat lliure que no tenia rei» el 1599.[12]

Es diu que en 1660, l'aristòcrata escocès Thomas Urquhart, erudit i primer traductor de Rabelais a l'anglès, va morir de riure en assabentar-se que Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia havia pujat al tron.[13][14]

El 21 d'octubre de 1893, el poeta i escriptor modernista cubà, Julián del Casal, va morir sobtadament quan en un sopar a casa del doctor Lucas de los Santos Lamadrid un dels comensals va explicar un acudit que li va provocar un fort atac de riure; l'atac de riure va estar acompanyat d'una hemorràgia i el mortal trencament d'un aneurisma.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dilouambaka, Ethel. «This Greek Philosopher Died Laughing at His Own Joke». [Consulta: 9 abril 2019].
  2. ↑ Gondim, FA; Parks BJ, Cruz-Flores S et al. «"Fou rire prodromique" as the presentation of pontine ischaemia secondary to vertebrobasilar stenosis». Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 71, 6, 12-2001, pàg. 802–804. DOI: 10.1136/jnnp.71.6.802. PMC: 1737630. PMID: 11723208.
  3. ↑ Reiss AL, Hoeft F, Tenforde AS, Chen W, Mobbs D, Mignot EJ «Anomalous hypothalamic responses to humor in cataplexy». PLoS ONE, 3, 5, 2008, pàg. e2225. DOI: 10.1371/journal.pone.0002225. PMC: 2377337. PMID: 18493621.
  4. ↑ Nishida K, Hirota SK, Tokeshi J «Laugh syncope as a rare sub-type of the situational syncopes: a case report». J Med Case Reports, 2, 1, 2008, pàg. 197. DOI: 10.1186/1752-1947-2-197. PMC: 2440757. PMID: 18538031.
  5. ↑ Totah AR, Benbadis SR «Gelastic syncope mistaken for cataplexy». Sleep Med., 3, 1, gener 2002, pàg. 77–8. DOI: 10.1016/S1389-9457(01)00113-7. PMID: 14592259.
  6. ↑ Lo R, Cohen TJ «Laughter-induced syncope: no laughing matter». Am. J. Med., 120, 11, novembre 2007, pàg. e5. DOI: 10.1016/j.amjmed.2006.07.019. PMID: 17976409.
  7. ↑ Cheung CS, Parrent AG, Burneo JG «Gelastic seizures: not always hypothalamic hamartoma». Epileptic Disord, 9, 4, desembre 2007, pàg. 453–8. DOI: 10.1684/epd.2007.0139. PMID: 18077234.
  8. ↑ Famularo G, Corsi FM, Minisola G, De Simone C, Nicotra GC «Cerebellar tumour presenting with pathological laughter and gelastic syncope». Eur. J. Neurol., 14, 8, agost 2007, pàg. 940–3. DOI: 10.1111/j.1468-1331.2007.01784.x. PMID: 17662020.[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Peter Bowler and Jonathan Green. What a Way to Go,. ISBN 0-7537-0581-8. 
  10. ↑ "Patronage and Piety - Montserrat and the Royal House of Medieval Catalonia-Aragon" Arxivat 2006-03-04 a Wayback Machine., Paul N. Morris, Mirator Lokakuu, October, 2000
  11. ↑ Waterfield, Gordon, ed. First Footsteps in East Africa, (Nova York: Praeger Publishers, 1966) pg. 59 footnote.
  12. ↑ Schott, Ben. Schott's Original Miscellany. Londres: Bloomsbury Publishing, 2003. ISBN 0-7475-6320-9. 
  13. ↑ Brown, Huntington. Rabelais in English Literature. Routledge, 1968, p. 126. ISBN 0-7146-2051-3. 
  14. ↑ The History of Scottish Poetry. Edmonston & Douglas, 1861, p. 539. 
  15. ↑ Julián del Casal; Álvaro Salvador. «Poesía completa y prosa selecta» p. 13. Álvaro Salvador. [Consulta: 27 novembre 2009].