Tipus | encíclica |
---|---|
Tema | antiecumenisme |
Creació | 6 gener 1928 |
Publicació | 6 de gener del 1928 |
Autor | Pius XI |
Sèrie | |
Mortalium Animos (llatí: l'esperit dels mortals) és una encíclica escrita pel papa Pius XI sobre el tema de l'ecumenisme i «la unitat de la veritable església», publicat a l'ocasió de l'epifania el 6 de gener de l'any 1928.[1] Abans del Concili del Vaticà II, l'Església Catòlica veia amb molt mals ulls la relació amb els altres cristians. «L'encíclica Mortalium animos en va ser l'exemple més clar.»[2] Era entre d'altres, una reacció contra les «converses de Mechelen» amb l'església anglicana engegades pel metropolità belga Désiré-Joseph Mercier (1851-1926).[3]
Condemna el moviment ecumenista en la mesura que sigui relativista, reconegui elements de la teologia protestant o posi en dubte la «sola veritat» i els dogmes de l'única església veritable, la de Roma «on Pere i Pau van vessar la seva sang». Segons Pius XI, ningú no pot estar-se, ningú no pot quedar-se en la «única església del Crist» si no reconeix, per obediència l'autoritat i el poder de Pere i els seus successors legítims. S'obre només amb caritat cristiana als feligresos de la diàspora protestant, en la mesura que aquests «germans extraviats» es convertissin i amb un prec humil implorin la llum celestial i reconeguin l'única veritable església del Crist. Prohibeix qualsevol assemblea de catòlics amb els protestants, que no servi a empentar «aquests dissidents» a tornar a l'església de la qual al passat, malauradament, se'n van separar.[4] Qualsevol altra actitud conduiria a indiferentisme, relativisme i modernisme.[1][5]