Erebia pandrose | |
---|---|
Imago a les muntanyes Bucegi, Romania | |
Dades | |
Hoste | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 174366 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Nymphalidae |
Tribu | Satyrini |
Gènere | Erebia |
Espècie | Erebia pandrose (Borkhausen, 1788) |
Nomenclatura | |
Protònim | Papilio pandrose |
La muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
S'estén de forma dispersa per zones àrtiques i alpines d'Europa, incloent Pirineus orientals, Alps, part central dels Apenins, Carpats, sud-oest dels Balcans, Escandinàvia, nord de Finlàndia i extrem nord-oest de Rússia, i de l'Àsia fins al sud de Sibèria i Mongòlia, incloent el sud dels Urals, Altai i Saian.[3][4] A Catalunya és una espècie rara que ocupa únicament els cims més alts dels Pirineus orientals, des del nord-ost del Pallars Sobirà fins al nord del Ripollès, passant per Andorra.[5]
Envergadura alar d'entre 33 i 43 mm.[6] Sense dimorfisme sexual. Anvers de color bru fosc amb una banda taronja difuminada a la part exterior de l'ala anterior que conté quatre punts negres i una fina línia negra que travessa la part central. L'anvers de l'ala posterior presenta un mínim de tres punts negres a la part exterior envoltats de taques taronges, a vegades pràcticament absents. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb el marge grisós. Revers de l'ala posterior de color gris clar, amb una banda lleugerament més fosca i delimitada per línies negres primes i sinuoses. També pot presentar petits punts negres a la part exterior.[5]
Vessants i valls obertes amb herbes de poca alçada i afloraments rocosos, així com vessants humits o entollats amb arbustos baixos.[4] Rang altitudinal des dels 1600 m als 3100 m a l'Europa central, des dels 900 m a ls 1200 m al sud d'Escandinàvia i a partir del nivell del mar a l'extrem nord de la distribució a la costa àrtica.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Festuca, Nardus, Poa o Sesleria.[6][4]
Vola en una única generació entre principi de juny i mitjans d'agost, en funció de l'altitud i la localitat.[4] Hiberna com a eruga.[6]