Erebia sthennyo | |
---|---|
Imago recol·lectat prop de l'estany d'Alet, Uston, Occitània, França | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 7984 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Nymphalidae |
Tribu | Satyrini |
Gènere | Erebia |
Espècie | Erebia sthennyo Graslin, 1850 |
La muntanyesa puntejada pirinenca (Erebia sthennyo)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
El reconeixement d'aquest tàxon com a espècie està sotmès a debat i alguns autors la tracten com a subespècie de la muntanyesa puntejada (Erebia pandrose) per l'existència d'individus amb caràcters intermedis als Alps, fet que podria indicar la manca d'isolament reproductor.[3] Tot i això, s'han trobat diferències genètiques i morfològiques constants entre ambdós tàxons, i les seves distribucions són al·lopàtriques, tot i que existeixen observacions que indicarien contacte a l'Arieja.[4]
Espècie endèmica dels Pirineus centrals, on és present des d'aproximadament el Portalet fins al Port de Salau i Andorra.[5][6] A Catalunya sembla que només es troba a les muntanyes elevades que envolten la Vall d'Aran.[4]
Envergadura alar d'entre 33 i 43 mm.[3] Sense dimorfisme sexual. Anvers de color bru fosc amb una banda taronja difuminada a la part exterior de l'ala anterior que conté quatre punts negres. L'anvers de l'ala posterior presenta un mínim de tres punts negres a la part exterior envoltats de taques taronges. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb el marge grisós. Revers de l'ala posterior de color gris clar, amb una fina línia més fosca, poc visible o, de vegades, fins i tot absent. També pot presentar petits punts negres a la part exterior.[4]
Vessants herbosos amb presència de roques.[6] Rang altitudinal per damunt dels 1800 m.[6] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Festuca, Nardus o Sesleria.[3]
Vola en una única generació entre finals de juny i principi d'agost.[6] Hiberna com a eruga.[3]