Mut (deessa egípcia)
  | |
| Tipus | divinitat egípcia deessa |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Fills | Khonsu i Menthu |
| Altres | |
| Part de | mitologia egípcia i Enéada |
Mut (també escrit Maut) o Mout, que en antic egipci significa mare, era la deessa mare i del cel a l'antic Egipte.[1] El seu equivalent en mitologia grega és Hera. Era molt venerada durant l'Imperi Nou. El seu principal centre de culte es troba a Karnak, al temple d'Isheru, al costat del temple d'Amon, però també a Hut-Mu, Tanis, Sais, i als oasis de Jarga i de Dajla. Com a deessa mare, era una dona amb la Doble corona, un tocat format per un voltor i l'ureus i porta un ceptre de papir i un ankh.[2]
Des de la dinastia XVIII de l'Imperi Nou, el seu culte va adquirir importància, substituint a Tebes a la deessa Amonet com a esposa d'Amon i formant part de la triada tebana: Amon, Mut i Khonsu. És invocada al Llibre dels Morts, per evitar que el difunt es descompongui.[3]
Noms teòfors
[modifica]El seu nom apareix en el de Nefertari, esposa de Ramsès II, como Meriten-Mut "amada de Mut". També en el de Senmut (arquitecte de Hatshepsut) i en el de Mutnedymet (Gran Esposa Reial de Horemheb)
| Mut en jeroglífics | |||||||
|
Referències
[modifica]- ↑ te Velde, Herman. «Mut». A: D. B. Redford. The Ancient Gods Speak: A Guide to Egyptian Religion. Nova York: Oxford University Press, 2002, p. 238.
- ↑ Assmann, Jan. Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press, 2008, p. 83–84. ISBN 0-299-22554-2.
- ↑ «Relief of the Goddess Mut». Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 17 juny 2014].
Bibliografia
[modifica]- Pinkowski, Jennifer «Egypt's Ageless Goddess». Archaeology, 59, 2006 [Consulta: 29 novembre 2015].
