Tipus | dispositiu, joc arcade, joc i gambling machine (en) |
---|
Les màquines escurabutxaques són uns aparells automàtics concebuts per a oferir jocs d'aposta sense la intervenció d'un empleat. Aquests dispositius poden ser mecànics, electrònics o digitals. El joc consisteix a introduir una moneda en la màquina amb l'esperança que surti una combinació guanyadora, i obtenir un premi en metàl·lic que la mateixa màquina proporciona.
Existeixen dues tipologies diferents de màquines:
Les màquines recreatives (tipus A) no són jocs d'aposta, i per tant no són considerades com màquines escurabutxaques.
Les escurabutxaques més comunes són les de fruites, en les que uns corrons giratoris s'aturen per formar una combinació de símbols. Però hi ha altres modalitats de jocs com, per exemple, el video-pòquer, o les màquines tipus grua.
El precedent de les màquines escurabutxaques eren els trade stimulators, uns jocs mecànics que estaven a les barres dels bars dels Estats Units d'Amèrica, i que s'inspiraven en jocs de ruleta, daus o naips. Els jugadors introduïen les monedes del canvi, i si guanyaven la partida el cambrer els obsequiava amb una consumició gratuïta. Posteriorment, un immigrant alemany, Gustav Schultze, l'any 1894, va inventar una màquina de ruleta, que era capaç de pagar automàticament els premis. Un any més tard, un altre immigrant alemany, Charles Fey, va crear la primera màquina de corrons.[3]
Immediatament, les màquines escurabutxaques es van estendre pel continent europeu. Alguns inventors locals van copiar els models americans, i van explotar el negoci a casa. A Catalunya, també es va introduir aquest joc des de finals del segle xix. Però la llei anti-joc espanyola va fer que les màquines escurabutxaques entressin a formar part de la llista dels jocs prohibits l'any 1913.[4] Malgrat la prohibició, les escurabutxaques van seguir funcionant de forma clandestina fins a l'aprovació del reglament de les màquines recreatives i d'atzar, l'any 1979, per Rodolfo Martín Villa.