Naftalè |
Substància química | tipus d'entitat química |
---|
Massa molecular | 128,063 Da |
---|
Trobat en el tàxon | ésser humà, Nepeta racemosa, Herbertus dicranus, Herbertus sakuraii, Microcystis aeruginosa, Achillea abrotanoides, Achillea grandifolia, Actinidia chinensis, Rooibos, Aster scaber, margaridoia perenne, Brassica campestris, mostassa bruna, mostassa negra, Capsicum annuum, Daphne odora, Gossypium hirsutum, Helichrysum ambiguum, ramell de Sant Ponç, Centromadia fitchii, Juglans nigra, Leptogenys processionalis, Magnolia denudata, magnòlia, Magnolia tomentosa, Melaleuca leucadendra, Nelumbo lutea, Perilla frutescens var. hirtella, Phaseolus vulgaris, pistatxer, Polygala senega, ruda vera, Swertia japonica, clavell d'espècia, valeriana, dacsa, Zieria arborescens, Zieria aspalathoides, Zieria chevalieri, Zieria compacta, Zieria cytisoides, Zieria furfuracea, Zieria granulata, Zieria involucrata, Zieria laevigata, Zieria laxiflora, Zieria minutiflora, Zieria murphyi, Zieria pilosa, Zieria robusta, Zieria smithii, Zieria veronicea, Cecropia pachystachya, Magnolia praecocissima, Oecophylla smaragdina, Magnolia kobus, Herbertus norenus, Tilia rubra, Salvia triloba, cirerer, mango comú, Zanthoxylum armatum, pastanaga, Salvia fruticosa, Brassica rapa, Clinopodium suaveolens, Cecropia glaziovii, Chrysocephalum ambiguum, Edgeworthia chrysantha, Thymus, Magnoliàcies, Gall de Bankiva i matsutake
|
---|
Rol | cancerigen |
---|
|
Fórmula química | C₁₀H₈ |
---|
|
SMILES canònic | |
---|
Identificador InChI | Model 3D |
---|
|
Densitat | 1,15 g/cm³ (a 20 ℃) |
---|
Índex de refracció | 1,5898 |
---|
Solubilitat | 0,003 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
---|
Moment dipolar elèctric | 0 D |
---|
Punt de fusió | 80 ℃ 80 ℃ 81 ℃ 80,2 ℃ |
---|
Punt d'ebullició | 218 ℃ (a 760 Torr) 218 ℃ 217,99 ℃ (a 101,325 kPa) |
---|
Moment dipolar elèctric | 0 D |
---|
Entalpia estàndard de formació | 78,53 kJ/mol |
---|
Pressió de vapor | 0,08 mmHg (a 20 ℃) |
---|
|
Límit inferior d'explosivitat | 0,9 % (V/V) |
---|
Límit superior d'explosivitat | 5,9 % (V/V) |
---|
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 50 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
---|
Límit d'exposició a curt termini | 75 mg/m³ (cap valor) |
---|
Punt d'inflamabilitat | 174 °F |
---|
IDLH | 1.310 mg/m³ |
---|
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
|
sòlid inflamable |
El naftalè o naftalé[a], també conegut com a naftalina o biciclo[4.4.0]deca-1,3,5,7,9-pentaè, és un hidrocarbur sòlid de color blanc cristal·lí amb la fórmula C10H₈ i l'estructura de dos anells de benzè fusionats. La seva funció més coneguda és com a ingredient principal de les boles de naftalina contra les arnes de la roba. És volàtil i forma un vapor inflamable que ràpidament es sublima a temperatura ambient fent una olor característica que es detecta a tan baixa concentració com és 0.08 ppm per massa.[1]
Entre 1819 i 1820, dos químics van informar d'haver obtingut un sòlid olorós derivat de la destil·lació del quitrà del carbó. El 1821 John Kidd va descriure moltes de les propietats d'aquesta substància i proposà dir-li naftalina per haver-se obtingut de la nafta un terme ampli per productes del carbó volàtils.[2] La fórmula química de la naftalina va ser determinada per Michael Faraday el 1826. L'estructura de dos anells de benzè fusionats va ser proposada per Emil Erlenmeyer el 1866,[3] i confirmada per Carl Gräbe tres anys després.
En química orgànica els anells estan fusionats si comparteixen dos o més àtoms. Per això el naftalè està classificat com un hidrocarbur aromàtic policíclic benzenoid.
A diferència del benzè, els enllaços de carboni no són de la mateixa longitud, per això té tres estructures de ressonància.
El naftalè reacciona sota condicions més suaus que el benzè.
El naftalè abunda en quitrà de carbó i representa un 10% del seu pes. També s'extrau del petroli.
Traces de naftalè es produeixen en les flors de magnòlia i certes espècies de cérvols, com també en el tèrmit subterrani de Formosa, possiblement produït com repel·lent de formigues, fongs i nematodes.[4] Algunes soques de fongs endofítics com Muscodor albus fan anftalè entre molts altres compostos volàtils, mentre Muscodor vitigenus produeix naftalè quasi exclusivament.[5]
El naftalè s'ha trobat en meteorits a la superfície de la Terra. També s'ha trobat en el medi interestel·lar cap a l'estrella Cernis 52 de la constel·lació Perseu.[6]
- Com a precursor químic per a fer pigments, gomes i altres compostos químics
- Sulfonació amb àcid sulfúric i naftalè.
- H
2SO
4 + C
10H
8 → C
10H
7-SO
3H + H
2O
- C
10H
7-SO
3H + CH
2=O → SO
3H-C
10H
7-(-CH
2-C
10H
7-SO
3H)
n + H
2SO
4
- C
10H
7-SO
3H-(C
10H
7-SO
3H)
n + NaOH → C
10H
7-SO
3Na-(C
10H
7-SO
3Na)
n + H
2O + Na
2SO
4
- Agent mullant no detergent principalment a l'agricultura i el tèxtil.
- Com fumigant en boles de naftalina però actualment substituït per derivats del benzè
- Per efectes especials en pirotècnia
L'exposició a grans quantitats de naftalè poden perjudicar o destruir les cèl·lules roges de la sang especialment en infants que desenvolupen una anèmia hemolítica després d'ingerir les boles o altres productes amb naftalina.
- ↑ Naftalé segons la pronúncia occidental i la normativa valenciana, i naftalè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil.
- ↑ Amoore J E and Hautala E «Odor as an aid to chemical safety: Odor thresholds compared with threshold limit values and volatiles for 214 industrial chemicals in air and water dilution». J Appl Toxicology, 3, 6, 1983, pàg. 272–290. DOI: 10.1002/jat.2550030603.
- ↑ John Kidd «Observations on Naphthalene, a peculiar substance resembling a concrete essential oil, which is apparently produced during the decomposition of coal tar, by exposure to a red heat». Philosophical Transactions, 111, 1821, pàg. 209–221. DOI: 10.1098/rstl.1821.0017.
- ↑ Emil Erlenmeyer «Studien über die s. g. aromatischen Säuren». Annalen der Chemie und Pharmacie, 137, 3, 1866, pàg. 327–359. DOI: 10.1002/jlac.18661370309.
- ↑ BBC News
- ↑ Naphthalene, an insect repellent, is produced by Muscodor vitigenus, a novel endophytic fungus.
- ↑ Science Daily
- CRC Handbook of Chemistry and Physics 87th edition