Narcissus obsoletus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 13147046 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Tribu | Narcisseae |
| Gènere | Narcissus |
| Espècie | Narcissus obsoletus Steud., 1841 |
.svg){kind=icon}
Narcissus obsoletus és una espècie de planta perenne de la família de les amaril·lidàcies (amaryllidaceae) originària de la regió de la Mediterrània occidental.
Descripció
[modifica]Narcissus obsoletus és una herba d'uns 6 a 40 cm d'alçada, glabra. El bulb és subglobós amb túniques externes membranoses d'un color castany fosc que es prolonga en una beina. Les fulles són linears de marges llisos de secció semicircular i cobertes directament per les túniques que neixen del bulb. L'espata és de color castany clar, també membranosa i plurinèrvia. Presenta d'una a dues flors blanques (a vegades poden ser fins a cinc) amb pedicel recte i de secció circular i amb la corona verdosa que vira al carbassa així que madura, semblant a N. poeticus però en petit.
Distribució i hàbitat
[modifica]Prolifera de forma espontània des del nivell del mar fins als 200 metres sobre el nivell del mar, des l'Europa Meridional (sud i est de la península Ibèrica fins al sud de Grècia), al nord d'Àfrica (des del Marroc a Tunísia i la Cirenaica) i a l'oest d'Àsia (des del sud de Turquia fins a Israel i Xipre). I en el seu hàbitat, prolifera en clarianes de matollars, herbassars baixos, bosquines i prats, en sòls rocosos o no i a les vores de camins de clima mediterrani.[1]
Taxonomia
[modifica]Narcissus obsoletus va ser descrita per (Haw.) Spach i publicat a Histoire Naturelle des Végétaux. Phanérogames 12: 452, a l'any 1846.[2][3]
Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa.
El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta és embriagadora).
obsoletus: epítet llatí que significa "rudimentari" "poc aparent".[4]
- Hermione aequilimba Herb.
- Hermione deficiens (Herb.) Kunth
- Hermione obsoleta Haw.
- Narcissus aequilimbus (Herb.) Nyman
- Narcissus autumnalis subsp. obsoletus (Haw.) K.Richt.
- Narcissus cupanianus Grech
- Narcissus deficiens Herb.
- Narcissus elegans var. obsoletus (Haw.) Burb.
- Narcissus miniatus Donn.-Morg., Koop. & Zonn.
- Narcissus spiralis Fisch. & C.A.Mey.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Narcissus obsoletus». galanthus.cat. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Narcissus obsoletus». Tropicos. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Narcissus obsoletus». Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ Fernández Casas, Francisco Javier; Pizarro Domínguez, José María (en castellà) Acerca de Narcissus obsoletus (Haworth) Steudel (Amaryllidaceæ. Adumbrationes ad Summæ Editionem [Madrid], pàg. 4 [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Narcissus obsoletus». The Plant List. [Consulta: 20 setembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- «Narcissus assoanus». Germplasm Resources Information Network.
- «Rushleaf jonquil». uBio.
- Brickell, Christopher. Gardener's Encyclopedia of Plants & Flowers. Colour Library Books, 1996, p. 518. ISBN 1-85833-472-1.
- S. Castroviejo. Flora Iberica.Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol.XX. Liliaceae-Agavaceae. Real Jardín Botànico CSIC, 1996, p. 348. ISBN 978-84-00-06221-7 (obra completa).