Narteci

Narteci

Narthecium ossifragum
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Dioscoreales
Família	Nartheciaceae
Gènere	Narthecium
Espècie	Narthecium ossifragum Huds.
Nomenclatura
Basiònim	Anthericum ossifragum
Sinònims	Anthericum ossifragum L., Sp. Pl.: 311 (1753). Abama ossifraga (L.) DC. in J.B.A.M.de Lamarck & A.P.de Candolle, Fl. Franç. 3: 171 (1805). Phalangium ossifragum (L.) Muhl. ex Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 184 (1841). Tofieldia ossifraga (L.) Chaub., Actes Soc. Linn. Bordeaux 19: 228 (1853). Anthericum palustre Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 250 (1796). Narthecium anthericoides Hoppe ex Mert. i W.D.J.Koch in J.C.Röhling, Deutschl. Fl., ed. 3, 2: 559 (1826). Narthecium palustre Bubani, Fl. Pyren. 4: 169 (1902).[1]

El narteci (Narthecium ossifragum) és una herba pertanyent a la família de les liliàcies.

Descripció

És un geòfit rizomatós d'uns 10-20 cm d'altura, amb roseta de fulles basals dístiques, linears, planes i agudes, de color verd blanquinós. Les tiges presenten fulles més reduïdes i acaben en una inflorescència racemosa més o menys densa. Les flors són hermafrodites i trímeres, amb un periant de color verd per sota i groc per sobre. Els filaments estaminals estan recoberts per uns pèls llanosos molt conspicus. El fruit és una càpsula ataronjada d'uns 12 mm. La seua època de floració va des de juliol fins a agost, podent estendre's fins a setembre. Presenta una pol·linització entomògama i una dispersió baròcora de les seues llavors.

Hàbitat

Creix sobre sòls molt àcids (pH 4,5-3) i entollats com els aiguamolls i torberes a Europa central. També es pot trobar a molleres, praderies molles, aiguamolls de muntanya i a les vores de rierols. No suporta les gelades primerenques ni les temperatures extremes. Aquests hàbitats estan molt localitzades a la zona Eurosiberiana i són relíquies a la zona mediterrània.

Se sol trobar formant part d'una associació vegetal acidòfila i higròfiles; Parnassia palustris, Drosera rotundifolia, Erica tetralix, Carex nigra, Carex echinata, Tofieldia calyculata, Swertia perennis, Veratrum album, Bartsia alpina i Saxifraga stellaris.

L'assecament de molts dels seus biòtops va convertir-la en una espècie rara, amenaçada i protegida a diversos països d'Europa central.^[2]

Distribució

Espècie de distribució atlàntica, present a la part septentrional i oriental d'Europa, arribant al seu límit sud al nord de Portugal. Als Països Catalans es poden trobar-hi sempre per damunt de 1500-2200 metres d'altitud, aquestes condicions es donen principalment als Pirineus (Girona i Lleida).

Galeria

• 
  Detall de la flor.
• 
  Detall de les tiges fructificades(càpsules).
• 
  Detall de les càpsules obertes
• 
  Grup natural de nartecis (Parc Natural de Südheide).
• 
  Grup de nartecis (El Serrat, Andorra).
• 
  Il·lustració extreta del Deutschlands Flora in Abbildungen (1796).

Referències

1. «Narteci». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 6 maig 2010].
2. Eric Hultén; Magnus Fries: Atlas of North European vascular plants: North of the Tropic of Cancer. Volums 1-3. Königstein, Koeltz Scientific Books, 1986, ISBN 3-874-29263-0

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• http://www.floracatalana.es/N/narthecium%20ossifragum.html Arxivat 2013-11-09 a Wayback Machine.
• http://www.asturnatura.com/especie/narthecium-ossifragum.html