Navantia

Infotaula d'organitzacióNavantia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa estatal
empresa de construcció naval Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria armamentística i construcció naval Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat per accions Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaIZAR
Societat Espanyola de Construcció Naval Modifica el valor a Wikidata
Creació1r gener 2005
Activitat
Produeixvaixell de guerra, submarí, patruller, portaavions, fragata, corbeta, cuirassat, offshore (en) Tradueix, energia renovable, tanc cisterna i ro-ro Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Treballadors4.547 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuSocietat Estatal de Participacions Industrials Modifica el valor a Wikidata
Propietat deGovern d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicador econòmic
Ingressos totals1.240 M$ (2018) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnavantia.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: navantiaoficial X: navantiaoficial Youtube: UC3h9x37gz4eR0KYyhAQSFow Modifica el valor a Wikidata

Navantia és una societat pública espanyola dedicada a la construcció naval militar creada el 2005 com a resultat de la segregació dels actius militars de l'empresa pública Grup IZAR.

Història

[modifica]
Una de les antigues portes de les drassanes de Ferrol, edificada al segle xviii.

La trajectòria de Navantia arrenca el 1730 amb la creació dels històrics arsenals militars de Ferrol, Cartagena i La Carraca, les drassanes de la qual estaven destinats a construir i reparar els vaixells de l'Armada Espanyola.

En 1908 aquestes drassanes van passar a formar part de la Societat Espanyola de Construcció Naval (La Naval) a la qual també van pertànyer drassanes civils com Matagorda (Puerto Real) o Sestao, posteriorment integrats a AESA. Al final de la Guerra Civil Espanyola, l'Estat es va fer càrrec dels arsenals militars i el 1947 es va constituir l'Empresa Nacional Bazán, que va néixer com una empresa de construcció naval que depenia de tecnologia estrangera. Amb posterioritat, Bazán va començar a desenvolupar els seus propis projectes de vaixells.

En 2000, neix Izar, com a resultat de la fusió entre Astilleros Españoles (AESA), societat que aglutinava les drassanes públiques civils i l'Empresa Nacional Bazán. Al desembre de 2004 la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), màxima accionista i gestora del grup, decideix la segregació de la branca militar d'Izar, creant al març de 2005 la societat Navantia, encaminada a aconseguir una major eficàcia empresarial.

Els mateixos dics i graderies que avui donen vida als vaixells més capdavanters com fragates de les classes Álvaro de Bazán o Fridtjof Nansen, i submarins de les classes Scorpène i S-80 van ser testimonis del naixement del primer submarí de propulsió elèctrica del món, l'Isaac Peral, i de la construcció del primer vaixell espanyol amb propulsió per turbines de gas, el portaavions Príncipe de Asturias, entre altres fites.

Centres de producció

[modifica]
Drassanes Navantia a Cadis.

Les oficines centrals de la societat Navantia estan situades a Madrid i els centres de producció es troben en:

Vaixells construïts (2005- actualitat)

[modifica]
Vaixell estratègic Juan Carlos I (L-61).
Submarí General Carrera (SS-22).
Fragata Cristóbal Colón (F-105).

Submarins

[modifica]
  • Classe Scorpène:
    • Armada de Xile: 50%, juntament amb les drassanes franceses DCNS
      • General O'Higgins (SS-23)
      • General Carrera (SS-22)
    • Reial Armada de Malàisia: 50%, juntament amb les drassanes franceses DCNS
      • KD Tunku Abdul Rahman
      • KD Tun Razak

Fragates

[modifica]
  • Classe Álvaro de Bazán: les tres primera unitats van ser construïdes per Izar
  • Classe Fridtjof Nansen: modificació de la classe Álvaro de Bazán per a l'Armada Reial de Noruega
    • KNM Fridtjof Nansen (F310)
    • KNM Roald Amundsen (F311)
    • KNM Otto Sverdrup (F312)
    • KNM Haelge Ingstad (F313)
    • KNM Thor Heyerdahl (F314)

Vaixell d'Aprovisionament en Combat

[modifica]
  • Cantabria (A-15)

Corbetes

[modifica]
  • Classe Guaiquerí: construïdes per a l'Armada Nacional de Veneçuela
    • ANBV Guaiquerí (PC-21)
    • ANBV Warao (PC-22)
    • ANBV Yecuana (PC-23)
    • ANBV Kariña (PC-24)

Patrullers

[modifica]
  • Classe Meteoro
    • Meteoro (P-41)
    • Rayo (P-42)
    • Relámpago (P-43)
    • Tornado (P-44)
  • Classe Guaicamuto: patrullers construïts per a l'Armada Nacional de Veneçuela
    • ANBV Guaicamuto (GC-21)
    • ANBV Yavire (GC-22)
    • ANBV Naiguata (GC-23)

Llanxes de desembarcament

[modifica]
  • Tipus LCM-1I: els dos prototips van ser construïdes per Izar
    • L-603
    • L-604
    • L-605
    • L-606
    • L-607
    • L-608
    • L-609
    • L-610
    • L-611
    • L-612
    • L-613
    • L-614
  • 4 llanxes del tipus LCM-1I per a la Reial Marina Australiana

Vaixells d'assalt amfibi

[modifica]

Vaixells Ro-Ro

[modifica]

Vaixells en construcció

[modifica]

Submarins

[modifica]
  • Classe Isaac Peral
    • Isaac Peral (S-81)
    • Narcís Monturiol (S-82)
    • Cosme García (S-83)
    • Mateo García dels Reis (S-84)

Destructors

[modifica]
  • Classe Hobart: vaixells derivats de la classe Álvaro de Bazán per a l'Armada Reial Australiana (disseny i equips essencials Navantia a més de 6 blocs per vaixell a Ferrol; resta de blocs i muntatge a Austràlia)
    • HMAS Hobart (DDGH 39)
    • HMAS Brisbane (DDGH 41)
    • HMAS Sydney (DDGH 42)

Llanxes de desembarcament

[modifica]
  • 8 llanxes del tipus LCM-1I per a la Reial Marina Australiana

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]