Siracusa i la necròpolis rocosa de Pantalica | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (it) Pantalica | ||||||||
Dades | |||||||||
Tipus | Prehistoric necropolis (en) i necròpolis | ||||||||
Part de | Siracusa i la necròpoli rocosa de Pantalica | ||||||||
Característiques | |||||||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 205,86 ha zona tampó: 3.699,7 ha | ||||||||
Localització geogràfica | |||||||||
Regió | Europa i Amèrica del Nord | ||||||||
Localització | Sicília Itàlia | ||||||||
| |||||||||
Patrimoni de la Humanitat | |||||||||
Tipus | Cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||||||||
Data | 2005 (29a Sessió), Criteris PH: (ii),(iii),(iv),(vi) | ||||||||
Identificador | 1200 | ||||||||
Lloc web | pantalica.org | ||||||||
|
La necròpolis de Pantalica al sud-est de Sicília, Itàlia, és una col·lecció de cementiris amb tombes nínxol, que daten del segle xiii al segle VII aC. Es creia que podien ser més de 5.000 tombes, tot i que l'estimació més recent suggereix una xifra de poc menys de 4.000. S'estenen al voltant dels flancs d'un gran promontori situat a la cruïlla del riu Anapo, amb el seu afluent, el Calcinara, a uns 23 km al nord-oest de Siracusa. Juntament amb la ciutat de Siracusa, Pantalica va ser catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.[1]