Nemonte Nenquimo

Plantilla:Infotaula personaNemonte Nenquimo
Biografia
Naixement1985 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Província de Pastaza (Equador) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicHuaorani Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólíder ameríndia, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Instagram: nemonte.nenquimo Modifica el valor a Wikidata

Nemonte Nenquimo (Nemompare, Pastaza, 1985) és una activista huaorani de la Regió Amazònica de l'Equador. És la primera dona presidenta del Consell Coordinador de la Nacionalitat Huaorani de l'Equador-Pastaza (CONCONAWEP) i cofundadora de l'organització sense ànim de lucre indígena Ceibo Alliance.[1] Va plantejar una demanda contra el govern equatorià, que va culminar amb una sentència del 2019 que protegia de la perforació de petroli mig milió d'acres de terres ancestrals huaoranis a la selva amazònica.

Orígens i trajectòria

[modifica]

Nenquimo va néixer a la comunitat de Nemompare el 1985, a la regió de Pastaza, a l'Amazònia equatoriana.[2][3] És membre de la nació huaorani de caçadors-segadors.[4]

El 2015 va cofundar Ceibo Alliance, una organització sense ànim de lucre dirigida per amerindis per a protegir les terres indígenes de l'extracció de recursos. El 2018 va ser elegida la primera dona presidenta del Consell Coordinador de la Nacionalitat Huaorani de l'Equador-Pastaza (CONCONAWEP), organització huaorani de la província de Pastaza.[1][3][5][6]

Resolució judicial de 2019

[modifica]
Ubicació del Parc Nacional Yasuní i les terres huaorani a l'Equador

Com a part del CONCONAWEP, va presentar una demanda amb els defensors dels drets humans de l'Equador contra el govern equatorià.[4][7] La sentència, emesa el 2019 per un tribunal de tres jutges de l'Audiència Provincial de Pastaza, va dictaminar la protecció de mig milió d'acres de la selva amazònica a l'Equador de la perforació de petroli.[3][7] El veredicte segons el qual el govern equatorià havia de participar en el procés de consentiment gratuït, previ i informat segons els estàndards del dret internacional i del Tribunal Constitucional de l'Equador abans de subhastar terres, proporciona un precedent legal perquè altres nacions ameríndies puguin contrarestar l'extracció de recursos dins del territori.[3][7]

L'abril de 2019 una desfilada de centenars de huaoranis va celebrar la sentència a Puyo, la capital regional de la província oriental de Pastaza. Molts van recórrer grans distàncies per assistir-hi.[7]

Premis

[modifica]

El 2020 va ser nomenada a la llista Time 100 com una de les 100 persones més influents del món, l'única dona indígena de la llista i la segona equatoriana que ha estat nomenada en la seva història.[1] També va figurar a la llista de les 100 dones de la BBC anunciades el 23 de novembre de 2020.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 DiCaprio, Leonardo. «The 100 Most Influential People of 2020: Nemonte Nenquimo» (en anglès), 22-09-2020.
  2. ↑ Zúñiga, Cecilia. «Ya basta de encender fuegos en la selva amazónica, dice la líder waorani Nemonte Nenquimo, una de las 100 personas más influyentes del mundo para la revista Time» (en castellà), 24-09-2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pinchetti, Sophie. «Waorani People Win Landmark Legal Victory Against Ecuadorian Government» (en anglès), 26-04-2019.
  4. ↑ 4,0 4,1 Pinchetti, Sophie. «Indigenous Amazonian Leader Nemonte Nenquimo Is Named TIME 100 Most Influential People In The World», 23-09-2020.
  5. ↑ Specter, Emma. «These Indigenous Activists Are Fighting for the Future of a Ravaged Amazon» (en anglès), 14-10-2019.
  6. ↑ Nenquimo, Nemonte. «This is my message to the western world – your civilisation is killing life on Earth» (en anglès), 20-10-2020.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Riederer, Rachel. «An Uncommon Victory for an Indigenous Tribe in the Amazon» (en anglès), 15-05-2020.
  8. ↑ «BBC 100 Women 2020: Who is on the list this year?» (en anglès-gb). BBC News, 23-11-2020 [Consulta: 23 novembre 2020].