Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 gener 1658 Lió (França) |
Mort | 1r maig 1733 (75 anys) París |
Formació | Acadèmia Reial de Pintura i Escultura |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma (1683–1686) París Lió |
Ocupació | escultor |
Activitat | 1672 - 1733 |
Membre de | |
Moviment | Barroc |
Professors | Antoine Coysevox |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Coustou |
Pares | François Coustou i Claudine Coysevox |
Germans | Guillaume Coustou Éléonore Coustou |
Parents | Guillaume Coustou, nebot Charles-Pierre Coustou, nebot |
Premis | |
|
Nicolas Coustou Lió, 9 de gener de 1658 - París 1 de maig de 1733 fou un escultor francès, membre de l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura.
Fill d'un ebenista, va ser el seu pare qui en els seus primers anys el va iniciar a l'ofici. Als 18 anys es trasllada a París per estudiar sota la tutela d'Antoine Coysevox, germà de la seva mare, que presidia la recentment creada Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. Als 23 anys va guanyar el premi Colbert (Premi de Roma), que li donava dret a quatre anys de formació a l'Acadèmia Francesa a Roma (de 1683 a 1686). Després d'això arribaria a assumir el càrrec de rector i canceller de l'Acadèmia de Pintura i Escultura.
Des de l'any 1700 va treballar als palaus de Marly i de Versalles al costat d'Antoine Coysevox.
Va treballar al costat del seu germà petit Guillaume Coustou, també escultor de renom i director de l'Acadèmia; a vegades no resulta fàcil discriminar l'autoria d'un treball concret entre un i un altre germà. El seu nebot Guillaume Coustou (fill), també va ser escultor.
Va ser excel·lent per la seva destresa. Va estar influenciat per Miguel Ángel i Algardi, i va tractar de combinar les millors característiques de tots dos. Bon nombre de les seves obres van ser destruïdes durant la Revolució Francesa; les més famoses d'elles són La Seine i la Marne (El Sena i el Marne), Le Berger chasseur (El pastor caçador), i Apollon poursuivant Daphné (Apol·lo perseguint Dafne, part d'un conjunt escultòric en el que el seu germà Guillaume havia esculpit Dafne perseguida per Apol·lo), obres totes elles situades als Jardins de les Teuleries, el baix relleu Le Passage du Rhin (El passatge del Rin) al Louvre, les estàtues de Juli Cèsar i Lluís XV de França al Museu del Louvre, i la Descente de croix (Davallament de la creu) darrere de l'altar del cor de la catedral de Notre-Dame de París.
Un dels seus retrats va ser pintat el 1725 per Jean Le Gros (1671-1745), alumne de Hyacinthe Rigaud. L'escultor està posant les mans sobre el cap d'una al·legoria de la Saona que va fer per adornar el pedestal del monument a Lluís XIV a Lió, a la plaça Bellecour.[1]