Nicolas de Fer

Plantilla:Infotaula personaNicolas de Fer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1646 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 1720 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócartògraf, geògraf, editor Modifica el valor a Wikidata


Nicolas de Fer (pronunciació francesa: ​[nikɔla də fɛʁ]), 1646 – 25 d'octubre de 1720, va ser un cartògraf i geògraf francès. També va ser gravador i editor. Les seves obres se centraven més en la quantitat que en la qualitat, sovint hi havia errors geogràfics,[1] i eren més artístiques que precises.[2]

Primers anys de vida

[modifica]

De Fer era el petit dels tres fills d'Antoine de Fer, que també era cartògraf.[3] Quan tenia 12 anys, es va convertir en l'aprenent del gravador parisenc Louis Spirinx, i va fer el seu primer mapa, del Canal du Midi, als 23 anys.[4] Després de la mort del seu pare el juny de 1673, la seva mare Geneviève es va fer càrrec inicialment de l'empresa de cartografia, que havia començat a declinar.[5] La va passar i l'atelier, anomenat Quai de L'Horloge, a Nicolas el 1687 a causa de la seva vellesa.[5]

Carrera

[modifica]
La Sphère Royale
Carte de la Nouvelle France, 1719

De Fer va tenir tant èxit a l'hora de millorar l'empresa que, el 1690, es va convertir en el geògraf oficial de Lluís, delfí de França.[6] Amb el suport de les famílies reials espanyola i francesa, de Fer esdevingué també geògraf oficial de Felip V i Lluís XIV, els reis d'Espanya i França, respectivament.[3] [5] A causa d'això, els seus mapes es van convertir en propaganda borbònica, avalant el rei francès Lluís XIV.[5] [6]

El seu negoci va augmentar, publicant plànols urbanístics, atles, mapes murals i més de 600 plànols.[3] Va fer mapes de llocs d'Europa i Amèrica del Nord, inclosa la Nova Espanya,[7] llocs fortificats per Vauban,[8] els Països Baixos i la Guerra de Successió Espanyola. El 1698, de Fer va publicar un mapa d'Amèrica del Nord, que incloïa una representació de castors construint preses a prop de les cascades del Niàgara. Disset anys més tard, Herman Moll va publicar un mapa que plagiava elements de l'obra de De Fer, especialment l'escena dels castors. Va passar a ser conegut com el "mapa del castor".[9][10] De Fer es va convertir en el geògraf oficial del Rei d'Espanya el 1720.[6] Dos dels seus gendres, Guillaume Danet i Jaques-François Bénard, van continuar l'empresa després de la mort de De Fer el 25 d'octubre d'aquell any fins al voltant de 1760.[1]

Obres principals

[modifica]
Barcelona
  • Les Côtes de France (1690)
  • La France triomphante sous le règne de Louis le Grand (1693)
  • Atlas Royal (primera ed. 1695)
  • Petit et Nouveau Atlas (1697)
  • Atles curieux (1700)
  • Atlas o recueil de cartes géographiques dressées sur les nouvelles observations (1709)
  • La Sphère Royale (1717)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «The De Fer Family». Geographicus. Arxivat de l'original el 16 febrer 2013. [Consulta: 5 gener 2013].
  2. ↑ «Cartographers». Mapcarte.com. Arxivat de l'original el 30 juliol 2012. [Consulta: 5 gener 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Kanas, Nick. Star Maps: History, Artistry, and Cartography. 2a edició. Springer, 2012, p. 214–215. DOI 10.1007/978-1-4614-0917-5. ISBN 978-1-4614-0916-8. 
  4. ↑ «Nicolas de Fer». Mapping the past: Rare Russian maps from special collections. University of Missouri, 30-06-2011. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2018. [Consulta: 5 gener 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Barron, Roderick M. «Fer, Nicolas de [1646-1720]». Arxivat de l'original el 16 de juliol 2011. [Consulta: 4 gener 2013].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Nicolas de Fer». Artfact. Arxivat de l'original el 15 febrer 2013. [Consulta: 5 gener 2013].
  7. ↑ Eccles, J. W.. Allen. North American Exploration: A Continent Defined. 2. University of Nebraska Press, 1997, p. 149. ISBN 0-8032-1023-X. 
  8. ↑ Ostwald, Jamel. Vauban Under Siege: Engineering Efficiency and Martial Vigor in the War of the Spanish Succession. Brill, 2007, p. 60. ISBN 978-90-04-15489-6. 
  9. ↑ «Detecting the Truth: Fakes, Forgeries and Trickery». Library and Archives Canada. Arxivat de l'original el 24 octubre 2018. [Consulta: 6 gener 2013].
  10. ↑ «Herman Moll». Mapping the past: Rare Russian maps from special collections. University of Missouri, 30-06-2011. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2015. [Consulta: 6 gener 2013].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas de Fer