Nieuwpoort

Nieuwpoort
	Bandera Escut d'armes
	Casa de la vila
Tipus	municipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat
Localització
	51° 07′ 46″ N, 2° 45′ 05″ E / 51.1294°N,2.7514°E
Estat	Bèlgica
Regió	regió Flamenca
Província	Flandes Occidental
Districte	districte de Veurne
Capital	Nieuwpoort
Conté la subdivisió	Ramskapelle (en) ; Sint-Joris (en)
Població humana
Població	11.488 (2022) (345,19 hab./km²)
Idioma oficial	neerlandès (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Emergency zone Westhoek (en)
Superfície	33,28 km²
Banyat per	IJzer i Mar del Nord
Limita amb	Diksmuide ; Koksijde
Dades històriques
	Esdeveniment clau
	Witch trials in the early modern period (en)
2 juliol 1600	batalla de Nieuwpoort
24 octubre 1793	siège de Nieuport (fr)
Organització política
• Mayor of Nieuwpoort (en)	Geert Vanden Broucke (en) (2016–)
Identificador descriptiu
Codi postal	8620
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	058
Altres
Agermanament amb	Rodgau ; Durbuy
Lloc web	nieuwpoort.be

Nieuwpoort és una ciutat de Bèlgica, situada a la desembocadura del riu IJzer a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca. El 2010 tenia uns 11.308 habitants.^[1]

Geografia i economia

La ciutat de Nieuwpoort es troba a la desembocadura del riu Ijzer a uns tres quilòmetres de la costa. La ciutat es troba a la frontera entre els pòlders fèrtils i la zona sorrenca de les dunes.

El seu port va impregnar la seva activitat econòmica: peix i transformació de peix, turisme amb platges i un port esportiu amb més de 2.000 emplaçaments. El port de comerç va perdre la seva importància.

El port s'ha connectat amb les vies navegables interiors amb Bruges i Oostende pel canal Plassendale-Nieuwpoort, amb Diksmuide i Ieper per l'IJzer i el canal Ieper-IJzer, i amb Duinkerke (França), pel canal Nieuwpoort-Duinkerke. Tret del peix i d'una mica de materials de construcció el transport de mercaderies va gairebé desaparèixer. Al nucli de Sint-Joris, prop de la resclosa de l'enllaç de Nieuwpoort, s'ha creat un port de turisme pels rius i canals.

Port comercial
Crida de peix

Nuclis

Situació dels nuclis
nucli	superfície (km²)	habitants (1999)	Mapa
I Nieuwpoort II Sint-Joris III Ramskapelle	14,57 5,54 15,28	9437 259 555	Mapa de Nieuwpoort

Història

El primer esment escrit data del segle xi quan el nom Neoportus o Novus Portus o Novum Oppidum va reemplaçar un nom més vell: Santhooft (que significava en neerlandès 'moll de sorra').^[3] La ciutat fa part d'una sèrie de ports que els comtes de Flandes van crear per defensar la costa i estimular el desenvolupament econòmic del comtat. Els altres en són Grevelingen, Mardijk, Duinkerke, Damme i Biervliet.

Nieuwpoort es troba en un lloc estratègic a l'embocadura del riu, per a defensar la costa del comtat de Flandes. Durant Guerra dels Vuitanta Anys, al 2 de juliol de 1600, Nieuwpoort va ser l'escenari de la Batalla de Nieuwpoort entre les tropes espanyoles i les tropes de la República de les Set Províncies Unides. El paper del port va esdevenir força important al segle xvii. Els Països Baixos espanyols van perdre els seus dos ports marítims: Duinkerke, que França va annexionar-se al 1662 i el port d'Anvers, quan les tropes de la República neerlandesa van bloquejar l'embocadura de l'Escalda el 1685 després del setge d'Anvers. Els canals interiors, paral·lels a la costa, formaven en aquesta època una alternativa a la via marítima, poc segura en aquests segles de guerres quasi permanents. Cinc vegades (1647, 1658, 1745, 1793 i 1794) els francesos van assetjar-la per annexionar-se la ciutat. La ciutat fou finalment annexada per França a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos al 1815 i després a Bèlgica a l'any 1830.

El nucli de Nieuwpoort-Bad va desenvolupar-se des del 1864 quan el turisme de balneari va posar-se de moda i quan va construir-se un primer hotel termal al mig de les aleshores dunes intactes. Es van construir hotels i vil·les en estil de belle époque i gairebé totes van ser destruïdes en la Segona Guerra Mundial.

Durant la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit belga va obrir les rescloses del canal de desguàs Veurne-Ambacht per inundar una part de la plana de l'Ijzer. Així van parar l'avanç de les tropes prussianes. Així, les terres a la riba esquerra del riu mai no van ser ocupades. Tot i això, els danys humans i econòmics van ser enormes. Al 1918, no hi quedava quasi cap edifici habitable. La vida dels soldats a les trinxeres humides era duríssima.

Com ho feu amb tot el Regne de Bèlgica, l'exèrcit alemany va ocupar la ciutat en la Segona Guerra Mundial. Les tropes canadenques van alliberar la ciutat del 7 al 9 de setembre 1944.^[4]

Al 1947, un referèndum va celebrar-se per a la població de Nieuwpoort-Bad, que va optar per transferir el barri d'Oostduinkerke a la ciutat de Nieuwpoort. La transferència va tenir lloc el 1949. Al 1971, els municipis de Ramskapelle i Sint-Joris es van fusionar i, al 1977, la riba dreta de l'embocadura de l'Ijzer va transferir-se a Lombardsijde: així, per primera vegada en la seva història, tota l'embocadura del riu serà nieuwpoortenca.

L'obertura de l'autopista E40 al 1997,^[5] que connecta el port de Calais amb Ridder al Kazakhstan va desenclavar la ciutat i contribuí a l'expansió del turisme i del polígon industrial de Sint-Joris.

Monuments, museus i curiositats

El Belfort
La casa de la Vila
La riba del port amb la Crida de Peix i molts restaurants especialitzats en peix
L'església de la Mare de Déu
El Ganzepoot, conflent del Nieuw Bedelf, del canal Plassendale-Nieuwpoort, del Kreek van Nieuwendamme, de l'Ijzer, del canal Veurne-Ambacht Vaart i del canal Nieuwpoort-Duinkerke
El monument Albert I
El port de Nieuwpoort: port de peix i esportiu
La platja
La reserva natural de l'embocadura de l'Ijzer
El centre de turisme pel riu i pels canals a Sint-Joris
El Ramscapelle Road Cemetry, cementiri militar anglès de Sint-Joris

Galeria

Embocadura de l'Ijzer i escultura de Fernand Vanderplancke
Moll occidental vist des de la platja
Plaça Hendrik Geeraertplein
Nieuwpoort-Bad vist des del Pier

Fills predilectes de Nieuwpoort

Jan Turpin, burgmestre el 1489, sobreviu com a gegant
Hendrik Geeraert (1863-1925), barquer, va ajudar en la inundació estratègica al 1914
Luc Zeebroek, àlies Kamagurga (°1956): escriptor i humorista
Guillaume Meynne (1821-1883), compositor i pianista

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nieuwpoort

↑ «Registre de la població de Bèlgica». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 21 maig 2010].
↑ Antoon Sanders, Flandria Illustrata, Colònia, Cornelis ab Egmondt et socii, 1641, pàgines 634-635
↑ ibidem, pàgina 636
↑ Nieuwpoort, uw Stad, 2009, tom 37, núm. 5, pàgina 9^{[Enllaç no actiu]}
↑ Wegen-Routes.be (en neerlandès i francès)

[1] «Registre de la població de Bèlgica». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 21 maig 2010].

[2] Antoon Sanders, Flandria Illustrata, Colònia, Cornelis ab Egmondt et socii, 1641, pàgines 634-635

[3] ibidem, pàgina 636

[4] Nieuwpoort, uw Stad, 2009, tom 37, núm. 5, pàgina 9^{[Enllaç no actiu]}

[5] Wegen-Routes.be (en neerlandès i francès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]