Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Tipus | illa | ||||
---|---|---|---|---|---|
Part de | illes de Sotavent | ||||
Localitzat a l'entitat geogràfica | Hawaii | ||||
Localitzat en l'àrea protegida | Papahānaumokuākea | ||||
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | comtat de Honolulu (Hawaii) | ||||
| |||||
Banyat per | oceà Pacífic | ||||
Característiques | |||||
Dimensió | 1,1 () × 1,6 () km | ||||
Superfície | 0,7 km² | ||||
Nihoa (també coneguda com a Bird Island o Moku Manu) és la més gran de les illes de Sotavent de Hawaii. Està situada a 450 km al nord-oest de Honolulu. Les seves coordenades són: 23° 3′ N, 161° 55′ O / 23.050°N,161.917°O.
Nihoa és una illa rocosa rodejada d'esculls de corall. La superfície total és de 0,7 km². L'altitud màxima és de 273 m al Miller's Peak, el més alt de les illes de Sotavent. L'orografia fa que resulti difícil desembarcar a l'illa. El litoral est, nord i oest és ple de penya-segats i el sud és més suau però sense protecció entre la ressaca de l'oceà i les roques.
Hi ha dues espècies endèmiques d'ocells. Quan el 1917 es va descobrir el pinsà de Nihoa els científics van pensar que seria l'última espècie d'ocell a classificar i la van anomenar Telespyza ultima. No va ser el cas, però el nom se li ha quedat.
Nihoa va ser habitada pels antics hawaians entre els anys 1000 i 1500. Les expedicions arqueològiques han identificat 35 cases, 15 refugis, 15 altars i 28 bancals agrícoles. Però era deshabitada quan va ser descoberta, el 1789 amb poques setmanes de diferència, per dos mercants de pells d'Alaska: els capitans anglesos James Colnett del Prince of Wales i William Douglas de l'Iphigenia Nubiana.
El 1822 la reina Kaʻahumanu va visitar Niihau i li van explicar les històries tradicionals sobre una illa anomenada Nihoa. Va organitzar una expedició, va visitar l'illa i la va annexionar al regne de Hawaii.