Nimfeals

Nimfeals

Nymphaeales
Victoria amazonica
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Nymphaeales Bercht. i J.Presl, 1820
Nomenclatura
Sinònims	Hydropeltidales Barclayales Euryalales
Exautor	Salisb.

Barclaya longifolia

Trithuria submersa

Cabomba furcata

Nymphaea gigantea

Les nimfeals (Nymphaeales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les angiospermes basals i s'hi inclouen tres famílies^[1][2] amb unes 110 espècies agrupades en 8 gèneres. Són entre les angiospermes més antigues, se n'han trobat fòssils de fins al Cretaci inferior. La seva distribució és cosmopolita.^[3]

Descripció

Són plantes aquàtiques, segons les espècies les fulles i les flors poden surar sobre l'aigua, estar submergides o restar fora de l'aigua. Les fulles es disposen generalment en espiral, el fruit madura sota l'aigua, fins i tot en els casos d'espècies amb flors aèries, i les llavors són operculades i la dispersió és fa per hidrocòria.^[3][4]

Taxonomia

Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849). ^[5]

Famílies

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les nimfeals hi ha les tres famílies següents:^[1]

• Hydatellaceae U.Hamann
• Cabombaceae Rich. ex A.Rich.
• Nymphaeaceae Salisb.

Filogènia

Aquest cladograma es basa en l'APG IV, mostra la situació basal de les nimfeals:^[6][7]

angiosperms	Amborellales Nymphaeales Hydatellaceae Cabombaceae Nymphaeaceae Austrobaileyales Mesangiospermes Magnòlides Chloranthales Monocotiledònies Ceratophyllales Eudicotiledònies

Història taxonòmica

Sistema APG

La primera versió del sistema de classificació APG (1998) no va reconèixer l'ordre de les nimfeals, va deixar les famílies de les Nymphaeaceae, que incloia Cabombaceae, sense adscripció a cap ordre.^[8] A la segona versió, APG II (2003) es va mantenir la mateixa situació.^[9] La tercera versió, APG III (2009), va reconèixer l'ordre de les nimfeals format per 3 famílies, Nymphaeaceae, Cabombaceae que es va separar de l'anterior, i Hydatellaceae, que abans era a les poals.^[10] A la quarta versió, APG IV (2016), no ni va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les nimfeals.^[11]

Altres sistemes

Cronquist

El sistema Cronquist de 1981 reconeixia aquest ordre però amb una cinrcumscripció de cinc famílies:^[12]

• Barclayaceae
• Cabombaceae
• Ceratophyllaceae
• Nelumbonaceae
• Nymphaeaceae

Takhtajan

Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les nimfeals contenia tres famílies, i era dins del superordre Nymphaeanae que formava part de la subclasse Nymphaeidae:^[13]

• Nupharaceae
• Nymphaeaceae
• Barclayaceae

Usos

Algunes espècies de la família de les nimfeàcies tenen rizomes i llavors comestibles.^[14] Altres, especialment dins els gèneres Nuphar, Nymphaea i Victoria tenen usos com a ornamentals per les seves fulles i flors.^[4]

Referències

1. Byng et alii., 2016, p. 14.
2. Shen et alii, 2023, p. 2.
3. «NYMPHAEALES Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 3 gener 2024].
4. «Nymphaeales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 3 gener 2024].
5. «Nymphaeales Salisb. ex Bercht. & J. Presl» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 4 gener 2024].
6. Byng et alii., 2016, p. 3,14.
7. Cole, Theodor C. H.; Hilger, Hartmut H.; Stevens, Peter «Angiosperm phylogeny poster – Flowering plant systematics» (en anglès). PeerJ Preprints, 2019, pàg. 1. DOI: 10.7287/peerj.preprints.2320.
8. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 538.
9. Bremer et alii., 2003, p. 416.
10. Bremer et alii., 2009, p. 107.
11. Byng et alii., 2016, p. 19.
12. Cronquist, 1981, p. XIII.
13. Takhtajan, 1997, p. 11.
14. Simpson, 2019, p. 195.

Bibliografia

• Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
• Shen, Zhiguo; Ding, Xin; Cheng, Jianming; Wu, Fangfang; Yin, Hengfu; Wang, Minyan «Phylogenetic studies of magnoliids: Advances and perspectives» (en anglès). Frontiers in Plant Science, 1-2023, pàg. 132-333. DOI: 10.3389/fpls.2022.1100302.
• The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
• Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
• Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
• Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1. 
• Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1. 
• Simpson, Michael G. Plant Systematics (en anglès). 3a. ed.. Academic Press, 2019. ISBN 978-0-12-812628-8.