Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 novembre 1894 Nova York |
Mort | 17 febrer 1961 (66 anys) Nova York |
Causa de mort | infart de miocardi |
Sepultura | Calvary Cemetery |
Activitat | |
Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema, actriu de televisió |
Premis | |
|
Nita Naldi (Nova York, 13 novembre de 1894 – Nova York, 17 de febrer de 1961)[1][2] va ser una actriu de cinema mut molt popular durant els anys 20. Juntament amb Barbara La Marr, Pola Negri i Dagmar Godowsky van ser les actrius que van fer de pont entre les “Vamp” com Theda Bara i les “flapper” dels anys del jazz com Louise Brooks.[2]
Donna Dooley (Nita Naldi) va néixer a Nova York en una família d'origen irlandès i italià però poc després els seus pares es van traslladar a Fort Lee, capital del cinema en aquell moment.[1] Les fonts són contradictòries respecte a la data de naixement, que varia entre l'1 d'abril de 1897[2][1] i el 13 de novembre de 1894.[3] Va estudiar en una escola per a gent pobre dins un convent de Hoboken (Nova Jersey) on la seva tia era la mare superiora.[2] El seu pare els va abandonar i la seva mare va morir el 1915 per lo que ella va buscar la manera de poder tirar endavant la família. En no aconseguir feina com a actriu,[1] va treballar com a model i més tard va començar en el vodevil amb el seu germà, primer com a corista i després (1918-19) com a part de les Ziegfeld Follies. En aquell moment es va canviar el nom pel de Nita Naldi en record d'una amiga seva que es deia Mary RInaldi.[1] El 1919 va ser descoberta per John Barrymore que va sol·licitar la seva presència a la pel·lícula "Dr. Jekyll and Mr. Hyde” (1920).[1] Amb el seu aspecte sensual i exòtic ben aviat va aconseguir un contracte amb la Famous Players-Lasky (més tard passaria a ser la Paramount Pictures) que la va encasellar en papers de “femme fatale”. El seu paper més memorable va ser a Sang i arena amb Rodolfo Valentino. La parella era tan sensual per al públic que Naldi i Valentino van ser protagonistes de tres pel·lícules més, The Hooded Falcon (1924), A Sainted Devil (1924) i Cobra (1925). També va participar en The Ten Commandments (1923) de Cecil B. DeMille.
El 1926 va marxar sense consentiment de la productora a fer un viatge per Europa.[2] Allà va actuar en pel·lícules com "The Mountain Eagle" (1926), un dels primers treballs d'Alfred Hitchcock[1] i va conèixer el que més endavant seria el seu marit, Searle Barclay. A partir d'aquell moment va començar a perdre interès pel cinema.[2] Això, juntament amb l'arribada del sonor i el fet que les “vamp” ja havien passat de moda, la va fer decidir a retirar-se. La seva darrera pel·lícula va ser "Prater Mitzi", rodada a Viena el 1926. Van viure a París, Hongria i Alemanya i van tornar als Estats Units el 1930 per descobrir que a rel del crac del 1929 estaven arruïnats. El 1933 es van declarar a la bancarrota.[2] El 1930 s'havia casat amb Searle Barclay amb qui va viure fins a la defunció d'aquest el 1945. Es van traslladar a apartaments més modestos i ella va treballar en diverses obres de teatre. Després de la mort del seu marit no es va tornar a casar, tampoc van tenir fills. Ocasionalment encara va fer petits papers en pel·lícules, teatre o televisió. Va viure els darrers anys reclosa al seu apartament, pagat en part per la Actor’s Fund,[2] i va morir d'un infart de miocardi mentre dormia. Portava 48 hores morta abans no van descobrir el seu cadàver.[1] Està enterrada al Calvary Cemetery de Queens a Nova York.