Nivaria Tejera

Plantilla:Infotaula personaNivaria Tejera
Biografia
Naixement(es) Nivaria Zoila Sofia Tejera Modifica el valor a Wikidata
30 setembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Cienfuegos (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 2016 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, novel·lista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nivaria Tejera (Cienfuegos, Cuba, 1929-París, 6 de gener de 2016)[1] va ser una poetessa i novel·lista cubana. Tejera va viure gran part de la seva vida a París.

Biografia

[modifica]

Nivaria Tejera, filla de mare cubana i de pare canari (concretament de l'illa de Tenerife, Illes Canàries), va néixer a Cuba en 1929. Abans de complir dos anys, es va mudar amb els seus pares a La Laguna a Tenerife, Illes Canàries, on el seu pare va ser fet presoner després de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. No va ser alliberat fins al 1944. Després del seu alliberament, la família va tornar a Cuba, on Tejera va començar aviat a escriure i publicar poesia.

En 1954 es va anar a París i ha continuat vivint en aquesta ciutat, a excepció de breus períodes-per primera vegada en 1959, quan va tornar a Cuba per treballar per al govern cubà com a mediador cultural agregat a Roma. En 1965, va trencar els seus llaços polítics amb Cuba i va tornar a París.[2] A França, va ser descoberta com a escriptora pel crític Maurice Nadeau i per Claude Couffon, que ha traduït al francès els seus escrits.

Segons María Hernández-Ojeda, l'obra de Nivaria Tejera que major èxit ha obtingut és El Barranco, que es va editar per primera vegada a l'Havana (1959), i que s'ha reeditat a les Canàries en 1982, 1989 i 2004; ha estat traduïda al francès (1958 i 1986), a l'italià (1960), a l'alemany (1962) al txec (1964) i a l'anglès (2008).[3]El barranco "relata l'experiència d'una nena la consciència de la qual va prenent les impressions i les tonalitats fosques d'una guerra que s'ensenyoreix de l'entorn, de la família i del seu món més íntim"[4]

Obres

[modifica]
Poesia
  • Luces y piedras, 1949
  • Luz de lágrima, 1951
  • La gruta, 1952
  • Innumerables voces, 1964
  • La barrera fluídica o París escarabajo, 1976
  • Rueda del exiliado, 1983
  • Martelar, 1983
Novel·la
  • El barranco, 1959
  • Sonámbulo del sol, 1971
  • Huir de la espiral, 1987
  • Espero la noche para soñarte, Revolución, 1997

Honors i distincions

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Hernández-Ojeda, M. (2009). Insularidad narrativa en la obra de Nivaria Tejera : un archipiélago transatlántico. Madrid: Verbum.
  • Hernández-Ojeda, M. (2012). Canarias, Cuba y Francia: los exilios literarios de Nivaria Tejera. Madrid: Torremozas.
  • Tejera, N. (1971). Sonámbulo del sol. Barcelona : Seix Barral.
  • Tejera, N. (1995). Paris scarabée. Préface de Maurice Nadeau. Francia: Ulysse Fin de Siécle.
  • Tejera, N. (1982). El barranco. Edición de Claude Couffon. Las Palmas de Gran Canaria: Edirca.
  • Tejera, N. (1983). Y Martelar. La Laguna: Carlos E. Pinto.
  • Tejera, N. (1989). El barranco. Edición de Claude Couffon. Canarias : Viceconsejería de Cultura y Deportes.
  • Tejera, N. (2004). El barranco. Prólogo Antonio Álvarez de la Rosa. Santa Cruz de Tenerife: Idea.
  • Tejera, N. (2008). The ravine (El barranco) : a novel. Translated by Carol Maier. New York: State University of New York Press.
  • Tejera, N. (2010). El barranco. Córdoba : El Olivo Azul.
  • Tejera, N. (2010). Huir de la espiral. Madrid: Verbum.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Muere en París la escritora Nivaria Tejera». Diari de Cuba, 06-01-2016 [Consulta: 6 gener 2016].
  2. ↑ «laopinion.es». [Consulta: 15 setembre 2012].
  3. ↑ «Nivaria Tejera, la niña del barranco». La Província: Diari de Las Palmas. [Consulta: 22 febrer 2016].
  4. ↑ «Nivaria Tejera». A: La enciclopedia de la literatura canaria. Centre de la Cultura Popular Canària, 2007, p. 367. ISBN 978-84-7926-564-9. 

Enllaços externs

[modifica]