Noel Odell
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 desembre 1890  illa de Wight (Anglaterra) | ||
| Mort | 21 febrer 1987 (96 anys) | ||
| Formació | Brighton College Royal School of Mines Clare College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | geòleg, alpinista | ||
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat d'Otago, catedràtic d'universitat | ||
| Esport | alpinisme | ||
| Participà en | |||
| 1938 | expedició britànica a l'Everest de 1938 | ||
| 1924 | expedició britànica a l'Everest de 1924 |
||
.jpg)
Noel Ewart Odell (25 de desembre de 1890 - 21 de febrer de 1987) va ser un geòleg i alpinista anglès. El 1924 va participar en la Tercera Expedició a l'Everest en la qual van perdre la vida George Mallory i Andrew Irvine quan intentaven assolir el cim.[1]
El 8 de juny de 1924 George Mallory i Andrew Irvine van intentar l'ascens a l'Everest a través de la ruta nord. Odell va informar d'haver-los vist a les 12:50 p.m. pujant un dels principals "esglaons" de l'aresta nord-est i "marxar amb força cap al cim", però no hi ha proves que vagin assolir el cim. Mai no van tornar al campament VI i van morir en algun lloc dalt de la muntanya. Odell va ser l'última persona en veure'ls amb vida.[1]
Seguint els passos dels desapareguts, Odell va ascendir en solitari fins als 8.500 metres a la recerca dels dos escaladors, passant dues setmanes per sobre els 7.000 msnm sense ajuda suplementària d'oxigen.[2]
En 1936 Noel Odell i Bill Tilman van assolir el Nanda Devi (7.816 msnm), convertint-se la muntanya més alta escalada fins al 1950. Odell va tornar a l'Everest el 1938 amb l'expedició conduïda per Tilman.[3]
Va ser un destacat escalador en roca, famós per la seva primera ascensió en solitari el 1919 del traçat Tennis Shoe a Idwal Slabs (Snowdonia).
Noel Odell va tenir una dilatada carrera fora del muntanyisme, servint al Royal Engineers a les dues Guerres Mundials, com a consultor en indústries del petroli i de la mineria i com a professor de geologia en diverses universitats del món, incloent la Universitat Harvard.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Tuckey, Harriet. Everest - The First Ascent: The untold story of Griffith Pugh, the man who made it possible (en anglès). Random House, 2013, p. 11. ISBN 1448177073.
- ↑ Venables, Stephen. Everest: alone at the summit (en anglès). Odyssey Books, 1996, p. 221. ISBN 0330315595.
- ↑ Isserman, Maurice; Weaver, Stewart. Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglès). Yale University Press, 2010, p. 205. ISBN 0300164203.
- ↑ Boles, Glen W.; Putnam, William Lowell; Laurilla, Roger W. Canadian Mountain Place Names: The Rockies and Columbia Mountains (en anglès). Rocky Mountain Books Ltd, 2006, p. 183. ISBN 1894765796.