Nora Navas Garcia

Plantilla:Infotaula personaNora Navas Garcia

(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1155977 Rottentomatoes: celebrity/nora_navas Allmovie: p498379 TCM: 11166001 TMDB.org: 226431 Modifica el valor a Wikidata

Nora Navas Garcia (Barcelona, 24 d'abril de 1975) és una actriu catalana. Formada a l'Institut del Teatre de Barcelona, ha desenvolupat la seva carrera artística entre el teatre, la televisió i el cinema. La seva interpretació a la pel·lícula Pa negre, d'Agustí Villaronga, li va valer diversos premis a la millor actriu protagonista, entre els quals el Goya, el Gaudí i la Conquilla de Plata del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[1]

Ha participat en pel·lícules com Un banco en el parque; Plorar és bo; Les vides de Cèlia; Una carta para Evita, Tots volem el millor per a ella, amb què tornà a guanyar el premi Gaudí i els premis del festivals de Valladolid (2013) i d'Angers (2014), Tres mentiras, que li valgué el guardó a la Millor Actriu al World Premieres Film Festival Philippines, L'adopció, de Daniela Féjerman, Dolor y gloria, sota la direcció de Pedro Almodóvar, La vampira de Barcelona, dirigida per Lluís Danés i presentada al Festival de Sitges, i Libertad, de Clara Roquet.[2][3]

En televisió, ha treballat a Polseres vermelles; Jet Lag; El cor de la ciutat, Porca misèria o Les de l'hoquei, entre altres.[1]

Navas també compta amb una dilatada carrera com a actriu de teatre, amb la participació en obres com Calígula (2003), d'Albert Camus, dirigida per Ramon Simó; Les tres germanes (2005), d'Anton Txékhov, dirigida per Ariel García Valdés; La fam (2005), de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla; La casa de Bernarda Alba (2009), dirigida per Lluís Pasqual, i Doña Rosita la soltera (2014), per Joan Ollé, totes dues de García Lorca; Els veïns de dalt (2015), escrita i dirigida per Cesc Gay (2015), El quadern daurat, una adaptació de l'obra de Doris Lessing.[1][4]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Telefilms

[modifica]

Sèries de televisió

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]

Obres de teatre

[modifica]
  • 2003: Assaigs oberts: A partir de la màquina Hamlet, Heiner Müller
  • 2003: Fuera de cuadro
  • 2003: 4d òptic
  • 2004: Les tres germanes (Irina)
  • 2004: Calígula (dona de Mucius)
  • 2006: Tennessee
  • 2006: La fam
  • 2009: La casa de Bernarda Alba
  • 2014: Doña Rosita la soltera
  • 2017: Bodas de sangre
  • 2020: El quadern daurat
  • 2021: La nit de la iguana[5]

Premis

[modifica]

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2010 Conquilla de Plata a la millor actriu Pa negre Guanyadora

Premis Goya

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2021 Goya a la millor actriu secundària Libertad Guanyadora
2015 Goya a la millor actriu secundària Felices 140 Nominada
2013 Goya a la millor actriu Tots volem el millor per a ella Nominada
2010 Goya a la millor actriu Pa negre Guanyadora

Premis Gaudí

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2022 Gaudí a la millor actriu secundària Libertad Nominada
2021 Gaudí a la millor actriu La vampira de Barcelona Nominada
2020 Gaudí a la millor actriu secundària Dolor y gloria Nominada
2016 Gaudí a la millor actriu L'adopció Nominada
2014 Gaudí a la millor actriu Tots volem el millor per a ella Guanyadora
2011 Gaudí a la millor actriu Pa negre Guanyadora

Setmana Internacional de Cinema de Valladolid

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2013 Premi a la millor actriu Tots volem el millor per a ella Guanyadora

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nora Navas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 novembre 2020].
  2. ↑ «Nora Navas» (en castellà). Academia de cine. Arxivat de l'original el 2020-11-12. [Consulta: 12 novembre 2020].
  3. ↑ Guerra, Andrés. «“A la felicidad se llega a través de la serenidad”» (en castellà). La Vanguardia, 15-08-2020. [Consulta: 12 novembre 2020].
  4. ↑ Serrano, Myriam. «Nora Navas: "Tengo que enamorarme de un personaje y de su historia para poder interpretarlo”.» (en castellà). Woman, 07-04-2020. [Consulta: 12 novembre 2020].
  5. ↑ Güell Ampuero, Maria. «Nora Navas: "La pandèmia ha evidenciat la precarietat de les arts escèniques"». ElTemps.cat, 19-03-2021. [Consulta: 19 març 2021].