Nuccio Ordine

Plantilla:Infotaula personaNuccio Ordine
Biografia
Naixement18 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata
Diamante (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 2023 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Cosenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRende Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura italiana Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Rende
Cosenza
New Haven Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, historiador de la literatura, assagista, crític literari, professor d'universitat, italianist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nova York
Universitat de París
Universitat Yale
Universitat de Calàbria Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiulio Ferroni Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nuccio Ordine (Diamante (Cosenza), Calàbria, 18 de juliol de 1958- Cosenza, Calàbria, 10 de juny de 2023)[1] va ser filòsof i professor de Literatura italiana a la Universitat de Calàbria,[2] especialista en el Renaixement en general[3] i autor de diversos llibres, bona part d'ells centrats en la figura de Giordano Bruno. Ha estat professor visitant de centres com Yale, Paris IV-Sorbonne, Centre d'études supérieures de la Renaissance de Tours, Institut d'Études Avancées de París, el Warburg Institute de Londres o el Max Planck de Berlín. Va ser també membre del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies [4] de la Fundació Alexander von Humboldt, així com membre d'honor de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia Russa de Ciències. Va publicar, entre altres obres, un contundent manifest en defensa de les humanitats titulat La utilitat de l'inútil (Quaderns Crema, 2013).[5][6] En el seu llibre Clàssics per a la vida: una petita biblioteca ideal, (traducció al català de Jordi Bayod, Quaderns Crema, 2017) Ordine proposa descobrir clàssics de tots els temps, per desenvolupar el pensament crític com una forma de resistència a la progressiva mercantilització de la societat.[7]

Publicacions

[modifica]

Llibres

[modifica]
  • La cabala dell'asino. Asinità e conoscenza in Giordano Bruno. Liguori, 1987, p. 228. ISBN 978-8820714758. 
  • La soglia dell'ombra : Letteratura, filosofia e pittura in Giordano Bruno. Venezia: Marsilio, 2003, p. 268 (Collana Biblioteca). ISBN 978-8831781497. 
  • Contro il Vangelo armato. Giordano Bruno, Ronsard e la religione. Raffaello Cortina, 2007, p. 379 (Collana Scienze e idee). ISBN 978-8860300867. 
  • Teoria della novella e teoria del riso nel Cinquecento. segona ed.. Napoli: Liguori, 2009 (Collana Teorie e oggetti della letteratura). 
  • L'utilità dell'inutile. Manifesto. Con un saggio di Abraham Flexner,. Milano: Fabbri-Bompiani, 2013, p. 260. ISBN 978-88-452-7448-0. 
  • Tre corone per un re. L'impresa di Enrico III e i suoi misteri. Milano: Bompiani, 2015 (Collana Saggi). 
  • Classici per la vita - Una piccola biblioteca ideale. Milano: La nave di Teseo, 2016, p. 248. ISBN 978-88-9344-026-4. 

Llibres traduïts al català

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Verdú, Daniel. «Muere el escritor y ensayista Nuccio Ordine, un gran humanista» (en castellà), 10-06-2023. [Consulta: 10 juny 2023].
  2. ↑ «Nuccio Ordine» (en anglès). Seminari Estudis sobre el Renaixement. UAB. [Consulta: 10 juny 2023].
  3. ↑ «S'ha mort el filòsof Nuccio Ordine, eminència mundial en el Renaixement». Vilaweb.cat. [Consulta: 10 juny 2023].
  4. ↑ «Jordi Savall i Nuccio Ordine protagonitzen la primera conferència-concert del Palau de la Música Catalana d’aquesta temporada». Palau de la Música, 25-09-2018. [Consulta: 10 juny 2023].
  5. ↑ «Nuccio Ordine». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  6. ↑ «La utilitat de l'ínútil» (vídeo). CCMA-TV3, 18-12-2013.
  7. ↑ «Nuccio Ordine, els clàssics i la llibertat». Vilaweb.cat, 14-10-2010.

Enllaços externs

[modifica]