Nom original | (ar) أبو إسحاق نور الدين البطروجي الإشبيلي |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Abans de 1185 Pedroche (Província de Còrdova), possible |
Mort | c. 1204 (Gregorià) |
Religió | Islam |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia |
Ocupació | astrònom, escriptor, astròleg, cosmòleg |
Activitat | 1186 - 1192 |
Professors | Ibn Tufayl |
Abu-Ishaq Nur-ad-Din al-Bitrují al-Ixbilí (àrab: أبو إسحاق نور الدين البطروجي الإشبيلي, Abū Isḥāq Nūr ad-Dīn al-Biṭrūjī al-Ixbīlī), més conegut simplement com Nur-ad-Din al-Bitrují o, a Occident, pel nom llatinitzat Alpetragius, catalanitzat Alpetruixí[1] (c. 1185-1192[2] - c. 1204[3]), fou un astrònom i un cadi andalusí.[4][5]
Al-Bitrují va ser el primer astrònom que va presentar un model astronòmic no-ptolemaic com a alternativa als models de Ptolemeu, amb els planetes suportats per esferes geocèntriques. Un altre aspecte original del seu sistema era que va proposar una causa física dels moviments celestes.[5]
Gairebé no se sap res de la seva vida, tret que probablement el seu nom derivi de Los Pedroches (al-Biṭrawx), una regió propera a Còrdova,[5] encara que no es pot afirmar que fos el seu lloc de naixement. Una part dels historiadors situaven en el passat el seu origen bé a Sevilla o bé a l'actual territori del Marroc.[6]
Va ser deixeble d'Ibn Tufayl[7] i contemporani d'Averrois.
Al-Bitrují va proposar una teoria sobre el moviment planetari en la qual desitjava evitar els epicicles i els excèntrics,[8] i explicar els fenòmens peculiars de les estrelles errants, combinant rotacions d'esferes homocèntriques. Aquesta va ser una modificació del sistema de moviment planetari proposat pels seus predecessors, Ibn Bajja i Ibn Tufayl. No va aconseguir substituir el model planetari de Ptolemeu,[9] ja que les prediccions numèriques de les posicions planetàries en la seva configuració eren menys precises que les del model Ptolemaic, a causa de la dificultat d'assignar el model d'epicicles de Ptolemeu a les esferes concèntriques d'Aristòtil.
Es va suggerir sobre la base de les traduccions llatines que el seu sistema és una actualització i reformulació de la d'Èudox de Cnidos combinada amb el moviment d'estrelles fixes desenvolupada per az-Zarqalí. No obstant això, no se sap si els cosmòlegs al-andalusos van tenir accés o coneixement de les obres d'Èudox.[5]
Un dels aspectes originals del sistema d'al-Bitrují és la seva proposta d'una causa física de moviments celestes. Combina la idea d'impetus, proposada per Joan Filopò, i el concepte de xawq (‘desig’) d'Abu-l-Barakat per explicar com l'energia es transfereix d'un primer motor situat a la novena esfera a altres àmbits, explicant les velocitats variables de les altres esferes i els diferents moviments. Contradiu la idea aristotèlica que hi ha un tipus específic de dinàmica per a cada món, aplicant la mateixa dinàmica sublunar i als mons celestes.[5]
Al-Bitrují va escriure Kitab al-haya (àrab: كتاب الهيئة, Kitāb al-hayʾa, ‘Llibre de l'aspecte’) on critica l'Almagest de Claudi Ptolemeu des d'un punt de vista físic. Va ser conegut a Europa entre els segles xiii i xvi, i va ser considerat com una alternativa vàlida a l'Almagest de Ptolemeu en cercles escolàstics.[5]
Aquesta obra va ser traduïda al llatí per Miquel Scot en 1217 amb el títol De motibus celorum (impresa per primera vegada a Viena el 1531).[10] Moisès ibn Tibbon en va fer una traducció hebrea el 1259.[5]
També hi ha un tractat anònim sobre marees que conté materials aparentment presos d'al-Bitrují (Escorial MS 1636, datat el 1192).
El cràter lunar Alpetragius porta el seu nom.