Núvol d'Smith | |
---|---|
Tipus | núvol d'alta velocitat |
Data de descobriment | 1963 |
Constel·lació | Àguila |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Massa | 1.000.000 M☉ |
Ascensió recta (α) | 20h 51m 10.56s[1] |
Declinació (δ) | 1° 40' 48''[1] |
El núvol d'Smith és un núvol d'alta velocitat d'hidrogen gasós situat a la constel·lació de l'Àguila en les coordenades galàctiques l = 39°, b = −13°. El núvol va ser descobert en 1963 per Gail Bieger, el cognom de la qual de soltera era Smith, una estudiant d'astronomia a la Universitat de Leiden als Països Baixos.[2] Usant el Telescopi de Green Bank de la National Science Foundation, els radioastrònoms van descobrir que el núvol d'Smith té una massa d'almenys un milió de masses solars i mesura 3.000 parsecs (9.800 anys llum) de llarg per 1.000 pc (3.300 anys llum) d'ample en projecció.[3] El núvol està entre 11.100 pc (36 000 anys llum) i 13.700 pc (45.000 anys llum) de la Terra i té un diàmetre angular de 10 a 12 graus, aproximadament igual d'ampla que la constel·lació d'Orió, o prop de vint vegades el diàmetre del pleniluni, encara que el núvol no és visible a ull nu.
Aparentment, el núvol s'està movent en direcció al disc de la Via Làctica a 73 ± 26 quilòmetres per segon. Es d'esperar que el núvol d'Smith es barrege amb la Via Làctia a 27 milions d'anys en algun punt del braç de Perseu. Els astrònoms creuen que xocarà amb el disc de la Via Làctia en un angle de 45°, i que el seu impacte podria produir una explosió de formació estel·lar o una supercapa d'hidrogen neutral.[3]
Projectant la trajectòria del núvol enrere en el temps, s'estima que va haver passat a través del disc de la Via Làctia fa prop de 70 milions d'anys. Per haver sobreviscut a la seva trobada prèvia, hom creu que està integrada dins un halo de matèria fosca massiu.[4] El fet que sobrevisquera a aquesta prèvia trobada significa que és probable que siga molt més massiu del que es va creure anteriorment, i podria ser un candidat per ser una galàxia fosca.