Obertura Larsen

Obertura Larsen

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h
Moviments	1.b3
ECO	A01
Classificació	Obertura de flanc
Chessgames.com	Fitxa

Obertura Larsen (també anomenat Atac Nimzowitsch–Larsen, Atac Nimzo–Larsen, o Obertura Fianchetto dedama) és una obertura d'escacs que comença amb el següent moviment:

1. b3

S'anomena així en honor del Gran Mestre danès Bent Larsen. Larsen va ser inspirat per un exemple del gran jugador i teòric lituà-danès Aron Nimzowitsch (1886–1935), que sovint jugava 1.Cf3 seguit de 2.b3, i que per això de vegades és anomenat Atac Nimzowitsch–Larsen. L'obertura Larsen està classificada amb el codi A01 de l'Enciclopèdia d'obertures d'escacs.

El moviment d'obertura de flanc 1.b3 prepara el fianchetto de l'alfil de dama on ajudarà el control de les caselles centrals a la moda hipermoderna i donar pressió al flanc de rei. L'alfil de b2 és sovint una font d'irritació per a les negres, que no han de tractar-ho a la lleugera.

Tot i que Bent Larsen inicialment va tenir molt d'èxit amb aquesta obertura, va patir un revés el 1970 en el matx Rússia vs. Resta del món a Belgrad, en què Larsen va jugar aquesta obertura contra el regent Campió del món Borís Spasski i va perdre en 17 movients.^[1] (de les 42 partides entres Spasski i Larsen, Spasski en va guanyar 19, en va perdre 6, i 17 varen ser taules.)^[2] Larsen va ser derrotat en jugar aquesta obertura contra Rosendo Balinas, Jr. a Manila el 1975.^[3]

Cal destacar que l'obertura va rebre l'interès de Bobby Fischer el mateix any, que va emprar 1.b3 en almenys cinc ocasions, guanyant-ne les cinc, incloent les partides amb el GM Filip i Mecking (Palma 1970 Interzonal), GM Tukmakov (Buenos Aires 1970), i GM Andersson (Siegen 1970).

Popularitat

El moviment 1.b3 és menys popular que 1.g3 (Obertura Benko), que prepara una ràpid enroc al flanc de rei. D'acord amb ChessBase, 1.b3 ocupa el sisè lloc en la popularitat dels possibles vint moviments primers mentre que el cinquè lloc és per 1.g3, tres vegades més popular. Larsen va utilitzar sovint obertures no convencionals d'aquest tipus. Ell creia que era un avantatge en què les negres, en general si no s'està familiaritzat en aquest tipus d'obertures, es veuen obligades a confiar en les seves pròpies capacitats en comptes de confiar en la memòria, davant d'obertures ben conegudes i analitzades de les blanques.

La relativa manca de popularitat de 1.b3 en comparació amb 1.g3, és probablement perquè amb 2.Ag2, el moviment c4 es juga sovint més endavant per enfortir la diagonal del fianchetto de l'alfil; mentre que si es juga f4 per enfortir la diagonal de l'alfil després 1.b3 i 2.Ab2, debilita el flanc de rei, una destinació habitual per al rei de les blanques quan enroquen.

Línies principals

Les negres tenen diferents opcions per respondre a 1.b3. Les més comunes són:

• 1...e5, la variant Moderna, és la resposta més comuna, ocupant el centre i limitar l'abast de l'alfil. La partida normalment continua amb 2.Ab2 Ac6. Aleshores la línia principal és 3.e3 d5 4.Ab5 Ad6 5.c4.
• 1...d5, la variant Clàssica, és la segona més comuna, també amb la idea d'ocupar el centre i guardar l'opció de fer el fianchetto de l'alfil de rei per oposar-lo al de les blanques. Les blanques poden jugar 2.Cf3 per tranposar a la línia A06 (vegeu més avall). O també, les blanques poden jugar 2.Ab2 per procedir amb la línia A01.
• 1...Cf6, la variant Índia, desenvolapnt una peça i no posicionar-se en cap formació de peons en particular encara. 2.Ab2 i si 2...g6 llavors 3.e4, prenent avantatge del cavall clavat (per exemple, no 3...Cxe4 4.Axh8, guanyant una torre al preu d'un peó).
• 1...c5, la variant anglesa, retinguent les opcions de ...d5, i de ...d6 seguit de ...e5. 2.c4 trasposant a una Obertura anglesa o 2.e4 trasposant a una Defensa siciliana.
• 1...f5, la variant holendesa. 2.Cf3.

Línies menys conegudes inclou:

• 1...e6, i les negrees configuren una variant de la defensa francesa. Aquí Keene recomana 2.e4 i si 2...d5 llavors 3.Ab2.^[4]
• 1...c6, una variant de la defensa Caro-Kann preperant per ...d5. Altre cop Keene recomana 2.e4 i si 2...d5, 3.Ab2.
• 1...b6, la variant simètrica, és completament bona per a les negres.
• 1...b5, la variant polonesa.

Atac Nimzowitsch–Larsen (A06)

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

1.Cf3 d5 2.b3

L'obertura 1.Cf3 d5 2.b3 (ECO A06) és també anoment Atac Nimzowitsch–Larsen. Es podria arribar amb 1.b3, però la jugada 1.Cf3 és molt més comuna. Les negres poden respondre 2...c5, 2...Cf6, i 2...Ag4. Independentment de la resposta de les negres, les blanques poden jugar 3.Ab2 seguit de 4.e3.^[5]

Vegeu també

• Llista d'obertures d'escacs
• Llista d'obertures d'escacs amb nom de persona

Referències

1. Larsen–Spasski 1970
2. «CHESSGAMES.COM * Chess game search engine» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2021].
3. Larsen–Balinas 1975
4. Keene, Raymond. B.T. Batsford Ltd. Nimzowitsch/Larsen Attack, 1977. 
5. Jacobs, Byron i Jonathan Tait. Atac Nimzo-Larsen. Londres: Gloucester Publishers plc, (2001)

Bibliografia

• Dunnington, Angus. Everyman Chess. Winning Unorthodox Openings, 2000. ISBN 978-1-85744-285-4. 
• Jacobs, Byron. Everyman Chess. Nimzo-Larsen attack, 2000. ISBN 978-1-85744-286-1. 
• Schiller, Eric. Cardoza. Unorthodox Chess Openings. Segona, 2002, p. 320–29. ISBN 1-58042-072-9. 
• Odessky, Ilya. New In Chess. Play 1.b3!, 2008. ISBN 978-9056912567. 

Enllaços externs

• ECO A01: Atac Nimzovich–Larsen