a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
Una obertura de flanc és una obertura d'escacs jugada per les blanques i caracteritzada pel joc en un o els dos flancs (la porció de l'escaquer a banda i banda de les columnes centrals d i e).
El blanc juga a l'estil hipermodern, atacant el centre des dels flancs amb peces més que ocupant-lo amb peons.
Aquestes obertures es juguen sovint, i 1.Cf3 i 1.c4 van darrere només de 1.e4 i 1.d4 en popularitat com a moviments d'obertura.
Si les blanques comencen amb 1.Cf3, el joc sovint es converteix en una de les obertures de d4 (partides tancades o semitancades) per un ordre de moviments diferent (és a dir, una transposició), però les obertures úniques com la Réti i l'atac indi de rei són també comunes.
La Réti pròpiament es caracteritza pel moviment 1.Cf3 de les blanques, i el fianchetto d'un o els dos alfils, sense jugar d4 massa aviat (cosa que transposaria generalment a una de les obertures de 1.d4).
L'atac indi de rei (KIA) és un sistema de desenvolupament que les blanques poden fer servir en resposta a pràcticament qualsevol dels moviments d'obertura de les negres. L'esquema típic del KIA és 1.Cf3, 2.g3, 3.Ag2, 4.0-0, 5.d3, 6.Cbd2, i 7.e4, tot i que aquests moviments es poden fer en ordres molt diversos.
De fet, el KIA s'assoleix probablement més sovint després de 1.e4 quan les blanques el fan servir per respondre a un intent negre de jugar una obertura semioberta com ara la Caro-Kann, la francesa, o la siciliana, o fins i tot les obertures obertes que normalment arriben després de 1.e4 e5.
El seu punt a favor més rellevant pot ser que adoptant un patró de desenvolupament, el blanc pot evitar la gran quantitat d'estudi d'obertures que s'exigeix preparar per enfrontar-se a les moltes possibles respostes de les negres a 1.e4.
L'obertura anglesa també sovint transposa a una obertura de d4, però pot prendre un caràcter independent també incloent-hi variants simètriques (1.c4 c5) i de la defensa siciliana amb colors invertits (1.c4 e5).
L'obertura Larsen i l'obertura Sokolsky es veuen ocasionalment en partides de Grans Mestres.
Benko feu servir 1.g3 per derrotar tant Fischer com Tal al torneig de Candidats de 1962 a Curaçao.
Amb l'obertura Bird les blanques intenten d'obtenir un punt fort a la casella e5.
L'obertura es pot assemblar a un defensa holandesa amb els colors canviats després de 1.f4 d5, llevat que les negres intentin destorbar les blanques fent 1...e5!? (el gambit From).