Oliver Twist

*Oliver Twist*
	;
Subtítol	or, The Parish Boy's Progress
Tipus	obra literària i fulletó
Fitxa
Autor	Charles Dickens
Llengua	anglès
Il·lustrador	George Cruikshank
Publicació	Londres , Anglaterra i Regne Unit, 1838
Creació	1837
Editorial	Richard Bentley
Publicat a	Bentley's Miscellany (en)
Format per	Oliver Twist, book the first (en) ; Oliver Twist, book the second (en) ; Oliver Twist, book the third (en)
Dades i xifres
Gènere	novel·la
Personatges	Fagin (en) ; Nancy (en) ; Artful Dodger (en) ; Mr. Sowerberry (en) ; Bill Sikes (en) ; Charley Bates (en) ; Rose Maylie (en) ; Oliver Twist
Lloc de la narració	Londres
Descriu l'univers de ficció	Oliver Twist universe (en)
Sèrie
	← Els papers pòstums del Club Pickwick Nicholas Nickleby i Memoirs of Joseph Grimaldi (en) →

Oliver Twist és una de les novel·les més famoses de Charles Dickens. Escrita entre 1837 i 1839, i publicada en fulletons mensuals, narra les aventures d'un jove orfe de l'Anglaterra del segle xix. El protagonista, que és pobre, resisteix la temptació del crim i es mou pels diferents ambients de Londres.^[1] Va ser traduïda en català el 1929 per Pau Romeva (traducció revisada per Joan Riba el 2011).

Argument

Oliver és un petit orfe, és a dir, ha perdut tots dos pares, dels quals només posseeix un mocador de seda que li va brodar la seva mare quan era nen. Passa els seus primers anys a l'asil de la senyora Mann i, de la mateixa manera que la resta de nens del orfanato, Oliver pateix gana contínuament. Per consegüent, els nens decideixen jugar a qui d'ells demana més menjar i Oliver resulta ser el triat. Durant el sopar d'aquella nit i després de la seva ració normal, Oliver es dirigeix al director de l'orfenat i li demana més. A causa d'aquest episodi, és titllat de problemàtic pel senyor Bumble, el bidell i el director, que l'ofereix com a aprenent a qualsevol que el vulgui contractar. Així doncs, Oliver es converteix en aprenent de l'enterrador Sowerberry; no obstant això, es baralla amb un empleat de l'enterrador i decideix escapar-se a Londres.

Als afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix Jack Dawkins, que li ofereix un lloc on allotjar-se. Ple d'innocència, Oliver es veu immers en el món de la xurma londinenca i es troba enmig d'una banda de nois carteristes, dirigida pel trinxeraire Fagin. Londres és descrit com un laberint de carrers i carrerons, on Oliver és arrossegat i on es percep la pobresa, la brutícia i la delinqüència. En aquest món depravat, coneix una dona anomenada Nancy, que es guanya la vida al carrer.

Temes

La infància és un dels temes més estimats per l'autor. Oliver Twist se centra, per primera vegada en la literatura anglesa, en la vida d'un nen com a protagonista que intenta reflectir el seu punt de vista sobre la realitat.^[2] Tot i que els inicis de la vida laboral d'Oliver recorden la novel·la picaresca, pels diferents amos i descripcions, el to depriment l'allunya de la paròdia d'aquest gènere.

Fagin representa un arquetip negatiu:^[3] un lladre que usa els nens per a aconseguir complir la seva avarícia. El seu retrat fa referència a les característiques de la caricatura dels jueus, motiu pel qual l'autor va ser acusat d'antisemitisme i va haver de compensar el personatge amb un jueu oposat en Our Mutual Friend.^[4]

Dickens oposa els mons del camp i de la ciutat: el primer presentat com a terra d'innocència i felicitat, oposat a la sordidesa urbana, un tema típic de la literatura des de Virgili i les seves Bucòliques.

Estil

L'estil de Dickens és realista; abunden les descripcions sobre ambients i personatges, i es retraten les condicions de vida de les classes baixes amb duresa, a diferència del romanticisme. També és propi del realisme la crítica social de les condicions derivades de la industrialització. Tot i això, la subtrama identitària és romàntica, ja que té un mocador com a penyora i amors desgraciats.

La novel·la presenta un cert maniqueisme, amb personatges que són bons o dolents i que es reforcen amb símbols de la seva adscripció moral. Aquesta bondat o maldat és innata i no es veu afectada per l'ambient; fet que es pot observar en la puresa incorruptible d'Oliver, lluny del determinisme naturalista posterior.

Adaptacions

L'èxit de la novel·la va provocar la seva adaptació al cinema en múltiples ocasions. En destaquen les versions de Frank Lloyd (1922), Oliver! (1968) i Oliver Twist (2005). També se n'han fet versions en dibuixos animats i musicals.

El 2012 va publicar-se una adaptació juvenil de Maria Mercè Estévez i Figuerola.^[5]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oliver Twist

↑ «Oliver Twist». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Ackroyd, Peter; Dickens. New York: Harper & Collins, 1990, pp. 216-7
↑ Dickens, Charles. Oliver Twist (A Bantam classic). Bantam USA, 22/1/1982. ISBN 0-553-21050-5 [Consulta: 8 febrer 2009].
↑ Johnson, Edgar. «Intimations of Mortality». A: Charles Dickens: His Tragedy and Triumph. Simon & Schuster, 1/1/1952 [Consulta: 8 febrer 2009].
↑ Oliver Twist, traducció Maria Mercè Estévez i Figuerola, Barcelona, Ed. Barcanova, 2012, 160 pàgines, ISBN 9788448930424

[1] «Oliver Twist». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Ackroyd, Peter; Dickens. New York: Harper & Collins, 1990, pp. 216-7

[bantam-3] Dickens, Charles. Oliver Twist (A Bantam classic). Bantam USA, 22/1/1982. ISBN 0-553-21050-5 [Consulta: 8 febrer 2009].

[dickens-johnson-4] Johnson, Edgar. «Intimations of Mortality». A: Charles Dickens: His Tragedy and Triumph. Simon & Schuster, 1/1/1952 [Consulta: 8 febrer 2009].

[5] Oliver Twist, traducció Maria Mercè Estévez i Figuerola, Barcelona, Ed. Barcanova, 2012, 160 pàgines, ISBN 9788448930424

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]