Oralia Domínguez

Plantilla:Infotaula personaOralia Domínguez
Biografia
Naixement25 octubre 1925 Modifica el valor a Wikidata
San Luis Potosí (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 2013 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri major de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica i òpera Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5ef3040c-3050-4d24-b4a7-b6106e1526bf Discogs: 1057451 Allmusic: mn0002169802 Find a Grave: 120934345 Modifica el valor a Wikidata

Oralia Domínguez (San Luis Potosí, Mèxic, 25 d'octubre de 1925 - Milà, Itàlia, 25 de novembre de 2013) fou una mezzosoprano mexicana.[1]

Trajectòria

[modifica]

Oralia Domínguez va estudiar al Conservatori Nacional de Música de la ciutat de Mèxic, on va conèixer al compositor Carlos Chávez, de qui seria un dels seus principals difusors. En 1950 va debutar en el Palau de Belles Arts de la capital mexicana i en 1951 va ser Amneris en les famoses funcions d'Aida de Verdi que van reunir a Maria Callas, Mario del Monaco i Giuseppe Taddei, dirigits per Oliviero De Fabritiis.

Posteriorment va actuar a La Scala de Milà el 7 de maig de 1953 en l'òpera Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, en el paper de la Princesa di Bouillon, al costat de Renata Tebaldi, interpretant més tard el paper de Marina en Borís Godunov de Modest Mússorgski en 1955-1956, Don Carlos de Verdi en 1960-1961, en el paper de la Princesa Eboli i en el Wigmore Hall de Londres i en Lucerna el Rèquiem de Verdi. També va actuar en el Royal Opera House (Covent Garden) de Londres, al Festival de Glyndebourne i al Teatre Colón de Buenos Aires, on va debutar en 1961 amb L'italiana in Algeri de Rossini, i va actuar en 1963 com la tia Princesa en Suor Angelica de Puccini, com Miss Quickly en Falstaff de Verdi i Azucena en Il trovatore de Verdi, en 1965 com Ulrica en Un ballo in maschera de Verdi i Arnalta en L'incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi.

Va pertànyer a l'elenc estable de Glyndebourne i de l'Òpera del Rin de Düsseldorf. Herbert von Karajan la va requerir per a fer el personatge d'Erda en l'enregistrament de Das Rheingold de Wagner. El 26 de novembre de 1954 va gravar sota la seva direcció la Missa de Rèquiem de Verdi.

Va fer la seva presentació al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 25 de febrer de 1953.[2] Deu anys més tard va cantar el Rèquiem de Verdi al Palau de la Música Catalana, amb Pilar Lorengar, Luigi Ottolini i Boris Carmeli, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i l'Orfeón Donostiarra, sota la direcció de Mario Rossi.[3] Aquest Rèquiem el va cantar també a Madrid, el maig de 1966, amb l'Orquestra de Radiotelevisió Espanyola dirigida per Ígor Markévitx.[4]

Es va retirar professionalment en la ciutat de Mèxic en 1982 i va fixar la seva residència a Milà.[5] Va morir en aquesta ciutat el 25 de novembre de 2013 als 88 anys.[6]

Discografia de referència

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Sadie, Stanley (ed) (1992). The New Grove Dictionary of Opera. Oxford, Oxford University Press.
  • Las voces del Teatro Colón, Enzo Valenti Ferro, 1982.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fallece la mezzosoprano Oralia Domínguez». Mèxic: El Universal, 28-11-2013. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2013. [Consulta: 29 novembre 2013].
  2. ↑ «Anunci de l'Associació de Cultura Musical». La Vanguardia, 25-02-1953, pàg. 16.
  3. ↑ «Anunci del Patronat Pro-Música». La Vanguardia, 17-10-1963, pàg. 30.
  4. ↑ Fernández-Cid, Antonio «Desde Madrid - El "Requiem" de Verdi y "Elixir de Amor" en el II Festival de Ópera». La Vanguardia, 14-05-1966, pàg. 61.
  5. ↑ «Oralia Dominguez - obituary» (en anglès). The Telegraph. [Consulta: 23 gener 2018].
  6. ↑ «Cantante mexicana de ópera Oralia Domínguez muere en Milán». emol, 27-11-2013.

Enllaços externs

[modifica]