(en) Orlando: A Biography (de) Orlando | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Autor | Virginia Woolf |
Llengua | anglès |
Publicació | Regne Unit, 1928 |
Tema | LGBT |
Gènere | fantasia i sàtira |
Lloc de la narració | Anglaterra |
Sèrie | |
← Al far Les ones → | |
Orlando[1] (títol original en anglès: Orlando: A Biography) és una novel·la de Virginia Woolf, publicada per primera vegada l'11 d'octubre de 1928. Un animat "divertiment" inspirat en la tumultuosa història familiar de l'amant i amiga íntima de Woolf, la poeta i novel·lista aristòcrata Vita Sackville-West. Podria dir-se que es tracta d'una de les seves novel·les més populars: una història de la literatura anglesa en forma satírica. El llibre descriu les aventures d'un(a) poeta que canvia de sexe d'home a dona i viu durant segles, i que arriba a conèixer les figures clau de la història literària anglesa. Considerat un clàssic feminista, s'ha escrit àmpliament sobre el llibre per part d'estudiosos de l'escriptura de dones i estudis de gènere i transgènere.
Woolf i Vita Sackville-West eren membres del grup de Bloomsbury, conegut per les seves opinions liberals sobre la sexualitat. Ambdues van iniciar una relació sexual i romàntica que va durar una dècada i va continuar com una amistat molt de temps després. Cal destacar que aquesta inspiració la va confirmar la pròpia Woolf, que va assenyalar en el seu diari la idea d'Orlando el 5 d'octubre de 1927: "I a l'instant els fascinants mecanismes habituals entren a la meva ment: una biografia que començarà l'any 1500 i continuarà fins als nostres dies, anomenada Orlando: Vita, tan sols amb un canvi d'un sexe a l'altre."[2]
Nigel Nicolson, fill de Sackville-West, va escriure: "L'efecte de Vita a Virginia està contingut a Orlando, la carta d'amor més llarga i encantadora de la literatura, en la qual explora Vita, la fa entrar i sortir dels segles, la llança d'un sexe a l'altre, juga amb ella, la vesteix de pells, puntes i maragdes, es burla d'ella, coqueteja amb ella, deixa caure un vel de boira al seu voltant."[3]
Orlando va ser un èxit contemporani, tant a nivell crític com financer, i va garantir l'estabilitat financera dels Woolf.[4] En general, no es veia només com literatura elevada sinó com una novel·la de tafaneries sobre Sackville-West. No obstant això, la ressenya del llibre que en va fer The New York Times reconeixia la importància de l'obra com a experiment en noves formes de literatura.[5]
L'obra ha estat objecte de nombrosos escrits acadèmics, incloent el tractament detallat en diverses obres sobre Virginia Woolf.[notes 1]
El títol de la novel·la també ha estat present en alguns sentits per a l'escriptura de dones en general, com una de les obres més famoses d'una autora que tracta directament el tema del gènere.[notes 2] Per exemple, un projecte a la Universitat de Cambridge sobre el la història de l'escriptura femenina a les illes britàniques va rebre el nom del llibre.[notes 3]
La novel·la ha estat adaptada diverses vegades, tant al teatre com a la gran pantalla. El 1989, el director Robert Wilson i l'escriptor Darryl Pinckney[6] van col·laborar en una producció teatral amb un sol actor:[7] la versió alemanya va estrenar-se aquell any al Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín, amb l'actriu Jutta Lampe; Isabelle Huppert va actuar en la versió en francès, que es va inaugurar al Théâtre Vidy-Lausanne de Lausana (Suïssa) el 1993;[8] la britànica va estrenar-se al Festival Internacional d'Edimburg el 1996, amb Miranda Richardson com a protagonista;[9][10] i la xinesa va fer el mateix l'any 2009 al Teatre Nacional de Taipei (Taiwan), monologat per Hai-Ming Wei.[11]
Una segona adaptació teatral, de la mà de Sarah Ruhl, es va presentar primera vegada a Evanston (Illinois) el 1998[12] i es va estrenar a l'Off-Broadway de Nova York dos anys més tard.[13] El 2016 el compositor Peter Aderhold i la llibretista Sharon L. Joyce van estrenar una òpera basada en l'obra l'Staatstheater Braunschweig, el Teatre Estatal de Braunschweig.[14] L'any 2015 es va estrenar a l'Òpera de Sydney (Austràlia), amb Jacqueline McKenzie en el paper protagonista.[15]
També se'n va fer una adaptació cinematogràfica homònima el 1992, dirigida per Sally Potter i protagonitzada per Tilda Swinton, amb Quentin Crisp fent d'Elisabet I d'Anglaterra.
Altres obres de Virginia Woolf: