![]() 1a filera: Haile Selassie I[1] • Balcha Safo 2a filera: Ras Mäkonnen • Tilahun Gessesse | |
Tipus | ètnia ![]() |
---|---|
Població total | 30 milions[2] |
Llengua | Oromo |
Religió | Islam sunnita 47,5% Església Ortodoxa Etíop 30,5% Protestantisme 17,7% Creences tradicionals 3,3% |
Grups relacionats | Àfars • Agaws • Beges • Sahos • Somalis |
Geografia | |
Estat | Sudan del Sud, Kenya, Etiòpia i Somàlia ![]() |
Regions amb poblacions significatives | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Els oromos o galla (Oromo: Oromoo “Els poderosos”, amhàric: ኦሮሞ ’Oromo; galla és considerat pejoratiu) són un poble camita d'Etiòpia del grup lingüístic cuixita. Són el 34,49% de la població d'Etiòpia segons el cens del 2007, i es calcula que són uns vint-i-cinc milions, la majoria vivint dins la regió d'Oròmia.
Eren pastors i van emigrar des dels territoris al sud del riu Webi al segle xvi coincidint amb les campanyes d'Ahmad Grañ. Van formar els seus propis estats que van lluitar contra Abissínia. L'emperador Iyoas I (1730-1755) de mare oromo, els va afavorir i l'oromo va esdevenir la llengua de la cort imperial a Gondar. Al segle xviii el poder central es va enfonsar; en aquest temps els caps oromo de Yejju foren els principals, i van esdevenir virreis de Begemder. Ras Ali I de Yejju va establir el seu domini el 1779 fins que fou derrotat el 1855 per Kassa Hailu (Teodor II després de 1855); existien altres estats oromo destacant el de Wollo; la princesa Menen de Wollo fou emperadriu al segle xviii. Ras Muhammad de Wollo (Ras Mikael) fou negus de Siyon i pare de l'emperador Iasu V; una altra princesa de nom Menen, d'Ambasse, fou esposa de Haile Selassie I. La majoria es van fer cristians ortodoxos en aquest temps i l'emperador Iohannes IV va ordenar als oromo convertir-se al segle xviii sota pena de perdre les seves propietats si no ho feien; molts van emigrar més al sud per evitar la conversió dirigits per Ras Mikael, que per un matrimoni imperial va ser després el pare de Iasu V.
Al segle xix els principals estats eren Enarya, Jimma, Gera, Gomma i Gumma. Foren sotmesos per Menelik II entre 1872 i 1888 i entre 1881 i 1897. Es van fer cristians o musulmans segons les regions i clans. El 2007 el 47,5% dels oromo d'Oròmia eren musulmans, el 30,5% ortodoxos cristians, el 17,7% protestants, el 3,3% animistes, i la resta (1,6%) altres. A les ciutats els ortodoxos són majoria però al camp ho són els musulmans. Sota domini italià foren anomenats preferentment galles (galla), nom considerat equivalent a oromos. El 1936 es va formar una confederació oromo anomenada Confederació dels Galla Occidentals, que va lluitar per la independència, però després el nom galla fou considerat pejoratiu i va caure progressivament en desús.
Modernament es van formar organitzacions polítiques, la primera l'Organització Mecha i Tulama d'autoajuda (gener 1963) que fou dissolta pel govern el 1966. Després van sorgir el Front d'Alliberament Oromo, el Moviment Democràtic Federalista Oromo, el Front Unit d'Alliberament d'Oròmia, el Front Islàmic d'Alliberament d'Oròmia, el Consell d'Alliberament d'Oròmia, el Congrés Nacional Oromo després reanomenat Congrés Popular Oromo, i altres. Sobre tots l'Organització Democràtica dels Pobles d'Oròmia, un dels quatre partits polítics de la coalició de govern dirigida pel Front Democràtic Revolucionari Popular d'Etiòpia; altres grups van passar a l'oposició englobada en les Forces Unides Democràtiques d'Etiòpia que es va presentar a les eleccions del 2005. Alguns són independentistes i fins i tot practiquen la lluita armada. En general s'accepta que el govern discrimina als oromos.
Estan dividits en dos branques principals subdividits en clans familiars. D'est a oest són: Els Borana que inclouen:
Els barento/Barentuma que inclouen:
Altres