Oscar a la millor història

Oscar a la millor història

Tipus	Oscar tipus de premi

L'Oscar a la millor història (en anglès: Academy Award for Best Story) és un premi que atorgà l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques des de la primera edició dels premis fins al 1956.

Història

En la primera edició dels premis es crearen dues categories: Oscar a la millor història (Academy Award for Best Story) i Oscar al millor guió adaptat (Academy Award for Best Adapted Screenplay), unes categories que es mantingueren fins al 1940. Aquell any la categoria de millor història es dividí en millor història i millor guió original (Academy Award for Best Writting), una divisió que es mantingué fins al 1957 quan quedaren establertes les dues existents avui dia: millor guió original i millor guió adaptat.

Els autors més premiats d'aquesta categoria són, amb dos guardons, Ben Hecht i Dalton Trumbo, si bé aquest últim hagué de firmar sota pseudònim o d'amagat per la seva relació en la "llista dels 10 de Hollywood".

Els guionistes Frances Marion, Pierre Collings, Sheridan Gibney, Benjamin Glazer, Richard Schweizer i Edward Anhalt també han aconseguit un premi a millor guió original o adaptat.

Guanyadors i nominats

Dècada del 1920

Guanyador	Nominats
1928
	Ben Hecht per Underworld	Lajos Bíró per The Last Command
1929
	No es concedí

Dècada del 1930

Guanyador	Nominats
1930
	No es concedí
1931
	John Monk Saunders per The Dawn Patrol	Rowland Brown per Doorway to Hell Harry D'Arrast, Douglas Doty i Donald Stewart per Laughter John Bright i Kubec Glasmon per The Public Enemy Lucien Hubbard i Joseph Jackson per Smart Money
1932
	Frances Marion per The Champ	Grover Jones i William Slavens McNutt per Lady and Gent Lucien Hubbard per The Star Witness Adela Rogers St. Johns i Jane Murfin per El preu de Hollywood
1933
	Robert Lord per One Way Passage	Frances Marion per The Prizefighter and the Lady Charles MacArthur per Rasputin and the Empress
1934
	Arthur Caesar per Manhattan Melodrama	Mauri Grashin per Hide-Out Norman Krasna per The Richest Girl in the World
1935
	Ben Hecht i Charles MacArthur per The Scoundrel	Moss Hart per Broadway Melody of 1936 Stephen Morehouse Avery i Don Hartman per The Gay Deception Gregory Rogers (pseudònim de Darryl F. Zanuck) per G Men
1936
	Pierre Collings i Sheridan Gibney per The Story of Louis Pasteur	Norman Krasna per Fury William McGuireper The Great Ziegfeld Robert Hopkins per San Francisco Adele Comandini per Three Smart Girls
1937
	Robert Carson i William A. Wellman per A Star Is Born	Robert Lord per Black Legion Niven Busch per In Old Chicago Heinz Herald i Geza Herczeg per The Life of Emile Zola Hans Kraly per One Hundred Men and a Girl
1938
	Eleanore Griffin i Dore Schary per Boys Town	Irving Berlin per Alexander's Ragtime Band Rowland Brown per Angels with Dirty Faces John Howard Lawson per Bloqueig Marcella Burke i Frederick Kohner per Mad About Music Frank Wead per Test Pilot
1939
	Lewis R. Foster per Mr. Smith Goes to Washington	Felix Jackson per Mare per força Mildred Cram i Leo McCarey per Cita d'amor Melchior Lengyel per Ninotchka Lamar Trotti per Young Mr. Lincoln

Dècada del 1940

Guanyador	Nominats
1940
	Benjamin Glazer i János Székely per Aixeca't, amor meu	Walter Reisch per Camarada X Hugo Butler i Dore Schary per Edison, the Man Stuart N. Lake per El foraster Leo McCarey, Samuel Spewack i Spewack per La meva dona favorita
1941
	Harry Segall per Here Comes Mr. Jordan	Thomas Monroe i Billy Wilder per Bola de foc Richard Connell i Robert Presnell per L'home del carrer Monckton Hoffe per The Lady Eve Gordon Wellesley per Night Train to Munich
1942
	Emeric Pressburger per 49th Parallel	Irving Berlin per Holiday Inn Paul Gallico per L'orgull dels ianquis Sidney Harmon per The Talk of the Town Robert Buckner per Yankee Doodle Dandy
1943
	William Saroyan per The Human Comedy	Guy Gilpatric per Action in the North Atlantic Steve Fisher per Destination Tokyo Frank Ross i Robert Russell per The More the Merrier Gordon McDonell per Shadow of a Doubt
1944
	Leo McCarey per Going My Way	David Boehm i Chandler Sprague per A Guy Named Joe John Steinbeck per El bot salvavides Alfred Neumann i Joseph Than per None Shall Escape Edward Doherty i Jules Schermer per The Sullivans
1945
	Charles G. Booth per The House on 92nd Street	László Görög i Thomas Monroe per The Affairs of Susan John Steinbeck i Jack Wagner per A Medal for Benny Alvah Bessie per Objectiu Birmània Ernst Marischka per A Song to Remember
1946
	Clemence Dane per Vacation from Marriage	Vladimir Solomonovich Pozner per The Dark Mirror Jack Patrick per L'estrany amor de Martha Ivers Victor Trivas per El desconegut Charles Brackett per La vida íntima de Jody Norris
1947
	Valentine Davies per Miracle on 34th Street	Georges Chaperot i René Wheeler per La Cage aux rossignols Herbert Clyde Lewis i Frederick Stephani per It Happened on Fifth Avenue Eleazar Lipsky per Kiss of Death Frank Cavett i Dorothy Parker per Una dona desfeta
1948
	Richard Schweizer i David Wechsler per The Search	Robert Flaherty i Frances H. Flaherty per Louisiana Story Malvin Wald per The Naked City Borden Chase per Riu Vermell Emeric Pressburger per Les sabatilles vermelles
1949
	Douglas Morrow per The Stratton Story	Clare Boothe Luce per Come to the Stable Valentine Davies i Shirley Smith per It Happens Every Spring Virginia Kellogg per Al roig viu Harry Brown per Sands of Iwo Jima

Dècada del 1950

Guanyador	Nominats
1950
	Edna Anhalt i Edward Anhalt per Panic in the Streets	Giuseppe De Santis i Carlo Lizzani per Arròs amarg William Bowers i André de Toth per The Gunfighter Leonard Spigelgass per Mystery Street Sy Gomberg per When Willie Comes Marching Home
1951
	James Bernard i Paul Dehn per Seven Days to Noon	Budd Boetticher i Ray Nazarro per Bullfighter and the Lady Oscar Millard per The Frogmen Liam O'Brien i Robert Riskin per Here Comes the Groom Alfred Hayes i Stewart Stern per Teresa
1952
	Frank Cavett, Fredric M. Frank i Theodore St. John per L'espectacle més gran del món	Leo McCarey per My Son John Martin Goldsmith i Jack Leonard per Un marge estret Guy Trosper per The Pride of St. Louis Edward Anhalt i Edna Anhalt per The Sniper
1953
	Dalton Trumbo[1] per Vacances a Roma	Beirne Lay, Jr. per Above and Beyond Alec Coppel per The Captain's Paradise Louis L'Amour per Hondo[2] Ray Ashley, Morris Engel i Ruth Orkin per Little Fugitive
1954
	Philip Yordan per Llança trencada	François Boyer per Jocs prohibits Lamar Trotti[3] per Llums de teatre Jed Harris i Tom Reed per Night People Ettore Margadonna per Pane, amore e fantasia
1955
	Daniel Fuchs per Love Me or Leave Me	Jean Marsan, Henri Troyat, Jacques Perret, Henri Verneuil i Raoul Ploquin per Le Mouton à cinq pattes Joe Connelly i Bob Mosher per The Private War of Major Benson Nicholas Ray per Rebel sense causa Beirne Lay, Jr. per Strategic Air Command
1956
	Dalton Trumbo[4] per The Brave One	Leo Katcher per La història d'Eddy Duchin Edward Bernds i Elwood Ullman per High Society[5] Jean-Paul Sartre per Els orgullosos Cesare Zavattini per Umberto D.

Notes

1. Inicialment s'atorgà la nominació i el premi a Ian McLellan Hunter, que donà la cara per Dalton Trumbo a conseqüència de la seva inclusió a la llista negra de Hollywood per la seva pertinença al Partit Comunista dels Estats Units. El desembre de 1992 l'Acadèmia decidí retirar la nominació i premi de McLellan Hunter i concedir-lo a Trumbo, sent entregat l'Oscar a la vídua de Trumbo el 10 de maig de 1993. [1]
2. Inicialment s'inclogué Luis L'Amour, guionista de la pel·lícula en la categoria de millor història, si bé posteriorment el mateix guionista i productor qüestionaren aquesta nominació en basar-se el guió en un conte publicat per la revista "Collier's" el juliol de 1952, si bé no fou esmentat en els crèdits de la pel·lícula. Posteriorment la nominació fou retirada.[2]
3. Nominació pòstuma.
4. Com que no se li permetia treballar per la seva inclusió en la «llista negra de Hollywood», Trumbo va escriure la història i va ser nominat sota el pseudònim de Robert Rich, nom del nebot del productor de la pel·lícula. Encara que hi va haver rumors de que ell era l'autor real de la història, el productor de la pel·lícula ho negà reiteradament. Aquest fet no va ser reconegut fins anys després, i finalment va rebre el seu premi el 2 de maig de 1975, presentat pel llavors president de l'Acadèmia Walter Mirisch, i poc abans de la seva mort.
5. Els guionistes amablement i voluntàriament van rebutjar la nominació. L'Acadèmia confongué la sèrie de pel·lícules anomenades "Bowery Boys", i concretament la denominada "High Society", amb el musical del mateix nom Alta societat de Cole Porter, i que hauria estat únicament elegible com a guió adaptat.

Enllaços externs

• Pàgina oficial de l'Acadèmia (anglès)
• Pàgina oficial de la cerimònia dels Oscars (anglès)
• Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar (anglès)