Osteomielitis

Plantilla:Infotaula malaltiaOsteomielitis
Osteomielitis de la tíbia
Tipusosteïtis, malaltia infecciosa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatreumatologia i podologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
nafcillin (en) Tradueix, ciprofloxacina, oxacillin (en) Tradueix, cloxacil·lina, dicloxacil·lina, meticil·lina i àcid acexàmic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11FB84 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10M86
CIM-9730
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0128551 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB9367 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000437 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine967095 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKosteomyelitis-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD010019 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008707, C0029443 i C2242472 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1019 Modifica el valor a Wikidata
Osteomielitis en un dit de camèlid sud-americà. Cultura Moche (entre 400-750 AD)

Osteomielitis (deriva del grec: osteon, que significa os myelo- que significa medul·la, i -itis que significa inflamació, o OM) és una infecció i inflamació de l'os o de la medul·la òssia.[1] El nom fou encunyat pel metge francès Auguste Nélaton (1807-1873), l'any 1844.[2]

Es pot classificar basant-se en l'organisme que la causa (bacteris piogènics o no piogènics -micobacteris o micoplasmes-, virus, fongs o alguns paràsits) i la ruta, durada i localització anatòmica de la infecció.

Els casos d'osteomielitis secundària a tuberculosi disseminada han augmentat en les darreres dècades, a causa de les grans migracions de persones i dels estats d'immunodepressió derivats de les infeccions per VIH. El Mycobacterium tuberculosis acostuma a afectar les vèrtebres toràciques o toracolumbars (malaltia de Pott). Quan la infecció es presenta fora de la columna, forma abscessos freds -sovint amb càseum al seu interior- a costelles, estèrnum, pelvis o tíbies, que poden semblar tumors.[3]

És coneguda l'alta incidència d'ostomielitis en persones amb anèmia falciforme. Les causes són diverses: focus de necrosi òssia isquèmica, fallida del sistema del complement o hipoesplenisme. Es especial, la reducció de la llum dels petits vasos intestinals comporta l'aparició de múltiples zones d'infart isquèmic al budell que faciliten la disseminació de diferents serotipus de Salmonella enterica (Salmonella typhimurium, Salmonella enteritidis, Salmonella choleraesuis i Salmonella paratyphi B). També s'han descrit en aquests malalts casos d'osteomielitis per Staphylococcus aureus i bacils entèrics Gram-negatius.[4] S'ha observat algun cas d'osteomielitis diferida per Salmonella Stanley (un subtipus de salmonel·la present a vegades als cacauets) en malalts de talassèmia.[5] L'osteomielitis per Salmonella és poc freqüent en persones prèviament sanes, sigui deguda a espècies tifoides o no tifoides. Mesos o anys després de patir febre tifoide poden sorgir focus osteomielítics, en especial a les vèrtebres i els ossos llargs.[6]

En algunes ocasions, l'origen es relacionable amb procediments d'implant de materials protèsics ortopèdics.[7] No és infreqüent que el focus originari sigui una infecció bucodental.[8] El metge suís Carl Garré descrigué l'any 1893 una forma particular d'osteomielitis esclerosant (anomenada també osteomielitis crònica amb periostitis proliferativa o periostitis ossificans), als maxil·lars de nens i adolescents, relacionada amb infeccions odontogèniques i càries.[9] Excepcionalment, aquest tipus d'osteomielitis afecta les zones metafisàries dels ossos llargs d'adults.[10]

L'osteomielitis crònica multifocal recurrent (OCMR, anomenada també osteítis crònica no bacteriana) és una malaltia autoinflamatòria que cursa amb brots d'inflamació òssia sense evidència de positivitat microbiològica. Si les lesions són múltiples, acostumen a ser simètriques i situades a les metàfisis (zona intermèdia dels ossos llargs); si bé es poden presentar a les vèrtebres, a les clavícules o a la pelvis.[11] S'ha descrit algun cas d'OCMR a la mandíbula d'adolescents associada a piodèrmia gangrenosa, una malaltia de naturalesa autoimmune.[12]

Amb tot, la major part de casos d'osteomielitis es deu a traumatismes de tipologia molt diversa. Les fractures obertes (exposades de fora a dins o de dins a fora), les fractures per projectils o explosions i les ferides penetrants contigües a l'os poden fàcilment cursar amb osteomielitis.[13] Sovint, el procés es complica per una sobreinfecció causada per gèrmens resistents als antibiòtics.[14]

De vegades, en osteomielitis cròniques que cursen amb fístules o ulceracions s'originen neoplàsies malignes de diferents tipus histopatològics, especialment carcinomes de cèl·lules escatoses. El mecanisme de malignització no es coneix del tot, si bé es creu que té relació amb un estat inflamatori de molt llarga durada (uns 50 anys de mitjana).[15][16]

Gèrmens causals

[modifica]
Grup d'edat Organismes més comuns
Recent nascuts (menors de 4 mesos) S. aureus, espècies d'Enterobacter, i grup A i B espècies de Streptococcus
Infants (de 4 mesos a 4 anys) S. aureus, grup A Streptococcus, Haemophilus influenzae, i Enterobacter
Nens, adolescents (de 4 anys a 15/19 anys) S. aureus (80%), grup A Streptococcus, H. influenzae, i Enterobacter
Adults S. aureus i ocasionalment Enterobacter o Streptococcus
Malalts d'anèmia falciforme espècies de Salmonella són comunes en pacients amb anèmia falciforme.[17]

S. aureus és el responsable del 80% de totes les OMs humanes i el principal patogen causant d'infeccions ortopèdiques. Dit microorganisme té la capacitat de colonitzar la matriu òssia i d'envair els osteoblasts, fets que tenen un paper primordial en la persistència i recurrència d'aquest tipus d'OMs. La fibronectina (una glucoproteïna extracel·lular) actua com a pont entre el germen i l'osteoblast, ja que S. aureus presenta dues proteïnes que lliguen la fibronectina a la seva superfície (FnBP A/B) i la fibronectina connecta amb l'osteoblast a través de la integrina α5β1.[18] El bacteri es pot mantenir viu en els osteoblasts durant molt temps i els osteoblasts envaïts per ell desencadenen respostes inflamatòries de naturalesa immune que acaben per ser cròniques i de difícil maneig. A les poques hores de ser internalitzat el S. aureus pels osteoblasts, aquests inicien una sèrie de canvis estructurals que influeixen en el curs i les manifestacions de l'OM.[19] Els més rellevants comporten una sensibilitat disminuïda als antibiòtics capaços de penetrar en les cèl·lules envaïdes, fenomen que representa un problema important per erradicar el procés infecciós.[20] Dues característiques particulars afavoreixen la cronificació de la malaltia i l'aparició de recidives: els osteoblasts morts, per lisi o manca de nutrients, mantenen la capacitat d'alliberar cèl·lules viables de S. aureus i aquestes cèl·lules alliberades poden infectar nous osteoblasts sans.[21]

Segons investigacions fetes en cultius cel·lulars, es creu que la pèrdua de volum ossi que es produeix en les OMs per S. aureus és el resultat d'una deficient formació de la matriu de l'os infectat i del trencament de l'equilibri homeostàtic entre osteoblasts i osteoclasts.[22]

Tractament

[modifica]

L'osteomielitis sovint requereix teràpia perllongada amb antibiòtics. En casos molt greus, refractaris al tractament, amb gran destrucció de zones òssies o concurrència de malalties sistèmiques, s'arriba a l'amputació.[23][24] Sovint, el peu diabètic cursa amb osteomielitis per extensió dels patògens des de les ferides infectades properes i la mala vascularització dels ossos secundària a la microarteriopatia diabètica, i és tributari d'una o més amputacions successives.[25] En certs casos, l'oxigenoteràpia amb cambra hiperbàrica és un complement molt eficaç del tractament convencional.[26]

La teràpia larval, àmpliament descrita per Larrey en casos de ferides de guerra necròtiques, fou millorada i aplicada en el tractament de les osteomielitis abans del descobriment dels antibiòtics, en especial després de la IGM.[27] Actualment, emprant exemplars de dípters específics en condicions d'esterilitat i apòsits plàstics especials, el mètode encara dona bons resultats en osteomielitis cròniques greus refractàries al tractament convencional i sense possibilitats quirúrgiques.[28][29]

Registre fòssil

[modifica]

Els paleontòlegs estudien les evidències de l'osteomielitis en el registre fòssil. S'ha detectat en els dinosaures carnívors Allosaurus fragilis[30] i en lleons del Pleistocé, en aquest cas relacionada amb problemes dentals.[31] Com a curiositat, els experts creuen que les lesions osteomielítiques identificades a les falanges dels peus dels Allosaurus foren provocades per la infecció de ferides locals i no per disseminació hematògena, ja que és difícil determinar si dits animals eren de sang calenta, de sang freda o canviaven aquesta característica en funció de la temperatura del medi.[32]

Els paleopatòlegs cerquen els signes de la malaltia en restes antigues no fòssils.[33] Això permet identificar l'origen del procés infecciós, que moltes vegades fou traumàtic[34] i que acostuma a presentar les característiques alteracions macroscòpiques i radiològiques que fan possible aquest diagnòstic.[35] En altres casos, malgrat les evidències d'osteomielitis el focus primari d'infecció no és obvi, ja que vísceres i parts toves han desaparegut.[36]

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kumar, Vinay; Abbas, Abul K.; Fausto, Nelson; & Mitchell, Richard N. (2007). Robbins Basic Pathology (8th ed.). Saunders Elsevier. pp. 810–811 ISBN 978-1-4160-2973-1
  2. ↑ Guyon, Félix «Éloge de Nélaton: prononcé dans la séance annuelle de la Société de chirurgie de Paris, le 19 janvier 1876» (en francès). G. Masson, Paris, 1876; Gen 19, pàgs: 28 [Consulta: 24 febrer 2017].
  3. ↑ Pigrau-Serrallach C, Rodríguez-Pardo D «Bone and joint tuberculosis» (en anglès). Eur Spine J, Jun; 22, Suppl 4, 2013, pàg. 556-566. DOI: 10.1007/s00586-012-2331-y. PMC: 3691411. PMID: 22711012 [Consulta: 10 març 2017].
  4. ↑ Almeida, A; Roberts, I «Bone involvement in sickle cell disease» (en anglès). Br J Haematol, 2005 Ma; 129 (4), pp: 482-490. Arxivat de l'original el 2017-03-19. DOI: 10.1111/j.1365-2141.2005.05476.x. PMID: 15877730 [Consulta: 18 març 2017].
  5. ↑ Rayan, F; Mukundan, C; Shukla, DD «A case of relapsing Salmonella osteomyelitis in a thalassaemia trait patient» (en anglès). J Orthop Traumatol, 2009 Mar; 10 (1), pp: 31-33. DOI: 10.1007/s10195-008-0033-3. PMC: 2657351. PMID: 19384633 [Consulta: 16 abril 2017].
  6. ↑ Khan, FY; El-Hiday, AH; Kamel, HA «Typhoid osteomyelitis of the lumbar spine» (en anglès). Hong Kong Med J, 2006 Oct; 12 (5), pp: 391-393. PMID: 7497674 [Consulta: 16 abril 2017].
  7. ↑ Inzana JA, Schwarz EM, Kates SL, Awad HA «Biomaterials approaches to treating implant-associated osteomyelitis» (en anglès). Biomaterials, Mar, 81, 2016, pàg. 58-71. DOI: 10.1016/j.biomaterials.2015.12.012. PMC: 4745119. PMID: 26724454 [Consulta: 10 març 2017].
  8. ↑ Aguado García, JM «Osteomielitis» (en castellà). Medicine, 8, 84, 2002, pàg. 4525-4528. Arxivat de l'original el 2017-03-29. DOI: 10.1016/S0304-5412(02)70842-1 [Consulta: 10 març 2017]. Arxivat 2017-03-29 a Wayback Machine.
  9. ↑ Suma, R; Vinay, C; Shashikanth, MC; Subba Reddy, VV «Garre's sclerosing osteomyelitis» (en anglès). J Indian Soc Pedod Prev Dent, 2007; 25 (5) Supl, pp: S30-33. PMID: 17921638 [Consulta: 27 març 2017].
  10. ↑ de Moraes, FB; Motta, TM; Severin, AA; de Alencar Faria, D; et al «Garré's sclerosing osteomyelitis: case report» (en anglès). Rev Bras Ortop, 2014 Ab 24; 49 (4), pp: 401-404. DOI: 10.1016/j.rboe.2014.04.010. PMC: 4511627. PMID: 26229835 [Consulta: 27 març 2017].
  11. ↑ Barral Mena, E; Freire Gómez, X; Enríquez Merayo, E; Casado Picón, R; et al «Osteomielitis crónica no bacteriana: experiencia en un hospital terciario» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2016 Jul; 85 (1), pp: 18-25. DOI: 10.1016/j.anpedi.2015.08.010. PMID: 26506888 [Consulta: 5 març 2017].
  12. ↑ Wurm, MC; Brecht, I; Lell, M; Brunner, K; et al «Chronic recurrent multifocal osteomyelitis in association with pyoderma gangraenosum» (en anglès). BMC Oral Health, 2016 Sep 1; 16 (1), pp: 85. DOI: 10.1186/s12903-016-0275-z. PMC: 5009688. PMID: 27585859 [Consulta: 12 març 2017].
  13. ↑ Juanto, MA «Osteomielitis por Pseudomonas después de herida punzante de la planta del pie» (en castellà). Rev. Asoc. Arg. Ortop. y Traumatol, 2001; 66 (2), pp: 121-124. ISSN: 1515-1786 [Consulta: 16 abril 2017].
  14. ↑ Yun, HC; Branstetter, JG; Murray, CK «Osteomyelitis in military personnel wounded in Iraq and Afghanistan» (en anglès). J Trauma, 2008 Feb; 64 (2 Supl), pp: S163-8. DOI: 10.1097/TA.0b013e318160868c. PMID: 18376160 [Consulta: 16 abril 2017].
  15. ↑ Moura, DL; Ferreira, R; Garruço, A «Malignant transformation in chronic osteomyelitis» (en anglès). Rev Bras Ortop, 2017 Mar 8; 52 (2), pp: 141-147. DOI: 10.1016/j.rboe.2017.03.005. PMC: 5380799. PMID: 28409129 [Consulta: 26 abril 2017].
  16. ↑ Aznar Aznarez, JM; Remartinez Rivares, JM; Albareda, J; Bartolome, A; et al «Degeneracion maligna de osteomielitis crónica» (en castellà). Revista española de cirugía osteoarticular, 1985; 20 (119), pp: 291-298. ISSN: 0304-5056 [Consulta: 26 abril 2017].
  17. ↑ Huo, MH; Friedlaender, GE; Marsh, JS «Orthopaedic manifestations of sickle-cell disease» (en anglès). Yale J Biol Med, 1990 Ma-Jun; 63 (3), pp: 195-207. PMC: 2589295. PMID: 2238715 [Consulta: 24 febrer 2017].
  18. ↑ Josse J, Velard F, Gangloff SC «Staphylococcus aureus vs. Osteoblast: Relationship and Consequences in Osteomyelitis» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2015 Nov 26; 5, pp: 85. DOI: 10.3389/fcimb.2015.00085. PMC: 4660271. PMID: 26636047 [Consulta: 15 juny 2018].
  19. ↑ Shi S, Zhang X «Interaction of Staphylococcus aureus with osteoblasts» (en anglès). Exp Ther Med, 2012 Mar; 3 (3), pp: 367-370. DOI: 10.3892/etm.2011.423. PMC: 3438663. PMID: 22969897 [Consulta: 15 juny 2018].
  20. ↑ Ellington JK, Harris M, Hudson MC, Vishin S, et al «Intracellular Staphylococcus aureus and antibiotic resistance: implications for treatment of staphylococcal osteomyelitis» (en anglès). J Orthop Res, 2006 Gen; 24 (1), pp: 87-93. DOI: 10.1002/jor.20003. ISSN: 1554-527X. PMID: 16419973 [Consulta: 15 juny 2018].
  21. ↑ Ellington JK, Harris M, Webb L, Smith B, et al «Intracellular Staphylococcus aureus. A mechanism for the indolence of osteomyelitis» (en anglès). J Bone Joint Surg Br, 2003 Ag; 85 (6), pp: 918–921. ISSN: 0301-620X. PMID: 12931819 [Consulta: 15 juny 2018].
  22. ↑ Jevon M, Guo C, Ma B, Mordan N, et al «Mechanisms of internalization of Staphylococcus aureus by cultured human osteoblasts» (en anglès). Infect Immun, 1999 Maig; 67 (5), pp: 2677-2681. ISSN: 0019-9567. PMC: 116025. PMID: 10225942 [Consulta: 15 juny 2018].
  23. ↑ Mader JT, Adams KR, Sutton TE «Infectious diseases: pathophysiology and mechanisms of hyperbaric oxygen». J. Hyperbaric Med, 2, 3, 1987, pàg. 133–140. Arxivat de l'original el 2009-02-13 [Consulta: 16 maig 2008]. Arxivat 2009-02-13 a Wayback Machine.
  24. ↑ Kawashima M, Tamura H, Nagayoshi I, Takao K, Yoshida K, Yamaguchi T «Hyperbaric oxygen therapy in orthopedic conditions». Undersea Hyperb Med, 31, 1, 2004, pàg. 155–62. Arxivat de l'original el 2009-02-16. PMID: 15233171 [Consulta: 16 maig 2008]. Arxivat 2009-02-16 a Wayback Machine.
  25. ↑ Allahabadi S, Haroun KB, Musher DM, Lipsky BA, Barshes NR «Consensus on surgical aspects of managing osteomyelitis in the diabetic foot». Diabet Foot Ankle, 7, 30079, 2016 Jul 12, pàg. 8. DOI: 10.3402/dfa.v7.30079. PMC: 4944594. PMID: 27414481 [Consulta: 25 febrer 2017].
  26. ↑ Goerger E, Honnorat E, Savini H, Coulange M, et al «Anti-infective therapy without antimicrobials: Apparent successful treatment of multidrug resistant osteomyelitis with hyperbaric oxygen therapy» (en anglès). IDCases, 6, 2016 Sep, pàg. 60-64. DOI: 10.1016/j.idcr.2016.09.008. PMC: 5053032. PMID: 27713861 [Consulta: 28 febrer 2017].
  27. ↑ Baer, WS «The classic: The treatment of chronic osteomyelitis with the maggot (larva of the blow fly). 1931» (en anglès). Clin Orthop Relat Res, 469, (4), 2011 Apr, pàg. 920-944. DOI: 10.1007/s11999-010-1416-3. PMC: 3048276. PMID: 20532712 [Consulta: 5 maig 2017].
  28. ↑ Sherman RA, Pechter EA «Maggot therapy: a review of the therapeutic applications of fly larvae in human medicine, especially for treating osteomyelitis» (en anglès). Med Vet Entomol, 2, (3), 1988 Jul, pàg. 225-230. PMID: 2980178 [Consulta: 5 maig 2017].
  29. ↑ Galeano M, Ioli V, Colonna M, Risitano G «Maggot therapy for treatment of osteomyelitis and deep wounds: an old remedy for an actual problem» (en anglès). Plast Reconstr Surg, 108, (7), 2001 Des, pàg. 2178-2179. PMID: 11743448 [Consulta: 5 maig 2017].
  30. ↑ Molnar, R. E., 2001, Theropod paleopathology: a literature survey: In: Mesozoic Vertebrate Life, edited by Tanke, D. H., and Carpenter, K., Indiana University Press, p. 337-363.
  31. ↑ Beebe, BF; Hulland, TJ «Mandibular and dental abnormalities of two Pleistocene American lions (Panthera leo atrox) from Yukon Territory» (en anglès). Can J Vet Res, 1988 Oct; 52 (4), pp: 468-472. PMC: 1255492. PMID: 3058278 [Consulta: 28 febrer 2017].
  32. ↑ Foth, C; Evers, SW; Pabst, B; Mateus, O4; et al «New insights into the lifestyle of Allosaurus (Dinosauria: Theropoda) based on another specimen with multiple pathologies» (en anglès). PeerJ, 2015 Ma 12; 3, pii: e940. DOI: 10.7717/peerj.940. PMC: 4435507. PMID: 26020001 [Consulta: 12 març 2017].
  33. ↑ D'Argenio, V; Precone V; Torino, M; Casaburi, G; et al «The Cause of Death of a Child in the 18th Century Solved by Bone Microbiome Typing Using Laser Microdissection and Next Generation Sequencing» (en anglès). Int J Mol Sci, 2017 Gen 6; 18 (1), pii: E109. DOI: 10.3390/ijms18010109. PMC: 5297743. PMID: 28067829 [Consulta: 24 febrer 2017].
  34. ↑ Tamarit Montesinos, LV; Herrerín López, J; Gairalda Benajes, MD «Osteomielitis exógena versus hematógena de restos esqueléticos antiguos. Diagnóstico diferencial y estudio histopatológico» (en castellà). Actas del VII Congreso Nacional de Paleopatologia. Comunicaciones, 2007, pp: 361-376 [Consulta: 28 febrer 2017].
  35. ↑ Belmarzá, J «Un caso de osteomielitis postraumática en un enterramiento medieval» (en castellà). Actas del II Congreso Nacional de Paleopatologia. Comunicaciones, 1993, pp: 333-335 [Consulta: 12 març 2017].
  36. ↑ Serrulla rech, F «Osteomielitis tibial y sepsis» (en castellà). Boletín Galego de Medicina Legal e Forense, 2009 Des, 16, pp: 73-77 [Consulta: 12 març 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osteomielitis