Essent fill d'un professor de francès de l'Institut Politècnic de Stuttgart i net d'un altre professor, no és estrany que tan ell com els seus dos germans acabessin sent tots ells professors. Otto Hölder va estudiar amb Weierstrass a la universitat de Berlín, amb Felix Klein a la de Leipzig i amb Paul du Bois-Reymond a la de Tubinga.[1] Hölder es va doctorar el 1882 a Tubinga i va obtenir la seva habilitació per a la docència el 1884 a la universitat de Göttingen[2] on va ser professor adjunt.
El 1889 va ser nomenat professor extraordinari de la universitat de Tubinga i el 1896 va passar a la universitat de Königsberg.[3] El 1899 va ser nomenat catedràtic a la universitat de Leipzig, substituint el difunt Sophus Lie.[4] A Leipzig va arribar a ser degà de la facultat (1912-1913) i rector de la universitat (1918).
Hölder és famós pel teorema i la desigualtat que porten el seu nom. Aquests conceptes són fonamentals en teoria de grups.[5] La dècada de 1914-1923 es va dedicar a la recerca en temes lògic-filosòfics; el resultat va ser un llibre titulat El mètode matemàtic (1924), en el qual defensa una concepció de les matemàtiques que transcendeix el pur formalisme[6][7] i proposa uns axiomes de quantitat que connectin el continu geomètric amb l'aritmètic.[8]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Otto Hölder» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
Hölder, Ernst. «Hölder, Otto Ludwig». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 juliol 2018].(anglès)