Biografia | |
---|---|
Naixement | Otto Max Johannes Jaekel 21 febrer 1863 Nowa Sól (Polònia) |
Mort | 6 març 1929 (66 anys) Pequín (RP Xina) |
Residència | Alemanya |
Nacionalitat | Alemanya |
Formació | Universitat de Múnic Universitat de Breslau |
Activitat | |
Camp de treball | Geologia, paleontologia i fòssil de vertebrat |
Lloc de treball | Pequín |
Ocupació | Paleontòleg i geòleg |
Ocupador | Universitat Sun Yat-sen, catedràtic (1928–1929) Universitat de Greifswald, catedràtic (1906–1928) Universitat Frederic Guillem de Berlín, docent (1894–1906) Museu d'història natural de Berlín, conservador (1892–1906) Universitat de Viena |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Edwin Hennig |
Abrev. zoologia | Jaekel |
Localització dels arxius |
|
Otto Max Johannes Jaekel (21 de febrer de 1863 – 6 de març de 1929), fou un paleontòleg i geòleg alemany.
Jaekel va néixer a Neusalz (Nowa Sól), Silèsia prussiana. Va estudiar geologia i paleontologia a Liegnitz (Legnica). Després de graduar-se el 1883, va mudar-se a Breslau (Wrocław) on va estudiar sota Ferdinand Roemer fins a1885. Karl von Zittel el va guardonar amb un doctorat en Filosofia a Múnic el 1886. Entre 1887 i 1889, Jaekel feu d'assistent d'E.W. Benecke al Geologisch-Paläontologisches Institut a Straßburg, i va treballar a la Berlín i al Geologisch-Paläontologisches Museum a partir de 1894.
Jaekel va traslladar-se a la Universitat de Viena el 1903. Entre 1906 i 1928, va fer de professor a la Universitat de Greifswald,[1] on fundà la Societat Paleontològica Alemanya el 1912. Va descriure una segona espècie de Plateosaurus el 1914. Després de jubilar-se a Greifswald, Otto Jaekel acceptà un càrrec a la Universitat de Sun Yat-sen a Guangzhou el 1928. Jaekel va morir després d'una curta i sobtada malaltia a l'Hospital Alemany a Beijing.[2]
Tot i que Jaekel s'especialitzà en l'estudi de fòssils de vertebrats, 27 de les seves publicacions foren sobre echinodermata.