Ouro Preto

Ouro Preto

Tipus	municipi del Brasil
Localització
20° 23′ 07″ S, 43° 30′ 13″ O / 20.385277777778°S,43.503611111111°O / -20.385277777778; -43.503611111111
Estat	Brasil
Unitat Federativa	Minas Gerais
Capital de	Província de Minas Gerais
Població humana
Població	74.558 (2020) (59,84 hab./km²)
Geografia
Superfície	1.245,865 km²
Altitud	1.179 m-1.216 m
Limita amb	Belo Vale Mariana Moeda Ouro Branco Piranga Itaverava Congonhas Itabirito Catas Altas da Noruega Santa Bárbara
Creació	8 juliol 1711
Organització política
Membre de	Organització de Ciutats del Patrimoni Mundial
Identificador descriptiu
Codi postal	35400-000 a 35419-999
Prefix telefònic	31
Codi de municipi del Brasil	3146107
Altres
Agermanament amb	Tordesillas São Bernardo do Campo
Lloc web	ouropreto.mg.gov.br

Infotaula edifici Centro històric
Dades
Tipus	Centre històric, conjunt d'edificis i patrimoni històric de Brasil
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sede (Brasil) ^(en)
Localització	Centro ^(en)
20° 22′ 15″ S, 43° 30′ 36″ O / 20.3708°S,43.51°O / -20.3708; -43.51
Format per	25
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Amèrica Llatina-Carib
Data	1980 (4a Sessió), Criteris PH: (i) i (iii)
Identificador	124
Bé declarat patrimoni pel IPHAN
Data	abril 1938
Identificador	70

Ouro Preto ('Or Negre') és un municipi brasiler de l'estat de Minas Gerais, famós per la seva magnífica arquitectura del període colonial. La seva població estimada el 2004 era de 68.208 habitants, i és a una altitud de 1.179 m.^[1] Fins a l'any 1823, el municipi era conegut com Vila Rica.^[2]

Va ser la primera ciutat brasilera a ser declarada, per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat, l'any de 1980.^[3]

Història

Ouro Preto va ser fundada a finals del segle XVII, en plena febre de l'or al Brasil, quan exploradors portuguesos van descobrir importants jaciments a la regió de Minas Gerais. Inicialment coneguda com a Vila Rica, va esdevenir ràpidament un dels centres miners més importants de l'imperi portuguès, atraient milers de colons, esclaus africans i artesans europeus.^[4][5] L'enorme producció d'or va finançar la metròpoli i va estimular l'arquitectura i les arts, donant lloc a un ric patrimoni barroc, amb esglésies ornamentades i obres mestres d'artistes com Aleijadinho.^[6]

Durant el segle XVIII, Vila Rica es va convertir en un focus de tensions contra la corona portuguesa, especialment per les altes taxes i el control rigorós sobre l'extracció d'or.^[7][8] Aquest malestar va culminar en la Conjuració Mineira de 1789, una conspiració independentista liderada per Tiradentes, qui seria capturat i executat.^[9][10] Malgrat el fracàs de la revolta, es va convertir en un símbol de la lluita per la independència del Brasil, assolida el 1822.^[11]

El 1823, la ciutat va rebre el nom d'Ouro Preto i es va convertir en la primera capital de Minas Gerais,^[2] un paper que va mantenir fins al 1897, quan Belo Horizonte va ser escollida com a nova capital.^[12] Amb el declivi de l'extracció d'or, Ouro Preto va perdre influència econòmica, però el seu llegat històric i arquitectònic es va preservar.^[13]

Economia

Malgrat que actualment l'economia d'Ouro Preto depèn molt del turisme,^[14] hi ha també importants indústries metal·lúrgiques i de mineria a la ciutat, tals com l'Alcan-Alumínio do Brasil (la més important fàbrica d'alumini del país), la Companhia Vale do Rio Doce, i d'altres. Les principals activitats econòmiques són el turisme, la indústria de transformació i les reserves minerals del seu subsòl, tals com ferro, bauxita, manganès, talc i marbre.^[15][16]

Els minerals més importants són: l'or, l'hematita, la dolomita, la turmalina, la pirita, la moscovita, el topazi i el topazi imperial,^[17] aquest últim només es troba a Ouro Preto.^[18]

Turisme

Malgrat tenir la major part dels atractius turístics en la seva arquitectura i la seva importància històrica,^[3] el municipi conté també un ric i variat ecosistema al seu entorn, amb una enorme àrea de bosc nadiu gràcies a la protecció del sistema brasiler de parcs nacionals; el més recent d'aquests se situa a prop del districte de San Bartolomé.^[14]

Ouro Preto també destaca per la seva activitat cultural. Cada any s'hi celebra el Festival d'Hivern d'Ouro Preto i Mariana - Fórum das Artes ('Fòrum de les Arts', al juliol)^[19] i el Fórum das Letras ('Fòrum de les Lletres', al novembre).^[20] A més d'aquests dos grans esdeveniments, té una rica activitat cultural al llarg de tot l'any. El centre històric de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980.^[3]

Personatges il·lustres

• Alphonsus de Guimaraens, poeta.

Galeria d'imatges

• 
  Església del Carme (do Carmo), a Ouro Preto

Referències

1. Lamim-Guedes, Valdir «Colher o fruto sem plantar a árvore» (en portuguès). Ciência Hoje, vol. 49, pàg. 292-293. Arxivat de l'original el 2016-03-10 [Consulta: 13 març 2017].
2. «Ouro Preto - História & Fotos» (en portuguès brasiler). Cidades. IBGE. Arxivat de l'original el 2019-05-31. [Consulta: 7 octubre 2024].
3. «Historic Town of Ouro Preto» (en anglès). Unesco. Arxivat de l'original el 2022-03-01. [Consulta: 10 febrer 2025].
4. de Mello e Souza, Laura. Desclassificados do ouro: a pobreza mineira no século XVIII (en portuguès brasiler). Paz e Terra, 2004. ISBN 978-8570380692. 
5. Silveira, Marco Antonio. Os arraiais e as vilas nas Minas Gerais (en portuguès). Atual, 1996. ISBN 978-85-7056-787-1. 
6. «Vila Rica de Nossa Senhora do Pilar de Ouro Preto» (en portuguès brasiler). Jornal A Relíquia. Arxivat de l'original el 2007-08-07. [Consulta: 10 febrer 2025].
7. Canabrava Barreiros, Eduardo. Episódios da Guerra dos Emboabas e sua geografia (en portuguès brasiler). Editora Itatiaia, 1984.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
8. Mendonça, Frâncio. História Do Brasil (en portuguès). Clube de Autores, 2013-11-11, p. 58.  Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
9. «Inconfidência Mineria» (en anglès). Britannica. Arxivat de l'original el 2022-09-23. [Consulta: 23 setembre 2022].
10. Tiradentes, a sentença. (en portuguès). Rio de Janeiro: Assembléia Legislativa do Estado do Rio de Janeiro, 1992.  Arxivat 2022-04-21 a Wayback Machine.
11. de Lima e Fonseca, Thais Nívia «A Inconfidência Mineira e Tiradentes vistos pela imprensa: a vitalização dos mitos (1930-1960)» (en portuguès). Revista Brasileira de História, 22, 2002, pàg. 439–462. Arxivat de l'original el 2024-05-27. DOI: 10.1590/S0102-01882002000200009. ISSN: 0102-0188 [Consulta: 23 setembre 2022].
12. McDonald, Daniel Lee. The City of Minas: The Founding of Belo Horizonte, Brazil and Modernity in the First Republic, 1889-1897 (tesi) (en anglès). University of Massachusetts Amherst, 2014-05. 
13. «História» (en portuguès brasiler). Prefeitura Municipal de Ouro Preto. Arxivat de l'original el 2024-11-12. [Consulta: 10 febrer 2025].
14. «Lista de Atrações de Ouro Preto». Ouro Preto. Idas Brasil. Arxivat de l'original el 2011-09-07.
15. Morais, Luciano Jacques de «O passado e o futuro da mineração em Ouro Preto» ( PDF) (en portuguès). Geologia e Metaluargia, Boletim nº1.
16. «História da Indústria no Brasil» (en portuguès brasiler). Associação Brasileira do Alumínio. [Consulta: 10 febrer 2025].
17. Chimini, Ana Paula. Caracterização geoquímica de solos do Sinclinal Dom Bosco com destaque para ocorrências do tipo “borra de café” ( PDF) (tesi) (en portuguès brasiler). Ouro Preto: Universitat Federal d'Ouro Preto, 2022, p. 21. 
18. «Topázio Imperial: A Exclusividade Mineira que Encanta o Mundo» (en portuguès brasiler). [Consulta: 10 febrer 2025].
19. «Festival de Inverno de Ouro Preto e Mariana 2010 é lançado oficialmente» (en portuguès brasiler), 10-06-2010. [Consulta: 10 febrer 2025].
20. Amaral, Cecília. «Fórum das Letras começa em Ouro Preto com homenagem a Affonso Ávila» (en portuguès brasiler). Estado de Minas, 29-11-2024. Arxivat de l'original el 2024-12-10. [Consulta: 10 febrer 2025].

Vegeu també

• Cicle de l'or
• Capitania de São Paulo i Mines d'Or