Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 agost 1984 ![]() Sheffield (Anglaterra) ![]() |
Religió | Ateisme ![]() |
Formació | University College Bramhall High School ![]() |
Activitat | |
Ocupació | periodista, periodista d'opinió, activista polític, youtuber, escriptor, columnista, comentarista polític ![]() |
Ocupador | The Guardian Le Monde diplomatique BBC Sky News Sunday Mirror The Independent New Statesman BBC One ![]() |
Partit | Partit Laborista (–2024) ![]() |
Participà en | |
18 maig 2019 | Carta oberta als veïns i veïnes de Barcelona en suport d'Ada Colau ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Owen Jones (Sheffield, 8 d'agost de 1984) és un periodista i escriptor d'esquerra anglès. És columnista regular del The Guardian[1] i abans ho havia estat del The Independent.[2]
Owen Jones va néixer a Sheffield i va créixer a Stockport, a l'àrea metropolitana de Manchester.[3] Els seus pares eren trotskistes i l'avi, comunista.
És historiador per la Universitat d'Oxford i ha treballat com a assessor per al Partit Laborista.[4] Fins al març del 2014 va ser columnista del The Independent, publicació que va abandonar per passar-se al The Guardian. També ha publicat peces a New Statesman, el Sunday Mirror, Le Monde Diplomatique i altres publicacions menors. A televisió ha aparegut com a comentarista a diferents telenotícies de la BBC, Sky News, Channel 4 News, ITV's Daybreak i el programa de la BBC Question Time.[4]
El 2011 va publicar el seu primer llibre: Chavs: The Demonization of the Working Class (traduïble com a "Xonis: la demonització de la classe treballadora"),[5] que estudia els estereotips associats a determinats grups de les classes populars britàniques.[6] El llibre va esdevenir un èxit de crítica i vendes al Regne Unit[7] i el 2014 en va publicar un altre: The Establishment and How They Get Away With It (traduïble com a "La casta i com se'n surten").[8]
Owen Jones va fer pública la seva homosexualitat el 2014 i viu actualment a Londres.[9] El 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú[10] i el 2017 va denunciar la repressió de l'Estat espanyol a Catalunya arran del Referèndum de l'1 d'Octubre, tot expressant el seu suport al dret a l'autodeterminació de Catalunya malgrat no defensar-ne la independència.[11]