![]() | |
Malaltia objecte | dolor, abús de substàncies, fibromiàlgia i traumatisme físic ![]() |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA ![]() |
Grup farmacològic | morphinan alkaloid (en) ![]() ![]() |
Codi ATC | N02AA05 ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C18H21NO4 ![]() |
Massa molecular | 315,147 Da ![]() |
Identificadors | |
Número CAS | 76-42-6 ![]() |
PubChem (SID) | 5284603 ![]() |
IUPHAR/BPS | 7093 ![]() |
DrugBank | DB00497 ![]() |
ChemSpider | 4447649 ![]() |
UNII | CD35PMG570 ![]() |
KEGG | C08018 i D05312 ![]() |
ChEBI | 7852 ![]() |
ChEMBL | CHEMBL656 ![]() |
AEPQ | 100.000.874 |
L'oxicodona (Percocet, OxyContin i altres marques comercials) és un medicament analgèsic opioide sintetitzat a partir del derivat de l'opi tebaïna. Es va desenvolupar a Alemanya l'any 1916 i era un dels opioides que tractaven de millorar, els també opioides, morfina, heroïna i codeïna.[1]
Els medicament per via oral d'oxicodona es prescriuen generalment per alleujar dolors, de moderats a severs. Pot estar formulat com un genèric o sota diverses marques comercials.
L'oxicodona és efectiva per la gestió del dolor, de moderat a agut o crònic.[2] Millora la qualitat de vida en aquests tipus de dolor.[3]
El 2001, l'European Association for Palliative Care recomanà l'oxicodona oral com a segona línia alternativa a la morfina oral pel dolor per càncer.[4] No hi ha proves que l'oxicodona sigui superior a la morfina en el control del dolor per càncer.[5]
Els més comuns dels efectes adversos inclouen l'eufòria, pèrdua de memòria, estrenyiment, nàusea, lleuger mal de cap, etc.[7]
En dosis altes, en sobredosi o en pacients que no toleren els opiacis l'oxicodona pot causar entre d'altres bradicàrdia, apnea, hipotensió, col·lapse circulatori, parada respiratòria i/o la mort.
Freund i Speyer de la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt am Main a Alemanya van ser els primers a sintetitzar-la des de la tebaïna el 1916,[8] poc temps després la companyia Bayer va parar la producció en massa de l'heroïna per la seva perillositat i dependència per tractar de substituir-la per l'oxicodona, encara que aquesta no té el mateix efecte immediat ni tan durador. La primera vegada que es va usar clínicament va ser l'any 1917.[9] La International Narcotics Control Board estima que 11,5 tones d'oxicodona es van fabricar a tot el món l'any 1998 i 75,2 tones el 2007.[10]
Al 2023 s'ha emès la sèrie Medicina Letal, a la plataforma Netflix que segueix el naixement i posterior polèmica sobre el seu potencial addictiu.