Oxicodona

Infotaula de fàrmacOxicodona
Malaltia objectedolor, abús de substàncies, fibromiàlgia i traumatisme físic Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicmorphinan alkaloid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN02AA05 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H21NO4 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular315,147 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS76-42-6 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5284603 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS7093 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00497 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider4447649 Modifica el valor a Wikidata
UNIICD35PMG570 Modifica el valor a Wikidata
KEGGC08018 i D05312 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI7852 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL656 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.874

L'oxicodona (Percocet, OxyContin i altres marques comercials) és un medicament analgèsic opioide sintetitzat a partir del derivat de l'opi tebaïna. Es va desenvolupar a Alemanya l'any 1916 i era un dels opioides que tractaven de millorar, els també opioides, morfina, heroïna i codeïna.[1]

Els medicament per via oral d'oxicodona es prescriuen generalment per alleujar dolors, de moderats a severs. Pot estar formulat com un genèric o sota diverses marques comercials.

Ús mèdic

[modifica]

L'oxicodona és efectiva per la gestió del dolor, de moderat a agut o crònic.[2] Millora la qualitat de vida en aquests tipus de dolor.[3]

El 2001, l'European Association for Palliative Care recomanà l'oxicodona oral com a segona línia alternativa a la morfina oral pel dolor per càncer.[4] No hi ha proves que l'oxicodona sigui superior a la morfina en el control del dolor per càncer.[5]

Efectes adversos

[modifica]
Principals efectes adversos de l'oxicodona[6]

Els més comuns dels efectes adversos inclouen l'eufòria, pèrdua de memòria, estrenyiment, nàusea, lleuger mal de cap, etc.[7]

En dosis altes, en sobredosi o en pacients que no toleren els opiacis l'oxicodona pot causar entre d'altres bradicàrdia, apnea, hipotensió, col·lapse circulatori, parada respiratòria i/o la mort.

Història

[modifica]

Freund i Speyer de la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt am Main a Alemanya van ser els primers a sintetitzar-la des de la tebaïna el 1916,[8] poc temps després la companyia Bayer va parar la producció en massa de l'heroïna per la seva perillositat i dependència per tractar de substituir-la per l'oxicodona, encara que aquesta no té el mateix efecte immediat ni tan durador. La primera vegada que es va usar clínicament va ser l'any 1917.[9] La International Narcotics Control Board estima que 11,5 tones d'oxicodona es van fabricar a tot el món l'any 1998 i 75,2 tones el 2007.[10]

Al 2023 s'ha emès la sèrie Medicina Letal, a la plataforma Netflix que segueix el naixement i posterior polèmica sobre el seu potencial addictiu.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kalso, E «Oxycodone». Journal of Pain and Symptom Management, 29, 5S, 2005, pàg. S47–S56. DOI: 10.1016/j.jpainsymman.2005.01.010. PMID: 15907646.
  2. ↑ «Oxycodone». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: 3 abril 2011].
  3. ↑ Riley, J; Eisenberg, E; Müller-Schwefe, G; Drewes, AM; Arendt-Nielsen, L «Oxycodone: a review of its use in the management of pain». Curr Med Res Opin, 24, 1, 2008, pàg. 175–192. DOI: 10.1185/030079908X253708. PMID: 18039433 [Consulta: 26 març 2009].
  4. ↑ Hanks, GW; Conno, F; Cherny, N; Hanna, M; Kalso, E; Mcquay, HJ; Mercadante, S; Meynadier, J; Poulain, P «Morphine and alternative opioids in cancer pain: the EAPC recommendations.» (PDF). Br J Cancer, 84, 5, 02-03-2001, pàg. 587–593. DOI: 10.1054/bjoc.2001.1680. PMC: 2363790. PMID: 11237376.
  5. ↑ Derek Doyle (ed.); Calman K.; Hanks G. Oxford Textbook of Palliative Medicine. Oxford: Oxford University Press, 1999. ISBN 0192625667. 
  6. ↑ American Society of Health-System Pharmacists. «Oxycodone». U.S. National Library of Medicine, MedlinePlus, 23-03-2009. [Consulta: 27 març 2009].
  7. ↑ Oxycodone Side Effects Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine.
  8. ↑ Sneader W. Drug discovery: a history. Hoboken (Nova Jersey): Wiley, 2005, p. 119. ISBN 0471899801. 
  9. ↑ Sunshine A, Olson NZ, Colon A, Rivera J, Kaiko RF, Fitzmartin RD, Reder RF, Goldenheim PD, A; Olson, NZ; Colon, A; Rivera, J; Kaiko, RF; Fitzmartin, RD; Reder, RF; Goldenheim, PD «Analgesic efficacy of controlled-release oxycodone in postoperative pain». J Clin Pharmacol, 36, 7, 01-07-1996, pàg. 595–603. Arxivat de l'original el 2009-07-27. PMID: 8844441 [Consulta: 25 març 2009].
  10. ↑ International Narcotics Control Board. Narcotic drugs: estimated world requirements for 2009; statistics for 2007. Report E/INCB/2008/2 (PDF). Nova York: United Nations, 2009. ISBN 978-92-1-048124-3 [Consulta: 18 agost 2011].  Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
  • Meier, Barry. Pain killer: a "wonder" drug's trail of addiction and death. Emmaus, PA: Rodale, 2003. ISBN 1579546382. 
  • Pinsky, Drew. When painkillers become dangerous: what everyone needs to know about OxyContin and other prescription drugs. Center City (Minnesota): Hazelden, 2004. ISBN 159285107X. 
  • Lockwood, Brad. Oxycontin: from pain relief to addiction. Nova York: Rosen Pub. Group, Inc, 2006. ISBN 9781404209138. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oxicodona