Pantoprazole

Infotaula de fàrmacPantoprazole
Malaltia objectesíndrome de Zollinger-Ellison, malaltia per reflux gastroesofàgic, úlcera pèptica, esofagitis, malaltia vascular perifèrica, úlcera duodenal, dispèpsia, malaltia de l'estómac, gastritis, hèrnia hiatal i úlcera gàstrica Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost químic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCA02BC02 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC16H15F2N3O4S Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular383,075133 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS102625-70-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)4679 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS7260 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00213 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider4517 Modifica el valor a Wikidata
UNIID8TST4O562 Modifica el valor a Wikidata
KEGGC11806 i D05353 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI7915 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1502 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.111.005

El pantoprazole és un inhibidor de la bomba de protons (IBP) usat en el tractament a curt termini de les erosions i l'úlcera pèptica causades per malalties de reflux gastroesofàgic. També s'indica per al tractament de malalties en què l'organisme produeix un excés d'àcid gàstric, com a la síndrome de Zollinger-Ellison.[1] El tractament inicial dura, en general, vuit setmanes, després del qual pot ser considerat una etapa de manteniment també d'unes 8 setmanes.

Farmacologia

[modifica]

Des d'una perspectiva farmacocinètica, el pantoprazole és una droga ideal perquè té una biodisponibilitat alta, propera al 77% i una vida mitjana curta d'aproximadament 2 hores. La presentació intravenosa té les mateixes característiques que la presentació oral, en què només actuen sobre la secreció d'àcid activa i no sobre les vesícules intracel·lulars que encara no s'han activat.[2]

Efectes adversos

[modifica]

Com altres inhibidors de la bomba de protons (p.e.: omeprazole) són medicines ben tolerades, sent l'aparició de reaccions adverses en menys del 5% de la població. Les reaccions més freqüents són mal de cap, diarrea, dolor abdominal i, rarament, picor i inflor Descalcificació dels ossos (osteoporosi).[1] És un medicament que pot afectar certs exàmens de laboratori, incloent proves de drogues il·lícites a l'orina.

No es tenen prou dades de la seguretat i efectivitat del pantoprazole en pacients pediàtrics menors de 18 anys, per la qual cosa no se'n recomana l'ús en aquesta població de pacients.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 por MedlinePlus. «Pantoprazol» (en castellà). Enciclopedia médica en español, enero 2003. [Consulta: 25 juliol 2008].
  2. Katzung, Bertram G. «Chapter 63. Drugs Used in the Treatment of Gastrointestinal Diseases». A: Basic & Clinical Pharmacology. 9na edición.. McGraw-Hill, 2007. ISBN 0071451536. 
  3. PEREDO G, María Soledad y HARRIS D, Paul. Inhibidores de la bomba de protones en Pediatría: Una batalla ganada contra la acidez. Rev. chil. pediatr. [online]. mayo de 2004, vol.75, no.3 [citado 28 julio de 2008], p.217-224. Disponible en la World Wide Web: . ISSN 0370-4106.