Partit Popular Britànic (2005)

No s'ha de confondre amb Partit Popular Britànic (1939) o Partit Popular Britànic (2015).
Infotaula d'organitzacióPartit Popular Britànic
(en) British People's Party Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiafeixisme britànic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 setembre 2005
FundadorEddy Morrison Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició25 juliol 2013 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Lloc webbpp.org.uk Modifica el valor a Wikidata

El Partit Popular Britànic (PPB, en anglès: British People's Party) va ser un partit polític neonazi al Regne Unit, creat l'any 2005 per Kevin Watmough, Eddy Morrison, John G. Wood i Sid Williamson, antics membres de Combat 18, Partit Nacional Britànic (PNB), Front Nacional (FN) i el Partit Nacionalista Blanc, com a grup escindit de l'Aliança Nacionalista. El seu membre fundador Eddy Morrison va deixar el PPB i es va unir a la FN el 2009. El partit es va dissoldre el 2013.

Ideologia

[modifica]

El partit estava compromès amb una sèrie d'ideals, com ara la implementació de les Fourteen Words, i l'expulsió de no blancs i jueus.[1] També va expressar el seu suport al lleialisme a Irlanda del Nord. El PBB va descriure les seves polítiques econòmiques com l'establiment d'un «Estat dels Treballadors Blancs» com a alternativa al marxisme i el capitalisme i va afavorir la nacionalització dels mitjans de comunicació i els bancs, el suport a les petites empreses, mentre que defensava el desmantellament de les multinacionals i la recriminalització de l'homosexualitat.[1] El PBB també va negar l'Holocaust.[2]

Història

[modifica]

El PPB estava dirigit per Kevin Watmough i va seguir en gran manera als llegats dels nazis britànics anteriors al partit, com Arnold Leese, John Beckett i Colin Jordan.[3] El 27 d'octubre de 2005, el partit es va registrar oficialment a la Comissió Electoral com a British People's Party – Putting Britons First («Partit Popular Britànic – Posant els britànics primer»).[4] El PPB tenia inicialment dues publicacions periòdiques: Vanguard, que sortia cada mes, i Imperium, una revista trimestral més teòrica.[5] Totes dues han deixat de publicar-se. El 17 d'octubre de 2005, el PPB va ser prohibit l'accés al partit als membres del PNB.[6]

El PPB va presentar un petit nombre de candidats a les eleccions municipals de maig de 2006, però no va guanyar cap escó. El partit no es va presentar a les eleccions de l'any següent, ja que van afirmar haver declarat una «treva» amb el PNB,[5] però continuen oposant-se al PNB pel seu rebuig al nazisme. El PPB també va criticar el Partit British First acusant-lo d'intentar amagar el seu nazisme i comportar-se com un partit «populista».[7]

Martyn Gilleard, membre del Partit Goole, va ser condemnat el juny de 2008 per posseir pornografia infantil, armes il·legals i artefactes explosius.[8] Gilleard va ser condemnat a tretze anys de presó i des de llavors s'ha convertit a l'islam. Quan la policia va escorcollar casa seva va trobar 39.000 imatges indecents de nens i un arsenal d'armes, bombes i literatura d'extrema dreta.[9] Va ser expulsat del PPB quan la policia va revelar que també havia estat detingut per tinença de pornografia infantil.[cal citació]

El partit va donar suport a Simon Sheppard durant la seva detenció, judici i empresonament per incitació a l'odi racial pel material publicat a la seva pàgina Heretical Press.[10]

El grup va intentar expandir-se a Irlanda del Nord amb el nom de Partit Popular Britànic de l'Ulster. Va dur a terme campanyes de fulletons en suport del retorn de la política de disparar per matar[11] i contra la presència de persones gitanes a la zona de Village al sud de Belfast.[12] Una altra campanya contra la immigració polonesa va ser condemnada pel diputat del Partit Unionista Democràtic Gregory Campbell, que va demanar una repressió contra el PPB a Irlanda del Nord.[13] Tot i que el lloc web del PPB va declarar de manera declarada que donava suport a la continuïtat d'Irlanda del Nord dins del Regne Unit,[1] també va oferir cobertura a Ulster Nation, un diari proindependentista.[10]

L'únic membre del PPB que es va presentar a les eleccions va ser David Jones (que va ser l'antic comissari del PPB) que tres anys consecutius va disputar el barri de Todmorden del Consell de Calderdale, a West Yorkshire, on és resident. El maig de 2010 va rebre 283 vots (5%) de l'enquesta,[14] el maig de 2011, 203 vots (5,5%)[15] i el maig de 2012, 257 vots (8,5%).[16] Segons el lloc web del partit, Jones va ser expulsat del PPB, per acusacions de desprestigiar-los, una setmana abans de les eleccions del 2012.[17]

El partit va ser «donat de baixa voluntàriament» a la Comissió Electoral el 25 de juliol de 2013.[18] Watmough va dissoldre el partit i va demanar a tots els membres i simpatitzants que donin el seu suport al Front Nacional, que creu que pot crear una reacció viable de la classe treballadora blanca al Regne Unit.

Pertinença

[modifica]

Els informes anuals del partit a la Comissió Electoral no en donaven xifres d'afiliació, però semblava que el nombre d'afiliats estava en declivi. L'últim informe (2010) afirmava que l'afiliació anual costava 10 £ i l'afiliació vitalícia 35 £. Els ingressos per membres es van donar en 780 £, cosa que suggereix un mínim de 23 i un màxim de 78 membres.[19] Els rebuts d'afiliació van arribar als 920 £ el 2009, un màxim de 92 membres.[20] Abans del 2009, hi havia una única categoria de membres a 5 £ anuals. L'any 2008, els rebuts d'afiliació eren de 1.170 £, cosa que suggereix que tenien uns 234 membres.[21] De la mateixa manera, el 2007 hi havia 315 membres[22] i 262 el 2006.[23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «White Nationalism: What it means» (en anglès). British People's Party. Arxivat de l'original el 3 desembre 2013. [Consulta: 27 novembre 2013].
  2. ↑ «White Nationalism versus Opportunist-Populism» (en anglès). British People's Party. Arxivat de l'original el 3 desembre 2013. [Consulta: 28 novembre 2013].
  3. ↑ Gable, Gerry «Postman's son "godfather" of postwar British fascism». WAtoday, 01-05-2009 [Consulta: 7 febrer 2010].
  4. ↑ BPP Officially Registered «BPP - Putting Britons First». Register of political parties. Electoral Commission. Arxivat de l'original el 14 febrer 2009. [Consulta: 7 febrer 2010].
  5. ↑ 5,0 5,1 Williams, D «The Rest of the Right». Searchlight, 5-2007, pàg. 10.
  6. ↑ «British People's Party Banned by Nick "Mr. Hypocrisy" Griffin!» (en anglès). British People's Party. Arxivat de l'original el 15 juny 2009. [Consulta: 9 maig 2009].
  7. ↑ «"November 9th Society Drops National Socialism?"». British People's Party. Arxivat de l'original el 21-07-2011. [Consulta: 15 agost 2010].
  8. ↑ Kelly, Jon «Neo-Nazi had child abuse images». BBC News, 25-06-2008.
  9. ↑ Gable, Gerry «Former would-be gun importer jailed for sex abuse». Searchlight, 5-2012.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Ulster Nation» (en anglès). Nationalist Week, 16-08-2009. Arxivat de l'original el 3 desembre 2013. [Consulta: 27 novembre 2013].
  11. ↑ Caffrey, Brian «Police urged to investigate fascist group calls for "shoot to kill" policy». Irish News, 01-04-2009.
  12. ↑ McDonald, Henry «Romanian gypsies beware beware. Loyalist C18 are coming to beat you like a baiting bear». The Guardian, 21-06-2009.
  13. ↑ McNeilly, Claire; Henry, Lesley-Anne «Calls for crackdown on race hate material in Northern Ireland». Belfast Telegraph, 23-07-2009.
  14. ↑ «Election of District Councillors 2010 (06/05/2010)» (en anglès). Calderdale Council. [Consulta: 5 gener 2013].
  15. ↑ «Election of District Councillors 2011 (05/05/2011)» (en anglès). [Consulta: 5 gener 2013].
  16. ↑ «Election of Local Councillors 2012 (03/05/2012)» (en anglès). [Consulta: 5 gener 2013].
  17. ↑ «BPP Commissioner Removed from the Party» (en anglès). British People's Party. Arxivat de l'original el 24 abril 2012. [Consulta: 6 maig 2012].
  18. ↑ Electoral Commission registration database, reference no. PP520 (Accessed 27 October 2013)
  19. ↑ Statement of Accounts 2010[Enllaç no actiu], at the Electoral Commission
  20. ↑ Statement of Accounts 2009[Enllaç no actiu], at the Electoral Commission
  21. ↑ Statement of Accounts 2008[Enllaç no actiu], at the Electoral Commission
  22. ↑ Statement of Accounts 2007[Enllaç no actiu], at the Electoral Commission
  23. ↑ Statement of Accounts 2006[Enllaç no actiu], at the Electoral Commission

Enllaços externs

[modifica]