Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia

Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia

(nl) Volkspartij voor Vrijheid en Democratie
Dades
Nom curt	VVD
Tipus	partit polític
Ideologia	liberalisme conservador europeisme
Alineació política	centredreta
Forma jurídica	fundació
Història
Creació	24 gener 1948
Activitat
Membre de	Renovar Europa Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Internacional Liberal
Membres	22.473 (2024)
Governança corporativa
Seu	la Haia (Països Baixos)
Seu	la Haia (Països Baixos)
Presidència	Henry Keizer (2014–2017) Eric Wetzels (2017–2017) Christianne van der Wal (2017–2021) Onno Hoes (2021–)
Joventuts	Organització Juvenil Llibertat i Democràcia
Cambra de Representants dels Països Baixos (2021)	34 / 150
Altres
Color
Lloc web	vvd.nl
Localització geogràfica

El Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (neerlandès Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD) és un partit polític neerlandès d'ideologia liberal conservador fundat el 1948. És un dels principals partits dels Països Baixos per nombre de militants i per representació parlamentària.

Història

El VVD va ser fundat el 1948 a partir de la fusió entre el Partit de la Llibertat ^[1] i d'altres faccions i grups liberals independents. El VVD ha estat tradicionalment el tercer major partit polític del país, per darrere del Partit del Treball (PvdA) i la Crida Demòcrata Cristiana (CDA), formant part de diversos governs del país. No obstant això, a partir dels anys 70 va experimentar un creixement sostingut fins a la formació al 1994 de l'anomenat "gabinet violeta" de Wim Kok amb el Partit Laborista (PvdA) i el D66, el primer govern holandès sense partits cristians des de 1918.

Segle XXI

A les eleccions posteriors de 1998, per primera vegada el VVD ostentaria la segona posició superant la CDA, malgrat la tornaria a perdre al 2002.

La incorporació de Gerrit Zalm al Segon Gabinet Balkenende després de les eleccions legislatives neerlandeses de 2003 va reobrir un debat al partit, que mai ha volgut que el líder del partit estigués al govern, i el partit va escollir Jozias van Aartsen com a nou líder del partit, i els joves secretaris estatals Mark Rutte i Melanie Schultz van Haegen van treballar en reorientar el partit a liberal d'esquerres enfocant-se en el medi ambient i el transport públic, la cooperació amb Demòcrates 66 D66 i l'ala liberal del Partit del Treball (PvdA), que podria conduir a una futura fusió,^[2] que D66 va rebutjar, Després de fortes discussions, la reunió general del VVD va adoptar un nou Manifest Liberal el 2005.

Van Aartsen va donar molta llibertat als membres del partit, sovint a costa de la unitat. Geert Wilders es va separar del partit el 2004 i en 2006 va formar el Partit per la Llibertat (PVV) com a resultat d'un conflicte al partit respecte l'adhesió de Turquia a la Unió Europea a la qual Wilders es va oposar incondicionalment.^[3] Per primera vegada, una persona VVD es va separar. Just abans de les eleccions legislatives neerlandeses de 2006, Anton van Schijndel va fer el mateix, incorporant-se a Eén NL.^[4] El resultat decebedor del partit a les eleccions municipals de març de 2006 va provocar la dimissió de Van Aartsen, i es va convocar un referèndum intern sobre el nou líder per a les eleccions generals del 2010.

Els governs de Mark Rutte

Mark Rutte va liderar un VVD renovat que aconseguiria per primera vegada a la història guanyar les eleccions generals al 2010 i ser investit com a 50è Primer ministre dels Països Baixos, liderant una coalició amb la Crida Demòcrata Cristiana (CDA) i el polèmic suport parlamentari del partit xenòfob Partit per la Llibertat (PVV). El govern va caure el 23 d'abril de 2012 degut al fet que el CDA i el VVD no van aconseguir arribar a un acord amb el PVV per implementar noves mesures per reduir al dèficit fiscal.^[5] A les eleccions del setembre de 2012, el VVD va guanyar 10 escons addicionals, sent el partit més gran de la Cambra de Representants mentre la CDA i el PVV van disminuir significativament. El VVD va negociar ràpidament un govern de coalició amb el Partit del Treball, el segon partit de la cambra, i el 5 de novembre de 2012 van jurar el càrrec davant la reina.^[6] ´

A les eleccions legislatives neerlandeses de 2017, el VVD va perdre escons però va continuar sent el partit més gran,^[7] i el VVD, D66, CDA i Unió Cristiana (CU) van acordar una coalició i el 26 d'octubre, el nou gabinet encapçalat per Mark Rutte es va instal·lar formalment 225 dies després de les eleccions, establint un rècord per a la formació de gabinet més llarga de la història.^[8] La coalició va perdre la seva majoria a la Cambra de Representants, i el 15 de gener de 2021 el gabinet va dimitir després d'una investigació parlamentària sobre l'escàndol de les prestacions per a la cura dels nens holandesos, i va continuar dos mesos, fins les eleccions legislatives neerlandeses de 2021.^[9] A les eleccions VVD i D66 van guanyar escons, amb el D66 convertint-se en el segon partit més important i el VVD mantenint la seva posició com a partit més important. El VVD, CDA, D66 i CU el 15 de desembre de 2021 van presentar un acord de coalició sota el lideratge de Mark Rutte^[10] i els ministres van jurar el 10 de gener de 2022.

El 7 de juliol de 2023, Rutte va anunciar la dimissió del seu govern després que la seva coalició no es va posar d'acord sobre com gestionar l'augment de la migració i es van convocar eleccions per al 22 de novembre,.^[11] que va guanyar el populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 escons, convertint-se per primera vegada en la principal força política.^[12] Amb la renúncia de Rutte, Dilan Yeşilgöz-Zegerius va anunciar la seva candidatura per convertir-se en la propera líder del VVD i el 14 d'agost es va convertir oficialment en el líder del VVD.^[13]

Govern de Dick Schoof

El 2 de juliol de 2024 l'independent Dick Schoof aconseguí ser nomenat primer ministre amb un govern de coalició del PVV amb el VVD, el centrista Nou Contracte Social (NSC) i el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB).^[14]

Logotip

Història del logotip

1948–1966	1966–1992	1992–2005	2005–2009	2009–2020	2020–present

Resultats electorals

Cambra de Representants

Any	Lider	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1948	Pieter Oud	391,908	7.9 (#5)	8 / 100	Nou	Coalició
1952		470,820	8.8 (#5)	9 / 100	1	Oposició
1956		502,325	8.7 (#4)	13 / 150	4	Oposició
1959		732,658	12.2 (#3)	19 / 150	6	Coalició
1963	Edzo Toxopeus	643,839	10.2 (#3)	16 / 150	3	Coalició
1967		738,202	10.7 (#3)	17 / 150	1	Coalició
1971	Molly Geertsema	653,092	10.3 (#3)	16 / 150	1	Coalició
1972	Hans Wiegel	1,068,375	14.4 (#3)	22 / 150	6	Oposició
1977		1,492,689	17.0 (#3)	28 / 150	6	Coalició
1981		1,504,293	17.3 (#3)	26 / 150	2	Oposició
1982	Ed Nijpels	1,897,986	23.1 (#3)	36 / 150	10	Coalició
1986		1,595,377	17.4 (#3)	27 / 150	9	Coalició
1989	Joris Voorhoeve	1,295,402	14.6 (#3)	22 / 150	5	Oposició
1994	Frits Bolkestein	1,792,401	20.0 (#3)	31 / 150	9	Coalició
1998		2,124,971	24.7 (#2)	38 / 150	7	Coalició
2002	Hans Dijkstal	1,466,722	15.4 (#3)	24 / 150	14	Coalició
2003	Gerrit Zalm	1,728,707	17.9 (#3)	28 / 150	4	Coalició
2006	Mark Rutte	1,443,312	14.7 (#4)	22 / 150	6	Oposició
2010		1,929,575	20.5 (#1)	31 / 150	9	Coalició
2012		2,504,948	26.6 (#1)	41 / 150	10	Coalició
2017		2,238,351	21.3 (#1)	33 / 150	8	Coalició
2021		2,276,514	21.9 (#1)	34 / 150	1	Coalició
2023	Dilan Yeşilgöz-Zegerius	1,574,504	15.22 (#3)	24 / 150	10	Coalició

Senat

Any	Vots	Pes	%	Escons	+/–
1948				3 / 50	Nou
1951				4 / 50	1
1952				4 / 50	=
1955				4 / 50	=
Abr 1956				4 / 75	=
Oct 1956				7 / 75	3
1960				8 / 75	1
1963				7 / 75	1
1966				8 / 75	1
1969				8 / 75	=
1971				8 / 75	=
1974				12 / 75	4
1977				15 / 75	3
1980				13 / 75	2
1981				12 / 75	1
1983				17 / 75	5
1986				16 / 75	1
1987				12 / 75	4
1991				12 / 75	=
1995				23 / 75	11
1999		39,809	25,3 (#2)	19 / 75	4
2003		31,026	19,2 (#3)	15 / 75	4
2007		31,360	19,2 (#2)	14 / 75	1
2011	111	34,590	20.83 (#1)	16 / 75	2
2015	90	28,523	16.87 (#1)	13 / 75	3
2019	78	26,157	15.11 (#2)	12 / 75	1
2023	67	22,194	12.40 (#2)	10 / 75	2

Parlament Europeu

Any	Vots	%	Escons	+/–	Notes
1979	914,787	16.14 (#3)	4 / 25	Nou	[15]
1984	1,002,685	18.93 (#3)	5 / 25	1	[16]
1989	714.745	13,63 (#3)	3 / 25	2	[17]
1994	740.443	17,91 (#3)	6 / 31	3	[18]
1999	698,050	19.69 (#3)	6 / 31	=	[19]
2004	629.198	13,20 (#3)	4 / 27	2	[20]
2009	518.643	11,39 (#4)	3 / 25	1
			3 / 26	=	[21]
2014	571.176	12,02 (#4)	3 / 26	=	[22]
2019	805,100	14.64 (#2)	4 / 26	1
			5 / 29	1	[23]
2024	706,447	11.35 (#3)	4 / 31	1

Referències

1. «Partij van de Vrijheid (PvdV)» (en neerlandès). [Consulta: 22 novembre 2023].
2. «Rutte rules the VVD or is it D66?» (en anglès). Dutch News, 26-02-2019. [Consulta: 12 febrer 2025].
3. Planas Bou, Carles. «Geert Wilders, l'home que vol expulsar l'islam d'Europa». El Periódico, 14-03-2017. [Consulta: 12 febrer 2025].
4. «[Eén NL presenteert kandidatenlijst, ex-VVD'er Van Schijndel op 7 een_nl_presenteert_kandidatenlijst_ex]» (en neerlandès). De Nederlandse Grondwet, 20-09-2006. [Consulta: 12 febrer 2025].
5. Andrew Rettman. «Opposition parties rescue Dutch budget plan» (en anglès). Brussels: EU Observer, 27 d’abril 2012. [Consulta: 25 maig 2024].
6. «Dutch queen swears in new centrist government under Prime Minister Mark Rutte» (en anglès). Fox News, 05-11-2014. [Consulta: 26 maig 2024].
7. Khan, Mehreen «Dutch election: everything you need to know as tricky coalition talks loom». , 16-03-2017.
8. «Dutch government sworn in after record talks» (en anglès). In Focus, 26-10-2017. [Consulta: 27 maig 2024].
9. Amaro, Silvia. «Dutch government resigns after childcare benefits scandal» (en anglès), 15-01-2021. [Consulta: 29 maig 2024].
10. «Rutte forma Govern i posa fi al bloqueig als Països Baixos». Diari de Girona, 16-12-2021. [Consulta: 31 maig 2024].
11. «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
12. Henley, Jon; Sauer, Pjotr; Boztas, Senay «Far-right party set to win most seats in Dutch elections, exit polls show» (en anglès). The Guardian, 22-11-2023. ISSN: 0261-3077.
13. «Yesilgöz-Zegerius confirmed as VVD leader» (en anglès). ALDE, 27-09-2023. [Consulta: 1r juny 2024].
14. «Els Països Baixos constitueixen el seu primer govern liderat per l'extrema dreta, que controlarà la cartera de migració». Regió 7, 02-07-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
15. «Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
16. «Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
17. «Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
18. «Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
19. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
20. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
21. «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
22. «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
23. «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019 [Consulta: 19 juny 2019].