Pauvre Pierrot!

Infotaula de pel·lículaPauvre Pierrot!
Fitxa
DireccióCharles-Émile Reynaud Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCharles-Émile Reynaud Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles-Émile Reynaud i Louis Morin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGaston Paulin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Efectes especialsÉmile Reynaud
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena28 octubre 1892 Modifica el valor a Wikidata
Durada4 min i 15 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDibuixos animats
IMDB: tt0000003 FilmAffinity: 955214 Allocine: 22183 Letterboxd: poor-pierrot TMDB.org: 88013 Modifica el valor a Wikidata

Pauvre Pierrot! (Pobre Pierrot! en català) és una pel·lícula de dibuixos animats d'Émile Reynaud que es va estrenar el novembre de 1892 en el Musée Grévin de París i es va projectar ininterrompudament fins a febrer de 1894 mitjançant el teatre òptic, sistema d'il·lusió de moviment, inventat pel mateix autor, que projectava una pel·lícula sobre una pantalla translúcida fent-la passar davant d'una font de llum dotada d'un sistema de miralls.

La història desenvolupa una trama còmica entre els personatges extrets de la Comèdia de l'art italiana Arlequí, Pierrot i Colombina. Els dos protagonistes competeixen per l'amor de Colombina, si bé aquesta mostra el seu rebuig cap a Pierrot i es queda al final amb l'amor d'Arlequín.

Argument

[modifica]

Arlequí passeja amb una màscara per un jardí. En sentir que algú s'apropa, s'amaga rere una columna. Apareix la bella Colombina, que s'espanta en veure a l'emmascarat sortir del seu amagatall, però es tranquil·litza quan el jove Arlequí es descobreix. Aquest comença a declarar el seu amor a Columbina quan, després d'escoltar un soroll a la porta del fons, es torna a amagar i es col·loca la màscara.

Era Pierrot, amb una mandolina en bandolera i un ram de flors ocult a la seva esquena, que, després d'una reverència, ofereix a Colombina qui, només per compromís, accepta el regal. Pierrot observa el poc interès que mostra ella i se'n va, la qual cosa aprofita Arlequí per sortir, li fa un senyal i se'n van a casa seva.

Poc després apareix Pierrot plorant desconsoladament i, després de beure uns glops de licor, cobra nous ànims i es dirigeix al balcó de la casa on entona una serenata amb la seva mandolina. Arlequí, enfadat, li propina un cop ràpid a l'esquena i se'n va. Pierrot, sense veure qui l'ha colpejat, acaba de buidar la seva ampolla i canta de nou la seva cançó:

« Pour peindre vos grâces fines
Votre taille de roseau
Je saurai prendre á Watteau
Son âme, ô ma Colombine
Un vieil air de mandoline,
L'évoquera du tombeau
Pour peindre vos grâces fines
Votre taille de roseau... 		»

Arlequí, agafant l'ampolla que ha deixat a terra, li dona una altra bona ració de cops i, satisfet per haver-li donat seu merescut, es reunirà amb la seva estimada Colombina.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pauvre Pierrot!
  • Luis Enrique Ruiz Álvarez, Obras pioneras del cine mudo, Bilbao, Mensajero, 2000, pp. 16-18. ISBN 84-271-2296-9