Malaltia objecte | estat epilèptic |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | |
Via | Oral, intravenós, intramuscular, rectal; també intraperitoneal i intracardiac (per a l'eutanàsia en animals). |
Grup farmacològic | barbitúric |
Codi ATC | N05CA01 N05CA01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C11H18N₂O₃ |
Massa molecular | 226.1319 g/mol |
Estat legal | |
R. dispensació |
|
Dades farmacocinètiques | |
Biodisponibilitat | 70-90% oral; 90% rectal |
Unió proteica | 20-45% |
Metabolisme | hepàtic |
Vida mitjana | 15-48 hores |
Excreció | renal |
Identificadors | |
5-Etil-5-(1-metilbutil)-
2,4,6(1H,3H,5H)-pirimidinatriona
| |
Número CAS | 76-74-4 |
PubChem (CID) | 4737 |
IUPHAR/BPS | 5480 |
DrugBank | APRD01174 |
ChemSpider | 4575 |
UNII | I4744080IR |
KEGG | C07422 i D00499 |
ChEBI | 7983 |
ChEMBL | CHEMBL448 |
AEPQ | 100.000.895 |
El pentobarbital és una droga de la família dels barbitúrics que es pot trobar en forma d'àcid o de sal (la forma salina és poc soluble en aigua i etanol[1]). Una marca comercial per a aquesta droga és el Nembutal, usada per primera vegada el 1930, comercialitzada en forma de sal de sodi.
L'administració oral en humans ha estat aprovada per tractar les convulsions i per fer la sedació preoperatòria; també està aprovat com a hipnòtic a curt termini.[2]
A França i Països Baixos ja no s'utilitzen ni com a sedant preoperatori ni per tractar l'insomni.[3]
Els usos no aprovats del pentobarbital inclouen la reducció de la pressió intracranial en la síndrome de Reye, lesions craneoencefàliques[1] i inducció del coma en pacients amb isquèmia cerebral.[2]
En medicina veterinària, el pentobarbital sòdic -comercialitzat sota noms com Sagatal- és usat com a anestèsic.[4]
És usat sol o en combinació amb altres agents com la fenitoïna, en solucions comercials injectables per a l'eutanàsia animal.[5] Alguns noms comercials són Euthasol, Euthatal, Euthanyl (a Canadà), Beuthanasia-D, i Fatal Plus.
Als Països Baixos s'utilitza un elixir de pentobarbital com a alternativa pels pacients que volen prendre els barbitúrics necessaris per al còctel letal, en comptes d'administrar-la intravenosa, on s'utilitza el tiopental. El pentobarbital no s'utilitza per res més en clínica als Països Baixos.
El pentobarbital també s'ha utilitzat per al suïcidi assistit. És utilitzat freqüentment a Oregon per aquest propòsit,[6] i també és utilitzat per a l'eutanàsia pel grup Dignitas. El pentobarbital es va usar per a aquest propòsit al nord del territori australià, abans que l'eutanàsia es convertís en il·legal.
A la Xina i als Estats Units s'utilitzen injeccions letals de pentobarbital per a executar presoners condemnats a mort.[7]
El pentobarbital és metabolitzat en la major part pel fetge, i és sotmès a una primera metabolització abans que arribi a la circulació sistèmica.[8]
L'administració d'alcohol, opioids, antihistamínics o altres sedants-hipnòtics, i altres depressors del sistema nerviós central incrementen en gran manera el poder sedatiu del pentobarbital.[2]