(2010) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 novembre 1933 (90 anys) Estocolm (Suècia) |
13è Seient 12 de l'Acadèmia Sueca | |
20 desembre 1997 – ← Werner Aspenström | |
President PEN Club Internacional | |
1979 – 1986 ← Mario Vargas Llosa – Francis King → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Uppsala Östra Real |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, poeta, periodista, crític literari |
Ocupador | Dagens Nyheter (en) |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Anna-Lena Wästberg Anita Theorell |
Parella | Margareta Ekström |
Fills | Johanna Ekström () Margareta Ekström |
Pare | Erik Wästberg |
Germans | Olle Wästberg |
Premis
|
Per Erik Wästberg (Estocolm, 20 de novembre de 1933) és un escriptor suec i membre de l'Acadèmia Sueca des de 1997.
Wästberg va néixer a Estocolm, fill d'Erik Wästberg i la seva dona Greta, de soltera Hirsch, i és llicenciat en literatura per la Universitat d'Uppsala. Va ser redactor en cap del diari més gran de Suècia, Dagens Nyheter 1976–1982, i ha estat col·laborador des de 1953. És germà gran d'Olle Wästberg.[1]
Wästberg va ser membre d'Amnistia Internacional durant molts anys i va ser president del PEN Club International. És membre del comitè del Premi Nobel de Literatura.
Wästberg va escriure una novel·la biogràfica sobre Anders Sparrman, un científic natural suec, que, segons Wästberg, va ser el primer zoòleg que va estudiar les dues espècies de rinoceront africà. Wästberg descriu Sparrman com autor de destacats descobriments científics i cartogràfics, sense haver aconseguit reconeixement.[2]
Wästberg ha fet una àmplia campanya pels drets humans. Va ser president del PEN Internacional des de 1979 fins a 1986 i fundador de la secció sueca d'Amnistia Internacional (1963). En relació amb això, va participar en el moviment anticolonial. Va ser especialment actiu en la lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica, on es va convertir en un amic íntim de Nadine Gordimer.
Va ser expulsat pel govern de Rhodèsia el 1959, i després de la publicació del seu llibre anti-apartheid På svarta listan (A la llista negra) el 1960, se li va prohibir entrar tant a Rhodèsia com a Sud-àfrica. Va tornar a Sud-àfrica només el 1990, després de l'alliberament de la presó de Nelson Mandela.
L'agost de 2022, Wästberg va dimitir d'Amnistia Internacional després de la polèmica sobre un dels informes d'Amnistia en relació a la invasió russa de 2022, que a més de culpar a Rússia de la invasió també va declarar que el govern ucraïnès tenia la responsabilitat de no col·locar tropes i armes en llocs civils.[3] En sóc soci des de fa més de 60 anys. Amb el cor pesat, a causa de les declaracions d'Amnistia sobre la guerra d'Ucraïna, estic acabant amb un compromís llarg i fructífer", va dir.[4]