Perdiu de roca
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Alectoris graeca  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 700 g 565 g |
| Envergadura | 49,5 cm |
| Nombre de cries | 10,6 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22678684 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Gènere | Alectoris |
| Espècie | Alectoris graeca (Meisner, 1804) |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La perdiu de roca (Alectoris graeca) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae).
D'hàbits sedentaris, habita en països relativament àrids i sovint muntanyosos, de la zona dels Balcans, Alps, Apenins i Sicília. En època prehistòrica i fins fa pocs segles, es trobava també a l'Est dels Pirineus, on està extingida a l'actualitat.
Fa un niu molt senzill a terra, on pon 5-21 ous.
Menja principalment llavors, afegint algun insecte a la seva dieta.
Molt semblant a la perdiu chukar, ambdues es diferencien clarament de la perdiu roja per la manca de petites taques negres al pit.
Llista de subespècies
[modifica]S'han descrit tres subespècies:
- A. g. graeca (Meisner, 1804). Des de Grècia fins a Bulgària i Bòsnia, i també als Apenins.
- A. g. saxatilis (Bechstein, 1805). Des dels Alps fins a l'oest de Bòsnia.
- A. g. whitakeri Schiebel, 1934. Únicament a Sicília.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perdiu de roca