Peter Medawar
  | |
| Nom original | (en) Peter Brian Medawar |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 febrer 1915 Petrópolis (Brasil) |
| Mort | 2 octubre 1987 (72 anys) Londres |
| Sepultura | St. Andrew's Churchyard, Alfriston (en)  |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat d'Oxford |
| Es coneix per | rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1960) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Zoologia |
| Ocupació | metge, catedràtic, biòleg, fisiòleg, autobiògraf, immunòleg, zoòleg, investigador |
| Ocupador | University College de Londres Magdalen College Universitat de Birmingham |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Avrion Mitchison |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Jean Medawar (1937–) |
| Fills | Caroline Medawar Garland |
| Premis | |
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, Cavaller de l'Orde del Mèrit, Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic, Membre de la Royal Society | |
  | |
Sir Peter Brian Medawar (Rio de Janeiro, estat de Rio de Janeiro, Brasil, 28 de febrer de 1915 - Londres, Regne Unit, 2 d'octubre de 1987) fou un zoòleg, biòleg i professor universitari anglès, d'origen brasiler, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1960.
Biografia
[modifica]Era fill de pare libanès i mare brasilera. Va estudiar zoologia a la Universitat d'Oxford, i després de graduar-se treballà a l'escola de patologia de Howard Walter Florey a Oxford on inicià a interessar-se en els camps de la biologia i la medicina. Membre de la Royal Society de Londres des de 1949, entre 1947 i 1951 fou professor de zoologia a la Universitat de Birmingham, i entre 1951 i 1962 de la Universitat de Londres. L'any 1965 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II d'Anglaterra i el 1981 ingressà a l'Orde del Mèrit. Morí el 1987 a la ciutat de Londres a conseqüència de problemes cerebro-vasculars.
Recerca científica
[modifica]Inicià els seus treballs al voltant dels trasplantaments l'any 1949, quan Frank Macfarlane Burnet va emetre la seva hipòtesi per la qual durant el desenvolupament embrionari i després del seu naixement les cèl·lules adquireixen la capacitat de distingir les cèl·lules foranes del cos. L'any 1960 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia juntament amb Macfarlane “pels seus estudis sobre els teixits trasplantats”,[1] establint la base del trasplantament d'òrgans i descobrint la tolerància immunològica adquirida. Un treball que va ser utilitzat pels trasplantaments de pell a la cara després de cremades. Així mateix va fer estudis sobre el proliferació, envelliment i les transformacions cel·lulars.