Philip Ridley

Plantilla:Infotaula personaPhilip Ridley
Biografia
Naixement29 desembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLondres Modifica el valor a Wikidata
FormacióSaint Martin's School of Art
Central Saint Martins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, director de cinema, artista, dramaturg, novel·lista, autor Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0726000 Allocine: 24847 Allmovie: p108254 TMDB.org: 87213
Musicbrainz: 297560e6-3985-42af-a626-5439bba30d49 Modifica el valor a Wikidata

Philip Ridley (Bethnal Green, Londres, 1957)[1] és un narrador anglès que treballa en una àmplia gamma de mitjans artístics.

Com a artista visual ha estat citat com a contemporani dels 'Young British Artists',[2][3] i va exposar la seva obra d'art a nivell internacional.

Com a novel·lista ha creat ficció tant per a nens com per a adults i ha tingut un èxit i un reconeixement particulars com a autor infantil.[4]

En l'àmbit del cinema és potser més conegut pel seu guió premiat per a la pel·lícula de 1990, The Krays (1990), un biopic sobre els bessons Kray que va ser dirigit per Peter Medak.[5] Com a cineasta per dret propi, és reconegut per haver creat una trilogia solta de pel·lícules de terror: La pell que brilla (1990), La mirada del desconegut (1995) i Heartless (2009)[6] pel qual ha adquirit un seguiment de culte.[7][8]

Com a dramaturg se l'ha descrit com "un pioner del Teatre «in-yer-face»",[9] que és un estil i una sensibilitat de drama que van caracteritzar moltes obres noves que es van representar a Gran Bretanya durant la dècada de 1990.[10] L’obra de debut de Ridley, The Pitchfork Disney (1991),és considerat per molts com una obra fonamental que va influir en el desenvolupament d'aquesta forma de teatre,[11][12] amb un crític fins i tot el va batejar com "la obra clau" dels anys noranta.[13] Un gran nombre d'obres per adults s'han percebut com a controvertides, amb condemna i gran aclamació en la seva recepció inicial. Com a escriptor escènic també és reconegut per la creació d'una sèrie continuada d'obres per a joves (The Storyteller Sequence) i ha escrit obres teatrals per a públic infantil i familiar.[14]

Com a compositor ha creat cançons per a les seves obres cinematogràfiques i teatrals, col·laborant sovint amb el compositor Nick Bicât.[15] Ell i Bicât també han format un grup de música anomenat Dreamskin Cradle amb la cantant Mary Leay.[16] Ridley també ha escrit cançons per a la compositora Anna Meredith, especialment obres operístiques..[17]

Ridley també és poeta, fotògraf i artista de performance i ha escrit drama per a la ràdio.[18]

Tot i que Ridley crea històries a través d'una àmplia gamma de mitjans, no li agrada que la seva obra sigui categoritzada pel mitjà en què s'explica, sovint referint-se a que pertanyen l'un a l'altre com a "diferents cims de la mateixa muntanya".[19][20]

Obres

[modifica]

Literatura

[modifica]

Obres per adults

  • 1986 – Embracing Verdi (narració curta)[21]
  • 1987 – Leviathan (narració curta)
  • 1988 – Crocodilia (novel·la)
  • 1989 – In the Eyes of Mr. Fury (novel·la)
  • 1990 – Flamingoes in Orbit (narració curta)
  • 1995 – Alien Heart (narració curta)[22]
  • 1997 – Introduction to Philip Ridley Plays: 1 (semi-autobiographical prose, extended and updated versions published in 2002[23] and 2012[24])
  • 1998 – Wonderful Insect (narració curta)[cal citació]
  • 2009 – Introduction to Philip Ridley Plays: 2 (semi-autobiographical prose)
  • 2021 – Sunday (narració curta)[25]

Obres per nens

  • 1989 – Mercedes Ice (novel·la)
  • 1989 – Dakota of the White Flats (novel·la)
  • 1991 – Krindlekrax (novel·la)
  • 1994 – Meteorite Spoon (novel·la)
  • 1995 – Kasper in the Glitter (novel·la)
  • 1997 – Scribbleboy (novel·la)
  • 1998 – Zinderzunder (novel·la)
  • 2000 – Vinegar Street (novel·la)
  • 2002 – Mighty Fizz Chilla (novel·la)
  • 2005 – Zip's Apollo (novel·la)

Obres per adolescents

  • 1996 – The Hooligan's Shampoo (narració curta)
  • 1996 – Dreamboat Zing (narració curta)

Poesia

[modifica]
  • Lovesongs for Extinct Creatures:[26]
  • Your Love
  • Dark Sky Craving
  • The Silver Hat
  • I'm Waiting to be Killed
  • The Seams

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges

Curtmetratges

  • 1987 – Visiting Mr Beak (director i guionista)
  • 1988 – The Universe of Dermot Finn (director i guionista)

Cançons

[modifica]

Com a part de Dreamskin Cradle (amb Nick Bicât)

2011 – De l'obra Tender Napalm

  • Fade and Float (cantada per Mary Leay)

2013 – De l'obra Dark Vanilla Jungle

  • Ladybird First (cantada per Mary Leay)

2014 – De l'àlbum Songs from Grimm

  • The Path You Know (cantada per Mary Leay)
  • Fearless (cantada per Mary Leay)
  • Waiting For You (cantada per Mary Leay)
  • Don't Call Me Magic (cantada per Mary Leay)
  • Not Here (cantada per Mary Leay)
  • Did That Just Happen (cantada per Mary Leay)
  • Things Will Change (cantada per Mary Leay)
  • Somewhere Something's Spinning (cantada per Mary Leay)
  • I Found You (cantada per Mary Leay)
  • A Million Magic Things (cantada per Mary Leay)
  • Bring You Back (cantada per Mary Leay)
  • Tenderly Tender Me (cantada per Mary Leay)

Songs in Cinematic Works

1995 – De la pel·lícula La mirada del desconegut (música de Nick Bicât)

  • Who Will Love Me Now? (cantada per PJ Harvey)
  • Look What You've Done (To My Skin) (cantada per Gavin Friday)

2010 – De la pel·lícula Heartless (musica de Nick Bicât)

  • Heartless (cantada per Jim Sturgess)
  • This Is The World We Live In (cantada per Joe Echo)
  • What Skin Is All About (cantada per Joe Echo)
  • The Other Me (cantada per Joe Echo)
  • Lie to Me (cantada per Joe Echo)
  • It Must Be Somewhere (cantada per Mary Leay)
  • The Darker It Gets (cantada per Joe Echo)
  • In You Are All The Stories (cantada per Joe Echo)
  • Beautiful (cantada per Joe Echoe)
  • Phoenix in Dynamite Sky (cantada per Joe Echo)

Altres obres musicals

2009 – Fin Like a Flower (música d'Anna Meredith, cantada per Michael Chance. A l’àlbum The NMC Songbook)

2009 – Songless (music by Anna Meredith. Premiered at the Twickenham Choral Society. No estrenat)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Philip Ridley». Arxivat de l'original el 4 de desembre 2016. [Consulta: 10 setembre 2017].
  2. ↑ «Philip Ridley: The savage prophet». The Independent, 18-09-2011 [Consulta: 3 març 2021].
  3. ↑ Rebellato, Dan «The dark, disturbing genius of Philip Ridley». The Guardian, 19-04-2011 [Consulta: 19 maig 2016].
  4. ↑ Hunt, George (March 1994). «Authorgraph No.85: Philip Ridley». Books for Keeps. 
  5. ↑ «The Krays». [Consulta: 10 setembre 2017].
  6. ↑ Hatfull, Jonathan. «The Reflecting Skin is 'Not Little House on the Prairie!'», 27-11-2015. [Consulta: 19 maig 2016].
  7. ↑ Dance, Michael. «'Heartless' Trailer: Coming of Age in London, with Demons», 02-04-2010. [Consulta: 19 maig 2016].
  8. ↑ «Philip Ridley on his Demons», 28-05-2010. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2010. [Consulta: 19 maig 2016].
  9. ↑ Sierz, Aleks. Modern British Playwriting: The 1990s: Voices, Documents, New Interpretations. Great Britain: Methuen Drama, 24 maig 2012, p. 111. ISBN 9781408181331. 
  10. ↑ Sierz, Aleks. In-Yer-Face Theatre: British Drama Today. Londres: Faber and Faber Limited, 2001. ISBN 978-0-571-20049-8 [Consulta: 12 novembre 2020]. 
  11. ↑ «Philip Ridley On ... Revisiting The Pitchfork Disney», 30-01-2012. [Consulta: 6 abril 2016].
  12. ↑ Bethold, David. «On Philip Ridley and Tender Napalm», 19-08-2012. [Consulta: 19 maig 2016].
  13. ↑ Ridley, Philip. «Introduction by Aleks Sierz». A: The Pitchfork Disney. London, Great Britain: Methuen Drama, 21 octubre 2015, p. 1. ISBN 978-1-4725-1400-4. 
  14. ↑ «The Storyteller Sequence». [Consulta: 10 setembre 2017].
  15. ↑ Schultz, Ian. «The Reflecting Skin - Philip Ridley interview», 24-12-2015. [Consulta: 19 maig 2016].
  16. ↑ «Dreamskin Cradle Launched», 12-08-2010. Arxivat de l'original el 2 juliol 2016. [Consulta: 19 maig 2016].
  17. ↑ «Video/Worklist». [Consulta: 19 maig 2016].
  18. ↑ Rebellato, Dan. The Methuen Drama Guide to Contemporary British Playwrights. Great Britain: Methuen Drama, 17 octubre 2011, p. 425. ISBN 978-1-40812-278-5. 
  19. ↑ Janisse, Kier-La. «Reflecting Skin director Philip Ridley returns with horror stunner HEARTLESS», 14-07-2010. [Consulta: 19 maig 2016].
  20. ↑ Parton, Russell «Philip Ridley: 'You cannot predict what's going to cause outrage'». , 06-03-2015 [Consulta: 20 maig 2016].
  21. ↑ Oranges and Lemons: Stories by Gay Men. Third House, juny 1987. ISBN 1870188004. 
  22. ↑ Ridley, Philip. «Philip Ridley: Alien Heart». A: Projections 4½. London, Great Britain: Faber and Faber Limited, 1995, p. 252–260. ISBN 0-571-17609-7. 
  23. ↑ Ridley, Philip. Philip Ridley: Plays One 'The Pitchfork Disney', 'The Fastest Clock in the Universe', 'Ghost from a Perfect Place'. Faber and Faber Limited, 2002. ISBN 0-571-21056-2. 
  24. ↑ Ridley, Philip. Philip Ridley Plays 1: The Pitchfork Disney; The Fastest Clock in the Universe; Ghost from a Perfect Place. London, England: Bloomsbury Methuen Drama, 2012. ISBN 978-1-40814-231-8. 
  25. ↑ Mainstream: An Anthology of Stories from the Edges. Inkandescent, 2021. ISBN 978-1-912620-08-1. 
  26. ↑ Ridley, Philip. Tender Napalm. London, England: Bloomsbury Methuen Drama, 2011, p. 65–71. ISBN 978-1-4081-5287-4. 
  27. ↑ Maslin, Janet. «The Krays (1990) Review/Film; Twin Thugs With a Mother Complex». The New York Times, 09-11-1990. [Consulta: 10 setembre 2017].