Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Friederich Pius Philipp Furtwängler 21 abril 1869 Elze (Alemanya) |
Mort | 19 maig 1940 (71 anys) Viena (Àustria) |
Formació | Universitat de Göttingen |
Tesi acadèmica | Zur Theorie der in Linearfaktoren zerlegbaren, ganzzahligen ternären cubischen Formen (1896 ) |
Director de tesi | Felix Klein |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres, matemàtiques i pedagogia |
Lloc de treball | Bonn Aquisgrà |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Viena (1912–1938) Universitat de Bonn (1910–1912) Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1907–1910) |
Membre de | |
Alumnes | Kurt Gödel |
Obra | |
Estudiant doctoral | Olga Taussky-Todd, Nikolaus Hofreiter, Karl Strubecker, Otto Schreier, Wolfgang Gröbner, Fritz Hohenberg, Henry Mann, Anton Huber, Anton Rella i Gábor Szegő |
Família | |
Cònjuge | Ella Buchwald (1903) Emilie Schön (1929) |
Fills | Wilhelm Furtwängler |
Pares | Wilhelm Furtwängler i Mathilde Sander |
Philipp Furtwängler (Elze, 21 d'abril de 1869 - Viena, 19 de maig de 1940) va ser un matemàtic alemany.
Furtwängler va néixer en una família de músics constructors d'orgues; un dels seus cosins va ser el famós director d'orquestra Wilhelm Furtwängler. Després d'estudiar al sei poble natal i al institut de Hildesheim, va ingressar el 1889 a la universitat de Göttingen en la qual va tenir com professors grans matemàtics com Klein, Bürkhardt o Schönflies. El 1896 va defensar la seva tesi doctoral sobre teoria de nombres sota la direcció de Felix Klein.[1]
Després de graduar-se, Furtwängler va ser assitent del Institut de Física de la Universitat Tècnica de Darmstadt i del Institut Geodèsic de Potsdam,[2] abans de començar la seva carrera docent a la Landwirtschaftliche Hochschule (Escola Superior Agrària) de Bonn (1904-1907), a la Universitat Tècnica d'Aquisgrà (1907-1910) i a la universitat de Bonn (1910-1912).[3]
El 1912, quan ja era conegut com un teòric de nombres, va ser nomenat professor de la universitat de Viena[4] en la qual va donar classes fins a la seva jubilació el 1938. Tot i que a partir de 1916 estava impossibilitat i havia de donar les seves classes des d'una cadira de rodes, amb un assistent que escrivia les equacions a la pissarra, les seves classes sempre eren plenes de gent.[5] Entre els seus alumnes es compta Kurt Gödel qui, segons va manifestar ell mateix, va deixar la física per les matemàtiques pures gràcies a la influència de Furtwängler.
El seu nom està associat a la demostració del teorema de l'ideal principal, que va demostrar el 1929, seguint les passes d'Emil Artin en la demostració del novè problema de Hilbert.[6]
Per les seves contribucions a les matemàtiques, va ser escollit membre de l'Acadèmia Austríaca de Ciències el 1927 i de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències el 1931.[7]