Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Pia Maria Nalli 10 febrer 1886 Palerm (Sicília) |
Mort | 27 setembre 1964 (78 anys) Catània (Sicília) |
Formació | Universitat de Palerm (1904–1910) Istituto Magistrale Regina Margherita (–1903) |
Tesi acadèmica | Riduzione di un Fascio di Curve Piane di genere uno, Corrispondente a sé Stesso in una Trasformazione Birazionale Involutoria del Piano (1910 ) |
Director de tesi | Giuseppe Bagnera |
Activitat | |
Ocupació | matemàtica |
Ocupador | Universitat de Catània (1927–1956) Universitat de Càller (1923–1927) |
Professors | Giuseppe Bagnera |
Alumnes | Francesco Guglielmino i Gaetano Fichera |
Família | |
Pares | Giovanni Nalli i Carmela Fazello |
Germans | Vitangelo Nalli |
Pia Nalli (Palerm, 10 de febrer de 1886 - Catània, 27 de setembre de 1964) va ser una matemàtica italiana.
Nalli va estudiar a l'Escola Normal Femenina de Palerm on va obtenir el títol de mestre el 1903. A continuació va entrar a la universitat de Palerm per estudiar matemàtiques; el 1910 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Giuseppe Bagnera.[1] El 1914 va obtenir l'habilitació per a la docència universitària, fent una dissertació titulada Esposizione e confronto critico delle diverse definizioni proposte per l'integrale definito di una funzione limitata o no amb la qual va enetrar profundament en una matèria que, en aquella època, era molt nova[2] i que probablement és la seva publicació més important.[3]
A partir de 1919, va començar a treballar sobre les equacions diferencials lineals i els operadors integrals, seguint el mètode de Fredholm.[4]
El 1920 guanya el concurs per la càtedra d'anàlisi infinitesimal de la universitat de Càller,[5] convertint-se així en la primera dona italiana en obtenir un càtedra de matemàtiques al seu país.[6] El 1927, també per concurs, es va traslladar a la universitat de Catània, a la seva estimada Sicília, en la qual romandrà fins a la seva jubilació el 1958.[7] A partir de 1928, les seves recerques científiques canvien totalment de direcció per dedicar-se quasi exclusivament al càlcul diferencial absolut.[8]